Albert Dorca: «El que em feia sentir el Girona no ho he sentit enlloc més»

Va ser com tornar a casa. «Al vestidor em vaig asseure al mateix lloc, vaig agafar la samarreta amb el número vuit. Encara hi ha el futbolí, de fet. La ment es va omplir de records preciosos», diu Albert Dorca, l’onzè futbolista amb més partits de la història del Girona. En va disputar 258 en set temporades, del 2005 al 2012. Entre les fites, un doble ascens de Tercera a Segona B i de Segona B a Segona Divisió, la llavor del que avui es viu a Montilivi. «Amb el temps, he valorat molt més tot allò que vam aconseguir. La situació era molt complicada, pel que fa a l’àmbit extraesportiu. Però també ens va servir per dir-nos que la solució era arribar al futbol professional, perquè el club tingués més ingressos. Vaig arribar a un Girona que li faltaven moltes coses, i un cop les vam tenir no les volíem deixar escapar. Ens estimàvem, i ens estimem, molt el club, nosaltres».

El cap de setmana passat, el gran migcampista va formar part del Girona Legends que va golejar l’Ajax per 8-1. L’últim cop que havia jugat a l’estadi va ser el 2016, amb l’Elx. Era la segona jornada de l’any que acabaria amb els de Pablo Machín a l’estrellat. Aquell dia, van guanyar 3-1, amb gols de Borja García, Portu i Longo. Dorca va disputar els noranta minuts. «Feia molts anys que no el trepitjava, molts. Era estrany, venir a Montilivi com a visitant. Perquè el que em feia sentir posar-me la samarreta del Girona no ho he sentit enlloc més». Dorca també va viure l’1-4 a favor del Saragossa dies després de la patacada gironina contra el Lugo.

Contra l’Ajax, va marcar el primer gol. «Sort que no hi ha vídeos», defensa, entre rialles. «Ells estaven molt oberts, i vaig entrar des de segona línia, situant-me entre el lateral i el central. Però res, a tres per hora, eh!». Torna a riure. «En Manga em va veure, me la va passar, vaig intentar una vaselina, però el porter la va treure, i llavors sí, vaig caçar el rebot i cap a dins». A la graderia hi havia les seves filles. «S’ho van passar pipa. Van baixar al camp, es van fer fotos. Eren molt petites quan jo era professional i va ser com un ‘ei, el meu pare juga al Girona’».

Si les criatures van gaudir, el pare encara ho va fer més. «Em feia una il·lusió terrible, terrible. Sí que és veritat que potser va ser més costellada del que pensava, però jugar amb el Girona sempre és especial. L’únic que em va faltar va ser el crit d’en Jota, però tenia un dinar». Dorca va compartir terreny de joc amb antics companys com «en Matamala, en Migue, en Xumetra, en Jaume Duran, en Pitu Comadevall, l’Eloi Amagat, en Guillem Cornellà…». Li costa vestir-se de curt, excepte en «un torneig de veterans que vam fer a Andorra, de futbol-7, i un partit a Granollers que va muntar en Manga. Ara sóc més de pàdel».

Als 42 anys, gestiona una empresa familiar. Té el títol de director esportiu i no descarta exercir-ne, sent conscient que «no diré que sí, si no em motiva». Troba a faltar ser jugador? «El dia de partit professional, sí; el que comporta, no. He portat bastant bé el fet de plegar. Com vaig acabar al Cornellà, ja no tenia el que m’agradava de la Segona Divisió, i no em va costar dir prou. El fet de veure’m entrar en un camp de Segona ple, concentrat, sentint aquella pressió… Desprendre’m d’allò sí que ja va ser més fotut», reflexiona.

En el seu currículum hi falta una cosa. «He competit dotze anys a Segona, hi he jugat més de 400 partits, però en canviaria bastants per haver tastat la Primera Divisió. Estic supercontent de la meva trajectòria, però el regust de no haver estat a l’elit existeix». Dorca va estar-hi molt a prop. «Concretament, a cinc minuts. Va ser a Las Palmas», rememora, amb dolor. El Saragossa, que venia de carregar-se el Girona amb l’1-4 esmentat, havia guanyat 3-1 l’anada de la final del play-off, però va caure 2-0 a la tornada. El segon gol va produir-se quan tocaven el cel amb la punta dels dits. «També vaig tenir ofertes que no es van materialitzar, però allò va ser molt fort».

Els camins paral·lels que el Girona vol desfer per respirar

Per això, «em poso les mans al cap quan sento que es qüestiona Míchel. Pot quedar-se a Girona fins que vulgui. Com si li fan un contracte i que posi ell la data. El que ens ha fet viure… Les alegries que ens ha donat, el ressò que hem tingut, la massa social que s’ha captat darrerament… En gran part és gràcies a ell. Estic convençut que si veiés que no se’n surt, seria el primer que faria un pas al costat, per com sent el club. No està a Montilivi per diners. Míchel és exemplar i passi el que passi amb els resultats, el Girona és una entitat en què els valors són importants».

Dorca creu que «estar a Primera és molt difícil. Hi ha equips molt bons i el que es va veure l’any passat és un miratge de qui som. Costarà que una fornada com aquella es repeteixi. S’ha de valorar el que s’està fent. La tranquil·litat que hi ha des del club s’ha de traspassar a l’entorn i no exigir més del que l’equip es mereix». Com era el seu Girona? «Totalment diferent. En partits bons, a Tercera, s’apropaven com a molt un miler de persones. A Montilivi li faltava una graderia. El Girona no era un club del qual els nens es compressin la samarreta. Ara hi ha una identitat, un sentiment gironí que no existia. Que sigui el primer equip de molta gent és relativament recent. Tot plegat, es nota. I s’ha de mantenir, amb independència de la categoria, perquè és beneficiós per a tothom», opina.

«Em sento molt valorat, a Girona. El club m’ho ha donat tot, i jo també vaig donar-li tot el que vaig poder. Sigui on sigui, no farà que això canviï. A mi em tindrà sempre», afegeix, amb claredat. Curiosament, l’olotí no té seient a l’estadi. «No, no. Estic en llista d’espera», confessa. I demana: «Desitjo que guanyi un parell de partits aviat i tothom es calmi. I sobretot, sobretot, el que no m’agrada són els xiulets. No ho gestiono gens bé. Aquí la gent s’equivoca. Com xiules al teu equip?», es pregunta un dels herois de la història del club blanc-i-vermell. «El que hem de fer sempre és estar junts», finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint