Pau Guitart aixeca passions a Aranda

Si una cosa defineix Pau Guitart (Sarrià de Ter, 1997) és la passió per l’handbol. La tenia de ben petit quan començava a jugar al Sarrià i la té ara que viu el moment més dolç de la seva carrera a l’ASOBAL amb el Tubos Villa de Aranda. Després d’assolir l’ascens la temporada passada, el conjunt castellà viu un curs plàcid i fins i tot somia entrar a Europa. Casualitat o no, el gran moment de l’equip ha coincidit amb el creixement a la porteria d’un Guitart que té el cor robat a l’afició. Tant pel seu carisma com, sobretot, per les seves actuacions que l’han convertit en el porter amb més bon percentatge d’aturades de tota la Lliga. El Muro, li diuen a Aranda. «A Santander em deien el Gato i aquí el Muro. Ja m’agrada. El que vull és connectar amb l’afició i que es parli d’handbol», diu Guitart, un dels ídols de la graderia del Santiago Manguán. «El curs passat, el dia de la final per l’ascens vaig tenir rampes a cada cama i vaig continuar jugant. Aquell dia, em vaig guanyar la nostra gent. Ho porto a la sang. Vinc de Sarrià on l’handbol es viu molt i jo sempre he estat un jugador que s’ha buidat a la pista», diu Guitart que fa pocs dies ha allargat el seu contracte amb el Villa de Aranda fins el 2026. El porter gironí és un dels homes més estimats i ara fa quinze dies, coincidint amb Carnaval, va celebrar la victòria a la pista del Cangas amb un barret divertit al final del partit, la imatge del qual de seguida es va fer viral. 

Guitart és feliç a Aranda. Estudia psicologia per la UOC i ha trobat parella, la Raquel, una arandina que fins fa quatre dies no seguia l’handbol. «Des que ens van conèixer vol entendre’l i s’està posant molt al dia. De fet, la setmana passada em va dir ‘saps que ets el porter amb més bon percentatge de tota l’ASOBAL?’ Poc que m’hi fixo jo en aquestes dades», confessa. El porter gironí signa un 32’4% d’aturades que el fan estar per davant fins i tot de Nielsen o Pérez de Vargas. «El normal és estar per sota del 30% i veure’m així, la veritat és que m’espanta una mica. És moltíssim. Em fa una mica de por per poder-lo mantenir», confessa Guitart. A Aranda, Guitart gaudeix de l’ASOBAL com no ho havia fet abans amb el Sagunt o el Sinfín, on lluitava per no baixar. «Ara hem guanyat a Logronyo, el Bidasoa i m’ho passo pipa jugant. Visc un any de somni». Europa queda «lluny», tot i que veu l’equip «capaç de tot». La trucada de Jordi Ribera per la selecció encara la veu més lluny. «Ni m’ho plantejo. Hi ha porters amb molt més bona trajectòria», admet. 

Amb 28 anys i en la seva, «sens dubte, millor temporada com a professional», Guitart no es posa cap sostre. Sí que s’atreveix a «fer una confessió» i revelar qui era el seu mirall i referent de petit. «Mai he tingut cap ídol. Em fixava en els porters del Sarrià, Jaume Pòrtulas, Mayola, Arroyo...però la veritat és que sempre n’he tingut un de molt i molt present: el meu pare (Jordi). Fa 1’92 i sempre em diu que era molt bon porter i que va refusar ofertes d’ASOBAL per temes de feina i família». El Gáldar i l’Arrate el van venir a buscar, però el pare Guitart es va quedar a Sarrià amb el dorsal 12. «Porto el 12 per ell. Igual que quan jugava a l’Antequera duia el 63 perquè és l’any en què va néixer. No ho he dit mai, però ha estat sempre el meu referent».