Girona-Baskonia: Per alimentar el somni calen més grans «passets»

rci Amb poc més d’un mes, Moncho Fernández ha canviat la cara al Bàsquet Girona. El primer dia a Fontajau, durant la presentació, el gallec va voler deixar ben clar que ni tenia cap vareta màgica ni feia miracles, però que intentaria capgirar la dinàmica negativa d’un equip deprimit que col·leccionava decepcions i encadenava toves contra el rival que fos. Ja podien ser lògiques contra equips de la part alta com el Madrid (95-67) o el València (98-78) com inesperades, davant rivals de la mateixa lliga que els gironins com l’Andorra (85-98), el Granada (52-82) o el Corunya (81-98). A partir d’aquí i després de fer creure al vestidor que no estaven morts malgrat les derrotes a Lugo (77-74) i Saragossa (96-68), el Bàsquet Girona ha revifat. L’equip no només demostrar tenir caràcter per guanyar a la pista del Lleida (85-90), sinó que també va ser capaç de carregar-se el Barça a Fontajau en una victòria èpica (91-90). Un triomf d’aquells que poden de suposar un punt d’inflexió i que, ben segur, que haurà donat una cisterna gegant de moral i confiança als jugadors. I d’oxigen també, perquè ara l’equip ja no és cuer en solitari. A partir d’aquí, la reflexió per als aficionats més optimistes que ja ho veuen tot arreglat és clara i la feia Fernández abans-d’ahir a la sala de premsa. «La millor manera de rebaixar l’eufòria és mirar la classificació». Perquè sí, tot i el ruix de bones sensacions que han inundat Fontajau arran de les victòries el Lleida i el Barça, la realitat diu que el Bàsquet Girona continua cuer. Amb les mateixes victòries que Granada i Corunya, però últim. I és que, els gironins tenen molta feina per fer encara per arribar a la riba després d’un començament de temporada deficient. «Només hem fet petits passets». Això sí, una victòria avui podria fer sortir els gironins del descens si el Corunya perd avui a Lugo, perquè el Granada ja va caure ahir a València. 

De passos, en queden encara uns quants. Més de mitja dotzena, pel cap baix. La veritat però, és que els dos darrers resultats fan veure més el got mig ple que no pas mig buit i, en aquest sentit, ningú té dubtes que avui es pot guanyar el Baskonia. Encara que sigui un dels grans de l’ACB i arribi amb jugadors de primer nivell que, això sí, vénen de perdre a Bolonya a l’Eurolliga dijous (76-74). El moment dolç de Maxi Fjellerup, les genialitats d’Ike Iroegbu o el pas endavant de Juan Fernández i Martinas Geben en el joc interior, són algunes de les armes a què s’agafen els aficionats gironins. «Tenim molt de marge de millora. La recepta passa per treballar i mirar el curtíssim termini, l’immediat, a la següent acció», deia el tècnic per centrar tota l’atenció en el partit d’avui. Un matx «dificilíssim», contra un equip d’Eurolliga amb «un súper entrenador», Pablo Laso, i jugadors amb «una qualitat enorme». Això sí, reivindicava que si el Girona fa les coses ben i confia en si mateix, tindrà «opcions d’aconseguir de guanyar avui». 

El Bàsquet Girona només té la baixa d’Yves Pons, lesionat, i caldrà veure quins són els dos jugadors descartats -darrerement han estat Francisco Cáffaro i Jaume Sorolla- pel partit. Més maldecaps té Laso que ve de perdre a Bolonya i arrossega les baixes de Sedekerskis per lesió i els dubtes de Markus Howard i Kamar Baldwin, amb molèsties. A més a més, Ognjen Jaramaz va patir un esquinç dijous i també és dubte seriós. Per contra, els bascos arriben amb la millor versió de Luka Samanic i de Tim Luwawu-Cabarrot. No només ells dos, sinó que l’arsenal que hi ha al roster fa mitja por amb Moneke, Hall, Forrest o Nikos Rogkavopoulos.