Final molt trist per a l'Uni, que s'acomiada de l'Eurocup (72-51)

No ha pogut ser. L'Uni Girona diu adéu al somni europeu després d'un partit dolent a França, en què no només l'avantatge que duia no li ha servit per a res, sinó que ha estat atropellat violentament pel Lió (72-51), que no ha tingut pietat de les debilitats gironines. No pot haver-hi males paraules perquè la trajectòria ha estat millor del que es pensava, però en la tornada dels quarts de l'Eurocup no ha estat a l'altura. Ha perdut l'eliminatòria per 16 punts.

El Lió ha buscat intimidar ja des de la presentació. Amb les llums apagades, i els efectes fent pampallugues, cada jugadora que entrava a la pista semblava més poderosa que a Fontajau. Semblaven gegants. El que no sabien les franceses és que l'Uni Girona no s'arruga per qualsevol cosa. Han perdut, sí, i no s'han classificat, però pel camí s'han deixat tot el que tenien. Literalment, s'han buidat. I han superat tants obstacles per arribar fins aquí, que no hi ha res a retreure.

Lesions i malalties no han impedit que lluitin pel lideratge de la Lliga, estiguin a la Copa i hagin flirtejat amb unes semifinals europees. Tres fites que ningú no s'esperava. De fet, fins i tot ara trampegen amb la sanció a Roberto Íñiguez. Amb un amor propi inqüestionable l'equip s'ha aixecat cada vegada que ha tingut un contratemps. I ho ha fet cada cop més fort. Per això el tècnic vitorià ha deixat clar que és tan gran l'agraïment pel que estan aconseguint, que està prohibit confondre el desig de classificar-se, que ningú no negava, amb l'obligació de fer-ho.

Perquè contra el talent tan evident del Lió, qui és el que s'atreveix a exigir res? Ja des de l'inici, la parella formada per Jocyte i Malonga, que ja van fer una estripada forta a l'anada a Fontajau, han deixat clar que l'estridència d'abans de començar tindria continuïtat fins al xiulet final. Un parell de triples i una cistella de les estrelles locals han obert una petita escletxa de 13-4, contrarestada en un primer moment per Bibby i Mack. Servia per a l'inici, esclar, però feia mala pinta a llarg termini. No tothom pot aguantar-li un combat de boxa al Lió.

Hristova també s'ha desfet amb agilitat de la seva defensora per ajustar comptes (16-11), però mentre a les locals no els ha costat atacar i han vist cèrcol amb rapidesa i facilitat, provocant que la part defensiva fos el taló d'Aquil·les de l'Uni, les catalanes ho han fet amb més discontinuïtat del qual li hauria agradat. Més símptomes que es necessitava una gesta immensa, amb l'avantatge de cinc punts del primer partit a les escombraries des del primer quart (20-11). Si a més Harris ha sabut trobar-se un lloc a la pintura, caçar rebots i sumar, el tema ja era delicat. El 22-16 del parcial inicial encara ha estat prou digne. Dels 16 punts, 8 han estat de Bibby, dempeus davant les pressions.

El marge de millora era ampli, però el Lió, amb una mica d'aquí i una mica d'allà, amb un error gironí aquí, i un desencert allà, ha posat el màxim avantatge a poc més de set minuts per arribar al descans (31-16). Tot ha començat a anar en contra per decisions poc afortunades i una superioritat local tan gran, que l'esperança semblava apagar-se de sobte. Les franceses, esperonades, s'han espolsat la poca agressivitat visitant, mentre Mack, que també ha donat la cara, demanava més duresa. Com a mínim, havien detectat un dels problemes.

Percentatges horribles

Equivocar-se en tants llançaments, a priori, assequibles, també ha anat desgastant l'Uni, aclaparat davant la comoditat local. Harris, amb un triple, ha posat el 37-19. L'americana, protagonista en molts moments, ha estat el complement perfecte a Jocyte i Malonga. A Bibby, impecable amb una gira-volta, li ha faltat algú que l'acompanyés. Ha estat inevitable recordar com l'Uni va desaprofitar una renda immensa a Fontajau, perquè en aquells moments, qualsevol punt era or.

Al descans, el 40-26 feia mal als ulls. I el 7/25 en tirs de dos, un inaudit 28%. El tercer quart no ha començat millor, ni de bon tros. Íñiguez no ha sabut trobar solucions i l'Uni ha anat esgotant el temps de reacció (46-30). No ha pogut treure el cap, ni instal·lar dubtes en les locals, que han situat una diferència insalvable (53-32), en un final trist de trajecte. La imatge no és merescuda, però aquest cop no ha estat a l'altura. Ha sigut un calvari.

I ara què? Doncs toca continuar amb el cap ben alt a la Lliga i intentar fer-la grossa a la Copa de la Reina. De la patacada a Lió, resolta amb un -21, s'aixecarà. Perquè ja ho ha fet abans. I perquè està en la seva identitat.