El Pontenc reclama un camp «digne»

El passat mes de gener es van complir cinc anys del temporal Gloria, que va tenir unes conseqüències devastadores a Catalunya des de les costes de Girona fins al Delta de l’Ebre. Va causar grans destrosses i va fer desbordar el riu Ter al seu pas per la capital gironina, concretament als barris de Pedret, Sant Ponç i Pont Major. Al sector nord del municipi, va afectar de ple el camp del Pontenc Femení, una instal·lació municipal que mitja dècada més tard continua patint els danys del temporal.

«L’endemà que s’inundés el camp, vam venir voluntaris del club a netejar i retirar el fang que hi havia a sobre la gespa (artificial) perquè si s’assecava s’hauria hagut de llançar. Érem jugadores, familiars, membres de la directiva, gent del barri... Hidrojet, que va ser contractat per l’Ajuntament, no va venir fins al cap d’uns dies per treure amb aigua a pressió el que no havíem pogut fer. La part inicial, que si no hauria provocat que el camp quedés impracticable, la vam fer nosaltres», explica Joel Nierga, coordinador i entrenador del primer equip del Pontenc Femení.

El que en un primer moment va ser una «solució d’emergència» per «salvar» el camp de futbol, s’ha acabat convertint en un «greu» problema. Segons Nierga, «el mal estat de la gespa ens implica molt a nivell de lesions. Les jugadores pateixen molèsties al soli, tibials, planta del peu... Les porteres tenen bursitis... No sé dir el nombre exacte, però hem notat que les lesions han augmentat molt des de llavors». Això seria així perquè a sota de la gespa s’ha creat una capa de fang dur solidificat que en aquell moment es va filtrar i no es va poder treure. A simple vista no es veu, només els dies de pluja quan s’estova una mica i torna a pujar en forma d’erupció «quedant tot el camp marró». Després torna a desaparèixer, però el mal hi és de forma permanent.

Hi ha una meitat del camp que està més malmesa que l’altra perquè «el cabal del riu va créixer i va desbordar, anegant el terreny de joc». «No entrenem mai en aquest quadrat d’aquí», assenyala Nierga, «perquè és el que està pitjor i és la part que està més dura». Les jugadores del Pontenc intenten no trepitjar-la als entrenaments, cosa que no poden evitar als partits.

Nierga reflexiona que «si no haguéssim retirat el fang, potser ara tindríem una gespa nova perquè es veuria realment que està impracticable». A part dels desperfectes del Gloria, la gespa artificial del camp del Pontenc fa 14 anys que es va instal·lar i la recomanació és canviar-la cada 10 anys perquè en els terrenys esportius es desgasta molt més a causa de la freqüència d’ús.

Àdam Bertran, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Girona, ha destacat que «com vam quedar amb l’entitat gestora del camp, aquest any 2025 farem el projecte per poder fer l’obra el 2026. I seguirem amb aquesta planificació». Des del consistori, també s’insisteix que «el camp passa tots els controls i manteniments per part d’una empresa externa, com tots els altres camps municipals» i que «quan es va inundar pel Gloria, més enllà de la intervenció de la gent implicada en el club, em contra que l’Ajuntament va dur a terme les actuacions corresponents. Les certificacions així ho certifiquen. Tot i així, estem seguint la planificació feta per tal de millorar totes les instal·lacions, d’acord amb la capacitat pressupostària i ordre de necessitats».

Al Pontenc Femení confirmen que des de l’Ajuntament se’ls ha dir que el camp és «practicable» i lamenten que «no s’hi han posat a jugar». «Dir que és practicable és relatiu perquè, quan el veus, la gespa està gastada però és de color verd i a nivell visual no té cap problema. El problema arriba quan hi corres durant una estona. Qualsevol que ha jugat a futbol, sap que aquest camp no està bé. A la que fas una passada o un xut, te n’adones que el bot de la pilota no és correcte», apunta Nierga.

La reivindicació del barri

Al Pontenc demanen que se’ls tingui més en compte a l’hora de millorar les instal·lacions. «Estem veient que s’estan fent coses a Girona, a nivell d’esports estan renovant camps: Torres de Palau, ara es farà Fontajau... Sembla que com que estem a Pont Major, que és un barri a la perifèria de Girona... Potser si estiguéssim al mig de la ciutat això no passaria», comenta Nierga. I afegeix que «som un club amb cinc equips (el primer equip competeix a Preferent Femení) que té un projecte social amb la gent del barri, juntament amb l’Ajuntament i la Generalitat, per a què les nenes de Pont Major puguin fer esport».

En aquest sentit, Àdam Bertran manifesta que «cada any anem fent les intervencions en diferents instal·lacions , i ara correspon aquest camp, i el farem tal i com estava previst, després de renovar el camp de Torres de Palau, les llums LED a Can Gibert, la gespa al camp de futbol 11 de Germans Sàbat o els nous camps de futbol 7 que hem creat a Fontajau o Germans Sàbat en els últims tres anys».

Passar «vergonya»

Mentrestant, al camp del Pontenc hi continuarà penjada una gran pancarta on s’hi pot llegir «volem un camp digne». I és que el club, a part de lluitar per solucionar la problemàtica de la gespa, també desitja que s’inverteixi en millores a les instal·lacions.

Per exemple, la coberta d’una de les dues banquetes està trencada i cada vegada que plou les jugadores es mullen; no hi ha grades i «la gent que ve a veure els partits ha de pujar al cim d’unes pedres per seure perquè les poques cadires que hi ha són inútils just davant d’un mur a l’alçada del camp -qualsevol cop de pilota, te l’emportes-»; i el vestidor rival «no està en condicions» amb tuberies externes i rovellades o rajoles de la dutxa trencades.

Nierga reconeix que les jugadores passen «vergonya» perquè ens enfrontem a equips com el Barça o l’Europa i «no volen venir a jugar aquí». «En 11 anys que som aquí, el camp no ha canviat gens ni han fet res. Tot ho hem assumit nosaltres. Vam fer el bar, el porxo, el vestidor local nou... Ho necessitem. Per molt que soni a tòpic, és futbol femení i mereix unes instal·lacions completes. Com a club, la imatge del camp no ens ajuda a seguir creixent», conclou. 

«L’esport demostra a la persona amb discapacitat que pot arribar on vulgui»

Subscriu-te per seguir llegint