L’èxit de Marc Julià, l’olotí més reusenc de la història

Ara farà set anys, que Marc Julià (Olot, 1994) aterrava a Reus. Venia de fer-se un tip de marcar gols amb el Bassano a Itàlia i li arribava l’oportunitat de tornar a l’OK Lliga en un dels clubs referents de l’hoquei al país. Des de llavors, l’arrelament professional i l’idil·li de l’olotí amb la capital del Baix Camp ha estat total. Tant que segons després de guanyar la Copa del Rei diumenge passat i també durant els actes de celebració pel títol al balcó de l’Ajuntament, Julià va jurar amor etern a Reus. «És la meva vida. Sóc de Reus, m’encanta Reus i m’agradaria quedar-m’hi tota la vida». Tota una declaració d’amor del segon capità de l’equip, que diumenge va afegir la Copa a un palmarès envejable i que inclou una Copa de la CERS amb el Noia (2014) i un Europeu amb la selecció espanyola (2023) a més a més de la Supercopa amb el Reus del 2019. Aquella Supercopa va ser el darrer títol del Reus. «Feia sis anys que no guanyàvem cap títol i la Supercopa és la meitat d’una Copa. Per tant, s’havia de celebrar com tocava». Així ha estat. Ahir Julià i els seus companys van tornar als entrenaments després de dos dies de celebracions i gresca pensant ja en el retorn a l’OK Lliga aquest cap de setmana contra el Vilafranca. 

Julià subratlla el valor d’haver guanyat la Copa havent eliminat el Calafell (1-2), amfitrió, el Liceo (5-1) i superar el Lleida (4-5) a la final amb cinc gols de Martí Casas. «Per mi aquest títol suposa tornar a rebre el reconeixement de tota la gent de l’hoquei. M’ho han agraït i jo estic molt content i orgullós de continuar creixent. Queden molts anys de Marc Julià a l’hoquei». Ho argumenta. «A l’estiu vam perdre moltes peces importants. Algú havia de fer la funció de cohesionar, calmar i saber interpretar els moments del partit. M’ha tocat fer una feina de líder», confessa. 

Per tot plegat, Julià va ser un dels animadors de la festa que va començar amb una rua per la ciutat i va acabar a la Plaça Prim i al Balcó dels Somnis de l’Ajuntament a la Plaça Mercadal. Allà, amb una veu rogallosa, Julià va recordar al miler llarg d’aficionats «la dificultat de guanyar títols». En aquest sentit, el següent repte del garrotxí és la Lliga de Campions. El Benfica és el rival als quarts de final que començaran a final de mes. Sense pressió, Julià somia. «La gent està engrescada. Anem pas a pas i aspirem a tot, però els favorits són els altres, que tenen clubs de futbol al darrere. Nosaltres som secundaris i, com a secundaris, sempre hi som per empipar». Així ho diu un dels càntics més populars de l’afició: «ni Barça ni Liceo; força Reus!"