Moncho Fernández debuta en la primera final del curs per al Bàsquet Girona

Aquest vespre (18:00) a Lugo es veurà si la sacsejada en forma de relleu a la banqueta ha fet efecte. Evidentment que no serà automàtic, però les sensacions queueu ofereixi el Bàsquet Girona avui contra el Breogán han de ser, per força, molt diferents a les que va ensenyar en la darrera derrota a casa contra el Corunya (81-98) que va costar el cap a Fotis Katsikaris. Moncho Fernández no té cap vareta màgica i tampoc ha vist com li arribava cap reforç, però sempre, en qualsevol vestidor de qualsevol esport, un canvi a la banqueta suposa un revulsiu per als jugadors. I a aquí i a les capacitats del tècnic gallec és on s’agafa Marc Gasol per esperar una reacció del seu equip. Un equip que si ve va competir a Gran Canària i, en part a València (98-78), s’arrossega per Fontajau com una ànima amb pena amb actuacions indignes contra Granada (52-82), Andorra (85-98) o Corunya. Tot plegat han deixat el conjunt gironí cuer a les portes de Nadal i amb un partit a la pista del penúltim que pot servir de salvavides per veure el got mig ple. Tot passa, és clar, per una victòria davant un Breogán que també ha gastat fa uns dies la carta del canvi d’entrenador (Luis Casimiro per Veljko Mrsic) i que ve de perdre a la pista del Madrid (106-69), però que va guanyar en l’estrena a Gran Canària (73-82). O Pazo dos Deportes estarà ple a vessar en un partit marcat pel club gallec com «una final» i que , ben segur, que serà especial per a un jugador local, Èric Vila, que l’estiu passat no va ser renovat i va tancar una etapa de tres temporades a Fontajau. El bescanoní té una mitjana de 6’5 punts i 3’5 rebots enguany a Lugo.

Fernández ja va recordar abans de sortir cap a Galícia que no és el Mag Merlí i que no té cap vareta màgica. El que sí que té és experiència i la mà trencada en situacions com les que viu actualment l’equip després de quinze temporades a l’Obradoiro. És per això que el que demana als seus jugadors és, primer de totr, «recuperar l’autoestima». El gallec no vol jugadors capcots i amb mirades baixes a la pista que abaixin els braços a les primeres de canvi. Al contrari. Per sortir del pou, el que cal primer, molt abans que l’encert en el tir és «ser els millors en en tot el que no té res a veure el talent»; és a dir «en esforç, lluita, sacrifici i compromís». Això, per Moncho, «ajudarà que el talent aflori» perquè «són molts bons jugadors» i són a l’ACB «per mèrits propis». L’aler-pivot Yves Pons continua de baixa per lesió mentre que Howard va ser el jugador descartat i tampoc va viatjar.

En aquest sentit, treure la millor versió d’homes com Durham i Sibande, fer despertar Nnaji i recuperar les prestacions de Susinskas són alguns dels reptes que té el nou entrenador del Bàsquet Girona per mirar de fer revifar l’equip i evitar que es despengi a la classificació. A partir d’aquí, serà cosa de Fernando San Emeterio i el seu equip, decidir si cal retocar la plantilla amb algun fitxatge. Qui sí que ha fet canvis a l’equip és el Breogán, que aquesta setmana ha perdut Charlie Moore, per lesió, però ha incorporat el pivot nigerià, John Egbunu, procedent del Xangai Sharks, i ahir mateix, el base nord-americà, Dae Grant, que arriba del Radnicki serbi. 

El club gallec va anunciar que ja no queden entrades pel partit. La importància del triomf ha fet que l’afició hagi respost i exhaurit les entrades. A partir d’aquí, tocarà als jugadors del Bàsquet Girona, des de la pista, esguerrar la festa gallega i regalar una victòria a l’afició gironina, que n’està molt necessitada. I que bé que aniria un triomf avui contra un rival directe en el primer dels tres desplaçaments consecutius. Diumenge que ve tocarà Saragossa i el dissabte 4, Lleida.