Roglic contraresta a Ayuso en la Volta i el bat a Montserrat

Com si d’una revenja es tractés. Qui dona més! Dos homes poderosos es jugaran la victòria de la Volta en les tres etapes que queden. Juan Ayuso és el que no s’arruga i Primoz Roglic el que corre amb l’experiència. Un i l’altre, dos mags al capdavant de la ronda catalana. El ciclista espanyol va ser el que va atacar a Montserrat i el seu rival eslovè el que, sense posar-se nerviós, el va capturar i el va batre en un altre renyit esprint. Tan igualada està la situació que després de dos dies de muntanya tots dos estan empatats a temps, encara que l’astre eslovè es va col·locar com a líder de la prova per l’acumulat de millors posicions en les jornades precedents.

És igual que hi hagi una fugida. Serveix d’entreteniment. Els que van davant i els que se situen darrere saben que en un dia decisiu com el de Montserrat el que guanyi a peus del monestir serà un candidat al triomf final. Feia hores que la gent s’havia col·locat al costat de la meta, al costat de la sortida del tren cremallera que es va transformar en un ‘ciclotren’, els seguidors pujaven asseguts, els vehicles aparcats a Monistrol. No ascendien cotxes, només bicis, eren els aficionats que precedien als professionals, els que mentre pedalejaven calculaven quant temps de més farien quan la batalla es reactivés entre els que es juguen la Volta.

Quan faltaven dos quilòmetres i mig, Ayuso va fer saltar totes les alarmes. Va respondre Mikel Landa. Roglic, pacient, es va prendre un parell de segons per respirar, però va neutralitzar la diferència en un sospir, just quan Landa es va adonar que el ritme d’Ayuso era excessiu per a ell; millor anar darrere, amb Enric Mas, que es convertia en el contrincant del corredor basc en la lluita per la tercera plaça del podi que ara ocupa el mallorquí, canvi de posicions per davant i per darrere.

El precedent Roglic-Evenepoel

Tots, en carrera, s’anaven veient. Les diferències no eren grans. La gent, a la meta, es posava nerviosa, potser encara més que els propis corredors. Roglic ascendia feliç per la seva picardia, perquè havia estat més llest que Ayuso en l’esprint especial de Manresa; l’art de les bonificacions, tres gratificants segons va capturar el ciclista eslovè. Ayuso contrarestava una mica els efectes, però només va sumar un segon. Si Roglic guanyava i Ayuso quedava segon, si tots dos arribaven pegats a meta, l’eslovè sortiria líder de la Volta a Montserrat.

Recorda el duel que van viure fa dos anys el propi Roglic amb Remco Evenepoel perquè el passat Tadej Pogacar se'ls va menjar a tots, fins i tot a la Volta i ningú li va fer ombra. Roglic va sortir victoriós el 2023. Ara Ayuso tracta de donar un nou sentit a la prova catalana. Corre en l'equip més fort, l'UAE que guanya a tot arreu hi sigui o no Pogacar en acció, un Pogacar que ara com ara es reserva per debutar el mes que ve a la París-Roubaix i enfrontar-se a les temudes llambordes del ‘Infern del Nord’.

Montserrat no va ser tant d'infern perquè per als professionals els 9 quilòmetres d'ascens s'assumeixen amb certa facilitat. Hi ha instants en els quals pugen pràcticament a 30 per hora. I això és una autèntica barbaritat. Va sonar un soroll en meta. La gent cridava. Arribaven Ayuso i Roglic enganxats amb cola. Els últims 100 metres eren en baixada i l'astre eslovè va superar per pocs centímetres al ciclista alacantí. Taules, empat i repartiment de punts a Montserrat, amb Mas a 20 segons de la parella i Landa, a 21.

La Volta es desplaça aquest divendres a les Terres de l’Ebre amb una etapa que pot estar marcada pel vent. S'esperen ratxes potents en els últims quilòmetres, però tant el Red Bull Bora de Roglic com l'UAE d'Ayuso tenen suficient qualitat a les files per tractar qualsevol mala puça provocada per l'aire. Emoció al màxim. Visca el ciclisme!