«L’Àfrica m’ha canviat la perspectiva de veure la vida»

Després de gairebé tres anys lluny de casa i apartat dels focus del futbol gironí, català i també europeu, Joan Mármol ha tornat al Palamós. El tècnic s’ha fet càrrec de la banqueta del degà per «donar un cop de mà» i ajudar a mantenir l’equip a Lliga Elit. «No vaig voler parlar de calés ni de res. No és una qüestió de prestigi, de trajectòria ni d’entrar a la roda. Ho faig per ajudar el club i per sentiment. Si me’n surto bé i, si no, ajudaré a buscar algú que pugui fer-ho», diu Mármol que va veure com diumenge el Can Vidalet els deixava sense victòria al darrer sospir (2-2). Mentre fa cas al seu cor i entrena el Palamós, Mármol no aparca la seva feina a l’Étoile du Mandé que li ha permès viure i gaudir del futbol amb experiències fantàstiques i alhora impactants per tot l’oest de l’Àfrica. Mármol ha estat treballant durant gairebé tres anys a Bamako, la capital del Mali com a entrenador, director esportiu i fent tasques de captació de talent jove. 

Tres anys després, ha tornat a casa, al Baix Empordà, des d’on continua fent feina de «seguiment i acompanyament» dels joves futbolistes que fan el salt a Europa. En aquest, Moussa Diakhité (Cadis) ja ha debutat a Segona Divisió i al planter del Vila-real i el Betis també hi ha jugadors que han passat per l’Étoile. El club malià, per cert, va ser el campió sub18 del MIC ara fa un parell d’anys a Palamós.  

«És una experiència de vida que et fa canviar la perspectiva de tot. Quelcom normal aquí, allà és un mètode de supervivència. Això fa que el jugador africà tingui un tarannà diferent sempre i vegi jugar a Europa com la possibilitat per mantenir la seva família. Jo sempre he estat visceral i allà m’he adonat que la vida són altres coses», explica. El palamosí s’ha fet un tip de voltar amunt i avall amb avions per Mali, Camerun, Togo, Senegal, Costa d’Ivori...I sovint, en condicions si més no peculiars. «Era una aventura constant. Algun cop a l’avió per megafonia deien ‘cordin-se els cinturons’ i resulta que no n’hi havia o que algun seient estava mal collat i es movia més del compte...De pel·lícula, vaja». 

Amb la família a gairebé cinc mil quilòmetres, Mármol va decidir fa un temps posar punt final a l’etapa a Àfrica i continuar treballant des de Palamós. Hi va influir també la situació geopolítica que es viu a Mali. «És un país militaritzat, una dictadura. Són excolònies europees i hi ha moltes lluites de poder i interessos que desestabilitzen el país. A Bamako tot estava bé, però a pocs quilòmetres hi ha Tumbuktu, que està controlada per la Jihad. No és que patís per la meva integritat, però em preguntava si valia la pena continuar allà tenint la família a Catalunya» . Perquè durant els dos anys i mig que ha estat a l’Àfrica alternava un ritme de dos mesos voltant amunt i avall amb quinze dies a casa. «He gaudit, sí, però també m’he cremat molt», confessa el tècnic gironí. 

Mai va tenir cap problema, el tècnic gironí a terres africanes. Al contrari. Hi ha trobat gent encantadora i agraïda amb qui hi va ha fet amistat per tota la vida. Fins i tot es va involucrar en un projecte d’escolarització de mainada. «Ho vaig fer personalment perquè no crec en les ONG. Vaig comprar un petit autobús per dur els nens a l’escola, més que res» detalla Mármol que recorda que a molta gent interessa que la canalla no vagi a estudi. «La violència fa que no es pensi i a l’escola s’hi va aprendre i a pensar», diu l'exentrenador de Gavà, la Jonquera i Ordino, entre altres.