Esther Guerrero: «Gaudeixo fent el que m’agrada sense mirar més enllà»

Poques hores després d’arribar d’Apeldoorn on va aconseguir el cinquè lloc a l’Europeu de pista coberta, Esther Guerrero ja està fent voltes a l’Estany. Amb 35 anys res li fa perdre la il·lusió de continuar sent professional al màxim nivell. L’atletisme és la seva passió i mai ha parat de córrer abans en els 800 metres o ara en els 1.500, sigui a l’aire lliure o en pista coberta. Els resultats l’avalen i l’animen a continuar al peu del canó. «El que em fa continuar sent atleta és el dia a dia. Faig el que més m’agrada i sento aquesta il·lusió i ambició de poder ser i competir als grans campionats internacionals», diu la banyolina. Campiona d’Espanya de pista coberta per cinquè cop -sis a l’aire lliure- fa quinze dies a Gallur i després del cinquè lloc a l’Europeu, Guerrero participarà el cap de setmana que ve al Mundial de Nanjing (Xina). La mínima per ser-hi la tenia de feia dies, però no acabava de veure clar si anar-hi o no. «És complicat perquè només entren nou atletes a la final. Volia veure com em trobava a l’Europeu. Si em veia competitiva i amb capacitat de lluitar per ser a la final, hi aniria; només per participar-hi, perquè ja he anat a molts. Em vaig sentir bé i ara a veure què m’ofereix el Mundial», diu Guerrero que hi arriba amb la 25a millor marca. 

El Mundial serà el darrer repte per a una Guerrero a qui una cursa lenta la va privar de poder lluitar pel podi a l’Europeu. «Fa temps que rondo les medalles. Havia fet sisena, cinquena, dos cops quarta...M’hauria agradat que la cursa fos més ràpida per tenir opcions, però estic contenta de com va anar. Vaig gaudir i notar il·lusió, que és el que importa». La banyolina va ser l’atleta més veterana de la delegació espanyola a Apeldoorn. «Vaig debutar internacionalment fa deu anys i no m’he perdut cap gran cita tret de l’any de la lesió. Estic molt agraïda i satisfeta de la trajectòria, constància i de poder continuar fent atletisme al màxim nivell». 

I a partir d’aquí, què? Un cop passi el Mundial de pista coberta, Guerrero s’ho agafarà més amb calma i «desconnectarà» per preparar el Mundial a l’aire lliure del setembre a Tòquio. I els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028? «Queden molt lluny!», riu l’atleta gironina que es vol centrar en el present i que l’estiu passat tenia dubtes. «Quan vaig acabar dels Jocs de París l’estiu passat no sabia ben bé què faria. Ho aniré veient. No sé pas on seré d’aquí a quatre anys. No miro més enllà. Si el cos i la ment tiren, continuaré; si no, no. No em marco objectius tan llunyans. No ho vaig fer per Rio de Janeiro (2016) ni per Tòquio (2021) i ara tampoc». De moment serà Nanjing i al setembre de Tòquio. Ho farà «gaudint», perquè el dia que s’apagui la flama de la felicitat serà el moment de mirar enrere i valorar amb orgull un palmarès de traca i mocador. 

Canales sí, Mechaal no

L’altre representant gironí al Mundial de Nanjing serà Josué Canales en els 800 metres masculins. Qui no hi serà és Adel Mechaal, que continua el procés de recuperació de la seva lesió al turmell.