La Volta viu a ritme de bonificació a l’espera de La Molina

La Volta, si es té en compte als favorits, es viu a ritme de bonificació. Si el dilluns va esgarrapar segons de benefici Enric Mas, en ruta a Figueres, descens endimoniat per Sant Pere de Rodes, va ser Juan Ayuso el que va fer un esprint per col·locar-se cinquè de la general, per empatar amb el seu rival mallorquí i per avantatjar en dos segons a Primoz Roglic.

Les etapes, ara, són un llibre obert d’intencions, encara que el guió marqués esprint a la vista, amb victòria a Figueres, segona etapa de la ronda catalana, del britànic Ethan Vernon. Un altre compatriota, Matthew Brennan, es va mantenir de líder. Aquest dimecres, arribada a la Molina, Pirineus en pura essència, els dos súbdits britànics desapareixeran dels llocs d’honor de la carrera.

L’antecedent de 1968

No pagava la pena preguntar als carrers de Figueres, al costat de les tanques de la meta, si algú recordava l’última vegada que la Volta va passar per aquesta destinació del nord de Catalunya. Era gent jove amb cotxets de bebès, cicloturistes estrangers amb bicis -almenys les màquines- que bé podrien estar corrent la Volta. Ningú havia nascut l’última vegada que la carrera va passar per Figueres. Va ser l’any 1968, el de la revolució parisenca de maig, quan un altre veí empordanès, Lluís Llach, va escriure «L’Estaca». Des de llavors, mai va tornar el ciclisme d’alt nivell per aquestes terres, oblidada per la Volta, per tots. I mira per on enguany rebran no només a la Volta sinó a la Vuelta, amb la contrarellotge per equip de la prova després de la visita a Itàlia i França.

1968 tampoc va ser un any qualsevol per a la Volta perquè va acudir-hi un jove belga que aspirava a tot i la va guanyar gràcies al seu domini de la contrarellotge. Es deia Eddy Merckx i va destrossar la prova en la ‘crono’ entre Figueres i Roses, de 45 quilòmetres, una distància que ara no s’aplica sota cap criteri. Mai més va tornar a la ronda catalana. Va fer com Tadej Pogacar l’any passat, la va visitar, la va guanyar i va començar a reunir el millor palmarès de la història amb triomf a tot arreu.

La baixada per Sant Pere de Rodes

La segona etapa era temuda pel vent, per si li donava a la tramuntana per bufar en uns territoris acostumats a la seva força. Només va haver-hi un conat que va tallar als ciclistes que no desafien a la general. Els que vénen a guanyar o almenys a col·locar-se entre els millors ni es van despistar després de descendir per Sant Pere de Rodes, quan va retornar la calma després d’una baixada d’aúpa dirigida pel UAE que buscava el que va aconseguir, que Ayuso s’anotés els tres segons de bonificació després de passar en primera posició per l’esprint de Garriguella, abans del primer pas per Figueres.

Després va arribar la calma, tots junts, però no regirats, cada equip situat estratègicament i els components de l’Alpecin a la caça i captura per segon dia d’un triomf per a Kaden Groves que, ara com ara, li és resultat un impossible. 

Els carrers es van omplir de públic i es va buscar la millor ubicació possible a la ciutat per col·locar el podi, al costat del Museu Salvador Dalí, el geni que va arribar a crear fins a un segell dedicat al Tour, que es guarda entre les relíquies de la famosa galeria d’art.

Aquest dimecres canvia el guió i s’estrena la muntanya, entre Viladecans i La Molina. Serà el dia més llarg i l’únic que supera els 200 quilòmetres de recorregut. Ull a La Creueta que és el port més complicat del dia. Se sabrà qui no guanyarà la Volta, la incertesa sobre el vencedor encara haurà d’esperar a les emocions de les següents jornades de competició.