La felicitat incompleta d’un gran Barça que goleja

Hi ha qui pretén viure de la felicitat. Per això s’editen llibres d’autoajuda i s’imprimeixen consignes en les tasses de l’esmorzar quan el que vols és acabar amb el món. Però la felicitat, o el que signifiqui aquesta paraula, no és completa per a ningú. Tampoc per a aquest Barça líder del campionat i ja amb tres punts d’avantatge sobre el Reial Madrid i set sobre l’Atlètic. Què més dona que Pedri provoqui un sospir d’emoció cada vegada que converteix en realitat els nostres propis somnis amb la pilota, que Balde s’hagi convençut que li sobren condicions per a ser el carriler més desequilibrant del continent o que Ferran Torres, ara sí, sigui el futbolista que el Barça va creure en el seu moment haver pispat al Manchester City de Guardiola. Dani Olmo, fràgil i maleït, es va lesionar una altra vegada. I Hansi Flick, desesperat perquè ara el curs s’empina, no va poder més que emportar-se una mà a la cara.

El Barça va vèncer a l’Osasuna en el partit reprogramat per la mort del doctor Miñarro. Un duel que venia condicionat perquè ni l’un ni l’altre volien jugar pel nul descans després de la jornada internacional, i que es va resoldre per la via ràpida. No van presentar massa lluita els navarresos –Budimir, el seu davanter referencial, només va jugar l’última mitja hora– en un partit que els blaugrana van resoldre en els primers 20 minuts. Ho va aconseguir gràcies al gol inaugural de Ferran Torres previ a un cop de taló gloriós de De Jong i a una assistència de Balde, i a un penal que Olmo va haver de tirar dues vegades. Sergio Herrera hauria escanyat a Moncayola perquè, en entrar a l’àrea abans d’hora i rebutjar la pilota, li va espatllar l’aturada que li havia fet a l’ex del Leipzig.

Però Olmo, que havia tingut la valentia de tirar el penal dues vegades després que l’atropellés el porter de l’Osasuna, no va tenir temps d’assaborir res. Al moment es va asseure a la gespa i va posar la cara de qui es rendeix a la desgràcia muscular que l’espera. Va entrar per ell Fermín, però a Montjuïc va quedar la sensació que la nit havia acabat.

Sense Raphinha ni Araujo, als quals Flick no volia exposar després dels seus viatges transoceànics, el tècnic alemany va haver d’aplicar el bisturí en la gestió d’esforços. A Lewandowski, que va marcar el 3-0, el seu 36è gol de la temporada després d’una gran centrada de Fermín, li va donar una mica més de 20 minuts després que Ferran Torres s’emportés una merescuda ovació. I això que el travesser li va pispar un d’aquells gols de falta que el Barça troba tant a faltar des de la marxa de Messi. De Jong, al qual ara caldrà acaronar i donar sopa abans de dormir, va ser substituït per un incisiu Pablo Torre, que es va guanyar més oportunitats. I Lamine Yamal va fer el que fan els genis de veritat, descansar regatejant.