Roger Vidal canvia la cara a l’Olot, que fa olor de salvació

A l’estiu hi va haver algun dubte, però al final Pedro Dólera, després d’haver guiat l’equip a Segona RFEF va renovar i va continuar liderant el projecte 2024-25 des de la banqueta. Els resultats, tanmateix, no van ser els esperats i a principis de febrer, la directiva va decidir fer un cop de volant. El fins aleshores segon, Roger Vidal, exjugador de la casa, agafa les regnes de l’equip amb l’objectiu de treure’l de les brases i intentar una salvació que semblava una empresa complicada. Agafava l’equip en zona de descens, empatat a punts amb la posició de play-out i a un de la salvació directa. Tanmateix, ho feia en una dinàmica negativa de resultats (8 punts de 33 possibles) i unes sensacions que no agradaven a la junta. La reacció de l’equip d’ençà de l’arribada de Vidal a la banqueta és una realitat. Amb la victòria a Palma de diumenge passat, ja n’encadena tres per signar un balanç de 18 punts de 30 possibles. Amb l’extècnic del Figueres i del Banyoles, l’Olot ha sumat el 60% dels punts possibles, mentre que amb Dólera, el percentatge era del 35%. En aquest sentit, una classificació hipotètica d’ençà de l’aterratge de Vidal, situaria l’Olot sisè, a un punt del cinquè. A manca de quatre jornades pel final, tot es veu d’un altre color a la Garrotxa, malgrat que diumenge arribi una bona amenaça, el líder intractable, Europa. 

«En Roger ha aprofitat l’oportunitat. Va ser un jugador molt important i és molt de l’Olot. S’ha sabut guanyar la gent, liderar i que els jugadors l’escoltin i hi creguin. Els resultats hi són», diu el secretari tècnic del conjunt garrotxí, Sergi Raset.

Els de Gràcia i el Terrassa a casa i, la Penya Deportiva i el Badalona Futur, a fora, són els rivals de l’Olot en les quatre jornades que resten i que dictaran sentència. En aquest sentit, el Badalona Futur ja està descendit matemàticament, mentre que la Penya Deportiva Santa Eulàlia podria estar-ho aquest cap de setmana depenent dels resultats. Sobre la taula, salvació directa o «play-out» perquè el descens directe és ja a 9 punts de distància (Cornellà, 31) i hauria d’haver-hi un daltabaix que no entra en cap previsió. Ara mateix, els garrotxins estan fora de perill (12ens) amb 40 punts, un més que l’Andratx (13è en zona de play-out). A partir d’aquí, fins i tot hi ha la possibilitat que la tretzena posició doni la permanència sense haver de jugar el play-out perquè el millor tretzè els cinc grups se l’estalvia. Ara per ara, l’Andratx amb 39 és el millor de tots cinc (Escobedo 36, Aragó 34, San Fernando 34 i Moscardó 34). 

Raset no vol fer números, però recorda que la permanència sol estar «normalment» amb 43 o 44 punts. «La feina no està feta. Cal algun punt més», recorda. El màxim responsable esportiu confia que l’equip no hagi d’estar pendent fins a l’últim dia de si és el millor tretzè o no. «L’empat en l’afegit al camp del Balears ens va donar molta moral. L’equip ha anat creixent i està en dinàmica positiva i ganes de mantenir-la», destaca.