Sisplau i l'alegria d'animar el Girona amb el seu bombo a Milà

Veure el Girona a la Champions ja era un somni. Veure’l, a més, a la màxima competició continental i poder-lo acompanyar a un desplaçament ja és la bomba per a Effah Kingsford, el popular «Siusplau» del gol nord de Montilivi. Demà farà realitat a San Siro una altra d’aquelles coses que quan va arribar a la ciutat hauria sigut impensable. El massiu desplaçament de 2.000 gironins cap a Milà tindrà, confirmat, la presència destacada de l’animador número 1 del club, que ha decidit regalar-se una alegria ara que passa per un moment difícil: se li ha acabat el contracte de lloguer del pis, el propietari no li ha volgut renovar, i buscar desesperadament un nou lloc per viure amb la seva dona i els tres fills a Salt, amb l’ajuda dels membres de la penya Gironina, de la qual en forma part.

Effah Kingsford no perd mai el somriure. Ni ara que viu amb l’angoixa d’haver de buscar una nova llar perquè «tot i pagar cada mes els rebuts, no m’han renovat el contracte de lloguer». Des que segueix el Girona el 2009 ha fet alguns desplaçaments amb l’equip, sempre en l’etapa a Segona. Va ser a Almeria el 2013 en el primer play-off que es va escapar, i també ha conegut els estadis del Sabadell, Barça B, Mirandés, Numància i Saragossa, entre d’altres. Res a veure, és clar, amb la majestuositat de San Siro, que trepitjarà demà, o dels camps de Primera divisió. Encara no ha pogut anar a cap i li balla intentar fer un altre esforç econòmic per acompanyar el Girona el mes que ve al Bernabéu o a San Mamés.

Viatge en autobús

Sisplau, juntament amb els integrants de la penya Gironina, viatjaran a Milà en autobús. Sortiran aquesta nit a les 22h des de Montilivi, en tres vehicles de la Federació de Penyes del Club. Els esperen, per davant, deu hores de trajecte que no espanten a ningú. Tot sigui per fer costat a l’equip en un partit tan especial. «A mi m’és igual anar a fer turisme quan arribem a Itàlia, jo el que vull és anar al camp i guanyar els tres punts. No penso parar d’animar i miraré que la resta de gironins que siguem allà faci el mateix. No podem esperar a fer un gol, hem d’animar des del primer fins l’últim minut sigui quin sigui el resultat», explicava ahir en una visita al Diari de Girona acompanyat per Lluís Bosch, president de la penya Gironina.

Home previsor, dissabte Effah es va perdre el Girona-Sevilla. Es notava refredat i va pensar que passar-se més de dues hores a la fresca a l’estadi, podrien embolicar la troca i complicar-li la sortida a Milà. Ahir es trobava recuperat i amb més ganes que mai. Es mostra emocionat d’haver pogut veure els partits de Champions de casa contra Feyenoord, Slovan i Liverpool i és dels que pensa que «amb una mica més de fortuna» l’equip podria tenir perfectament uns quants punts més que engreixarien les, ara per ara, escasses, per no dir nul·les, opcions de passar fase. És tan optimista que està convençut de guanyar a San Siro i d’arribar amb opcions, per remotes que siguin, al dia de l’Arsenal: «com diu el nostre himne, tots junts ho podem fer!», exclama.

Sisplau va relatar com el seu primer partit a l’estadi va ser el 2009, un Girona-Cadis (4-0), al qual va poder accedir perquè aquella setmana s’havia anat a apuntar a l’atur al SOC i allà a l’oficina li havien regalat l’entrada. Hi va anar amb un amic, i va quedar sorprès «de la fredor que hi havia a la grada. Al camp jugaven a futbol, però no hi havia gens de caliu. No podia ser». Per això ell mateix va començar a animar la grada amb les mans. I ho va fer amb tanta intensitat que el club, uns dies més tard, li va regalar l’abonament de temporada perquè no faltés cap més dia. D’allà va passar a picar les tanques de publicitat i, una mica més tard, a tenir el bombo que encara avui passeja. Effah Kingsford el podrà entrar, a més, a San Siro. Just ahir a l’hora d’aquesta entrevista el club els ho va confirmar i, per si no fos poc, Lluís Bosch li va anar a comprar una massa nova perquè piqui amb més força que mai.

Com si fos una estrella

Sisplau diu que el futbol li ha servit per fer amics i lamenta que l’afició de l’Espanyol que va venir a Montilivi li dediqués crits racistes en el partit de lliga que van disputar el novembre passat. «Nosaltres no som així», assegura. És estimat per la grada de l’estadi, i somriu quan algun seguidor se li acosta per parlar-li o demanar-li una fotografia. A més, murri ell, entra al camp com les estrelles. «M’espero a fora i quan el partit fa cinc o deu minuts que ha començat, faig acte de presència». Així s’assegura que tothom s’adona que hi és «i comença a animar». A San Siro, però, entrarà amb temps. Agafarà el seu lloc a la grada i gaudirà del moment.

Sisplau, o Effah Kingsford, tenia un somni, que era veure el Girona a la Champions lluny de Montilivi. Complert aquest, en té un altre, que seria conèixer els jugadors i tècnics del primer equip que ara destaquen a l’elit. Per Effah, «abans tot era més fàcil, quan jugàvem a Segona coneixia tothom, però ara no, i em faria il·lusió». Recorda com va celebrar l’ascens contra el Saragossa el 4 de juny de 2017, i que el del 19 de juny de 2022 el va viure al Foc Viu de la plaça Independència, que aleshores era la seu de la penya Gironina, perquè no havia pogut viatjar a Tenerife. Demà potser el Girona ja no hi tindrà massa en joc però és innegable que protagonitzarà un altre partit històric que l’animador més famós de Montilivi, aquesta vegada, no es perdrà. 

Subscriu-te per seguir llegint