Amics i confidents de Maxi Fjellerup i Pep Busquets

Crispetes en mà i tots ben asseguts amb cares de bons jans, esperant als seus ídols. O «amics personals», com els consideren alguns. Maxi Fjellerup i Pep Busquets van compartir una bona estona amb una cinquantena de nens i nenes seguidors del Bàsquet Girona en el marc de les trobades que organitza el club cada mes a través de la comunitat d’Overgie. També van tenir l’oportunitat d’assistir-hi jugadors i jugadores de la base, tenint en compte que aquest cap de setmana se celebra la jornada de la infància a l’ACB.

«Els coneixem bé!», va cridar tota la mainada alhora quan en Maxi i en Pep van aparèixer a la sala VIP de Fontajau. Ho sabien tot dels dos jugadors del Bàsquet Girona. Van explicar que en Pep porta poquet a l’equip, però ja va estar aquí en el passat i que en Maxi va fer el rècord l’altre dia convertint-se en el jugador que més vegades ha defensat els colors del club gironí.

Busquets va trencar el gel. «Podeu preguntar el que vulgueu sense manies, que intentarem respondre a tot. Deixeu-vos anar per passar una estona divertida», els va animar. Per la seva part, Fjellerup va assegurar que estava «molt content de trobar-me amb els nens» i que «cada partit és una motivació veure-us amb la il·lusió que despreneu».

La primera pregunta va ser clara, i d’interès per a futurs jugadors professionals. «És molt difícil arribar a on heu arribat?». En Pep va respondre que «s’han d’ajuntar diversos factors. És molt sacrificat i s’ha de tenir una miqueta de sort també, però com en qualsevol àmbit de la vida». En Maxi va afegir-hi que «és un camí llarg. Hi haurà molts alts i baixos, moments bons i dolents, però al final serveixen per aprendre. Val la pena fer el sacrifici. És molt divertit».

Un altre punt interessant va ser com millorar en el tir. Al Bàsquet Girona, Fjellerup n’és l’especialista. «El tir és una cosa que va canviant, però si ets molt i molt consistent com en Maxi pots aconseguir tenir un tir bo. És un tio que li fot moltes i moltes hores. Em desperto mig adormit, arribo a Fontajau i ja està tirant. En Maxi ens fa sentir malament a tots els altres perquè és el primer en arribar i l’últim en marxar», va revelar Busquets.

També va ser el moment per repassar els equips on havien jugat, els entrenadors que havien tingut -ambdós van coincidir que Moncho era el millor- i parlar d’altres experiències relacionades amb el bàsquet.

«La fusió amb l’Uni avança i és factible que es faci a l’estiu»