L'última alegria de l'any a Fontajau de l'Spar Girona es cuina amb paciència (75-62)

La paciència va ser la gran aliada de l’Spar Girona, que va rebre amb els braços oberts una excel·lent versió de Klara Lundquist (15 punts, 7 rebots i 3 assistències) per refer-se de la millor manera possible de la recent derrota a València, la primera i de moment única que ha encaixat a la Lliga. Nova alegria del líder en l’últim capítol del 2024 a Fontajau, amb una treballada victòria contra Movistar Estudiantes. El mateix equip que fa prop d’un any va provocar la destitució de Laura Antoja i el conseqüent inici de la segona etapa de Roberto Íñiguez al capdavant de l’Uni. Un rival dur, incòmode, que es va posar per davant ben aviat (11-19), aprofitant la precipitació de les gironines i plantant cara fins al final. Si l’Uni va sobreviure ha uns primers compassos irregulars, va ser perquè va saber trobat la calma en el moment oportú i perquè va ser solidari. Un parcial de 17-0 va ser la resposta als dubtes inicials, arribant a guanyar de 18 punts (54-36) i sabent controlar la reacció de les madrilenyes, que es van acostar perillosament amb el 57-50 quan encara faltaven alguns minuts per acabar. En l’últim duel de l’any a casa, nou triomf per continuar comandant la classificació en solitari.  

A l’intercanvi de garrotades inicial, l’Spar Girona hi va sortir perdent. No li convenia córrer i precipitar-se contra un rival més intens i encertat, que responia amb punts cada cistella que rebia en contra i no perdonava cap errada. En pocs minuts, el marcador reflectia un 11-19 que va provocar que Íñiguez mogués fitxa. «Hem parlat més de l’atac que no pas de la defensa, perquè no estàvem tenint paciència. Teníem massa pressa i en aquest aspecte elles són millors que nosaltres. A l’atacar bé, hem donat menys opcions a córrer. Tot està connectat i quan hem ajustat això, tot ha canviat», explicava el tècnic a la sala de premsa. La xerrada va ser balsàmica. També hi va ajudar l’entrada a la pista de Caldwell i Canella. El rentat de cara de l’Uni el va dur a retallar distàncies, primer, i a allargar la inèrcia positiva fins a mitjan del segon quart.

Un parcial de 17-0 va confirmar que, sobretot en atac i com demanava Íñiguez, l’equip havia canviat el xip. El que es va traduir en una defensa millorada, tancant amb pany i forrellat al darrere per deixar ben sec al conjunt visitant, que no trobava l’anella de cap de les maneres. Estudiantes es va passar 6 minuts i mig sense anotar, canviant l’11-19 pel 28-11. El vent bufava a favor al segon quart, període en què la banqueta responia amb nota a les exigències del guió. Sense Jakubcova i amb Bibby a mig gas per unes molèsties físiques, Carolina Guerrero va assumir més responsabilitat per fer punts a la pintura;s’hi afegia Canella, aportant en atac i en defensa, mentre que Caldwell i Ygueravide trobaven també l’anella des de mitja i llarga distància. 

Un triple i una safata de Lundquist es va traduir en el 39-29, el màxim avantatge fins aleshores, amb el qual es va arribar al descans. La base sueca va ser un dels grans noms propis del partit. « Portava un parell de partits pensant molt en l’equip i a la mitja part li he dit que ataqués més, que on perdés les seves virtuts per pensar en els altres». Lundquist va fer cas a Íñiguez i va tornar dels vestidors amb l’energia pels núvols, anotant 6 punts en els primers compassos del tercer quart. Període que l’Uni va aprofitar per marcar distància. A l’encert de la base s’hi afegia l’aportació de Hristova i un triple inversemblant de Pierre Louis.

L’avantatge va arribar a ser de 18 punts (54-36) i les diferències es van mantenir, amb Canella elevant els seus registres (va acabar amb 9 punts).El partit no estava dat i beneït, sobretot quan dos triples de Latorre i Buhner a l’inici del darrer quart van obligar Íñiguez a fer un parèntesi. Les diferències es van escurçar (57-50) i va haver d’aparèixer Hristova, amb un triple, i de nou Lundquist, per agafar oxigen (66-54) abans d’uns últims cinc minuts vibrants i que van tenir de tot. Fontajau va disparar els decibels amb una tècnica assenyalada a Íñiguez, abans d’unes passes inoportunes de Bibby, un parcial de 0-5, un rebot valuós amb certa dosi de misteri de Canella, un triple de Touré i una cistella tranquil·litzadora de Hristova. La victòria no es va escapar.