Oriol Cardona: «Una medalla als Jocs seria la culminació de la carrera»

-Primer de tot, com és que un banyolí esquia i no neda, rema o fa piragua? 

Doncs fins als divuit anys vaig fer atletisme al CN Banyoles. I també vaig provar un any el bàsquet, que m’agradava molt, però pel bé dels meus companys només entrenava (riu). El meu pare va fer que tirés més cap a aquest món de la muntanya.

-Joan Cardona, campió d’Espanya d’esquí de muntanya i un gran alpinista després. 

Sí, sí. Ha pujat l’Everest, l’Aconcagua i altres grans cims d’arreu del món. Jo amb setze o disset anys vaig fer una mica d’escalada amb ell i el meu germà (Nil), però poca cosa. 

-Quan comença a esquiar?

Vaig començar a fer esquí alpí de ben petit perquè el pare volia que aprengués a baixar bé. Llavors amb tretze vaig passar a fer esquí de muntanya. Alhora anava fent curses de muntanya perquè córrer sempre m’ha encantat. 

-Ha compaginat l’esquí i les curses de muntanya fins fa poc. 

Era la manera de mantenir la forma física durant l’estiu. En feia moltes i m’anava prou bé. Fins que hi va haver un punt que em vaig prendre més seriosament l’esquí de muntanya i quan es va fer olímpic fa dos anys, vaig plegar de córrer per centrar-me en la temporada d’hivern. Això sí, era una bona manera de mantenir la forma i la motivació fent quelcom que m’agradava i, a més a més fer algun caleró.

-Ara és professional cent per cent de l’esquí de muntanya?

Sí. Totalment. Des que és olímpic tot ha canviat. Tenim ajudes bones del Consell Superior d’Esports que ens permet dedicar-nos-hi professionalment. Llavors també hi ha suports del Comitè Olímpic Espanyol i entitats privades com, en el meu cas, Dynafit, Ampsa o la Diputació de Girona que sempre han estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me. 

-Quins referents esportius ha tingut? 

Quan amb divuit anys vinc a viure a Font-Romeu per continuar amb els estudis universitaris de ciències de l’esport, començo a entrenar amb el meu germà, en Kilian Jornet i en Marc Pinsach. Ells ja eren a l’elit i jo intentava aprendre’n.

-Fa tres setmanes a Suïssa es va garantir el bitllet pels Jocs Olímpics d’hivern de Milà-Cortina del 2026 tant en esprint com en relleu mixtos. Un fet històric i a més a més, amb una superioritat gairebé insultant. 

La veritat és que em trobo molt bé aquest any. En relleus la cursa llarga és la que marca més diferències i l’estat de forma es nota. En esprint va ser potser més ajustat. Tot i això, és un any excepcional i, pel que fa a forma, de deu. 

-Anar a un Jocs Olímpics no passa cada dia. Què va sentir?

Ara que ja tinc la plaça comença el camí cap als Jocs. Serà especial i una gran motivació. Tinc moltes ganes de ser-hi i de fer un bon resultat. Seria la culminació de la carrera esportiva. Vull entrenar bé i preparar-me per gaudir de l’experiència. 

-Es veu pujant al podi?

Sí...He estat guanyant gairebé totes les competicions i d’opcions, n’hi ha . Queden onze mesos, això sí. Si treballo bé, puc fer un bon resultat. 

-Hi somiava de petit amb ser en uns Jocs?

No. Els Jocs ho canvien tot, sí, però com a esportista sempre m’he sentit realitzat encara que no hagués estat olímpic. 

-Abans toca celebrar el Mundial?

Queden dues proves a Villars (Suïssa) i Tromso (Noruega). En el circuit de l’esprint vaig primer i, si tot va bé, podria endur-me la Copa del Món. 

-Entre competicions i entrenaments a Font-Romeu, torna gaire a Banyoles?

Fa dotze anys que hi sóc a Font-Romeu. Per alçada i condicions va molt bé entrenar aquí. Els estius me’ls passo sencers a Banyoles i aprofito per entrenar amb els d’atletisme o anar amb bici amb els de triatló.