Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | CHLOE BIBBY ALER PIVOT DE L'SPAR GIRONA

«M’és igual l’MVP, jo el que vull és guanyar la Lliga amb l’Uni»

Chloe Bibby confia en remuntar els 12 punts al Pécs per passar als quarts de l’Eurocup.

Chloe Bibby confia en remuntar els 12 punts al Pécs per passar als quarts de l’Eurocup. / ANIOL RESCLOSA

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Girona

Chloe Bibby (Horsham, Austràlia, 1998) ha nascut amb el poder d’anotar. Segons ella, aquesta capacitat innata li ve de les seves companyes, que són les que la troben, i només ha d’encistellar. En la seva primera temporada a l’Uni, té una mitjana de 18,7 punts a la Lliga i 17,4 a l’Eurocup.

Durant la temporada, l’equip ja ha jugat alguna final. Aquesta, però, ho és més que cap altra?

Aquesta és la més difícil. És veritat que durant la temporada hem tingut partits durs, però crec que a cada partit li hem de donar la importància que mereixen. Sobretot, a l’Eurocup. Les eliminatòries són a vida o mort i és, precisament, amb el que ens trobem ara. Estem contentes de jugar a Fontajau amb la nostra afició. Pensem en positiu, conscients que si no guanyem marxem cap a casa.

Com es remunten 12 punts?

Crec que hem de posar el focus en la defensa. Si mantenim la nostra ofensiva, amb la química que tenim, i demostrem la millora de cada setmana, ens en podem sortir. Però haurem d’estar molt concentrades en defensa i tenir molta intensitat. Només així farem un bon partit.

Fontajau serà clau? Què suposa jugar la tornada de vuitens de l’Eurocup a casa?

Per descomptat. L’afició serà el sisè jugador. El seu suport serà molt important per nosaltres. Ens encanta jugar a Fontajau i sé que els altres equips ho odien, així que ho hem d’aprofitar.

És veritat que hi ha màgia al pavelló en les nits europees?

Màgia?! No ho sé, però l’ambient que es crea és increïble. Se sent tanta fressa i hi ha tant caliu entre l’afició. Les jugadores ens impregnem d’aquesta energia.

L’Uni s’ha guanyat el dret a somiar, també a l’Eurocup.

I tant. Exacte. Penso que estem fent molt bona feina, treballem molt i demostrem tenir gana als partits. El resultat a Hongria ens va fer mal i ara tenim l’oportunitat de refer-nos. Quan totes les peces funcionen, som un molt bon equip.

Què els ha dit Roberto Íñiguez?

Bé... (Riu) Que per aquest partit només necessitem estar segures de nosaltres mateixes, orgulloses del que hem aconseguit fins ara -no només a la Lliga, sinó també a l’Eurocup- i mantenir la nostra identitat per continuar avançant. Sabem que quan juguem juntes som un molt bon equip i no hi ha ningú que ens aturi.

I Laia Palau? Què significa tenir un referent com ella al cos tècnic?

És genial. Ella coneix el bàsquet millor que ningú i està sent un punt de d’ajuda per fer-nos connectar. Va ser una base de referència. Em sento molt afortunada d’aprendre d’ella.

Aquesta és la seva primera temporada a la LF Endesa. Què li està semblant després de mig curs disputat?

La Lliga espanyola és molt dura. Tant és contra qui t’enfrontis, si és el primer, el sisè o el quinzè... Cada partit és complicat i s’ha de preparar bé. Jugar a fora encara més. Hi ha molta competitivitat. M’encanta que sigui així!

És la jugadora de la plantilla amb més minuts disputats i que ha anotat més punts. Quin és el seu secret?

(Riu) Crec que les meves companyes confien molt en mi i em fan ser millor. Procuro obrir-me perquè em trobin i així poder tirar. Tot és gràcies a elles. Són les que em troben i després l’únic que haig de fer és llançar a cistella. És fàcil per mi.

D’on ha tret aquesta facilitat per anotar?

No ho sé! Perquè tinc confiança potser... No crec que tingui un poder especial per anotar, sinó que les meves companyes em troben quan m’obro. És més cosa d’elles que no pas meva. Per mi no és tan difícil... No he de fer gaire res!

Però fa que la pilota entri...

Sí, això sí. M’ho posen fàcil!

Està a punt d’arribar als 20,8 punts de mitjana de l’any passat a la Lliga polonesa. Repetir MVP és un dels seus objectius?

No... Guanyar el campionat és el meu objectiu! L’any passat vam quedar segones amb el Gorzow i aquest vull que quedem campiones amb l’Uni. Guanyar la Lliga és el meu únic objectiu.

Ha arribat al seu sostre?

Jo diria que no. Segueixo treballant. Sé que he de millorar molt en defensa i crec que Girona és el lloc ideal on desenvolupar les meves habilitats.

Ha notat gaire diferència entre la Lliga polonesa i l’espanyola?

Com he dit, cada rival és molt complicat. Tant és contra qui t’enfrontis. Potser guanyes el partit de 13 punts i sembla que ho hagis fet de cinc. S’ha de competir fins al final.

En els darrers partits potser no ha pogut fer uns números tan espectaculars. Nota que les rivals la coneixen més?

Segur que sí. Però això també depèn del partit i del moment de la temporada. És el moment de ser justa i trobar una altra manera d’anotar per ajudar al meu equip.

Què li està donant el seu pas per Girona?

M’encanta. Girona és una ciutat molt bonica, hi ha moltíssimes cafeteries -en les quals m’estic gastant molts diners!-, el clima és agradable... L’ambient és increïble. Tothom és molt agradable, el club i l’afició. Estic passant per una molt bona etapa.

Va demanar referències a algú abans d’escollir l’Uni? Potser a Marianna Tolo...

Vaig parlar amb ella abans de venir. Les dues opinem el mateix. Em va parlar molt bé de Girona. Només coses bones.

Es veu temps jugant a Fontajau?

No sé què m’espera en el futur. Estic centrada en acabar la temporada. Aquí estic molt bé.

Li agradaria fer el salt a la WNBA?

Això sempre és un objectiu. Però procuro controlar el que puc controlar i això no ho puc controlar. He d’anar pas a pas, temporada a temporada i el meu objectiu aquest curs és guanyar el campionat.

L’experiència a Amèrica ja l’ha tingut amb els anys d’universitat. Què va suposar per la seva carrera anar a Mississippi State i Maryland?

Va ser una gran etapa. Em va ajudar a ser millor jugadors de bàsquet i també vaig acabar els estudis, que va ser molt important per mi graduar-me. També per la meva família. A més, va ser la primera experiència fora de casa. Soc la persona que soc gràcies a aquella etapa.

La seva família l’ha visitat a Girona?

No encara. La meva germana acaba de tenir bessons. Així que a casa tots estan per ella! Em fa molta il·lusió. M’estreno com a tieta de dos!

Amb 26 anys, està en el seu millor moment?

No crec que hi hagi arribat. Com he dit, he de millorar alguns aspectes del joc encara: la defensa, llegir els moments del partit... A part que soc de les que penso que sempre es pot millorar en alguna cosa.

Imagino que confia demostrar-ho contra el Pécs.

Sí. I tant! Estic molt entusiasmada amb aquest partit. Crec que podem demostrar una millor versió i totes hi posarem de la nostra part.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents