Un americà jugant el MIC a casa

Uns 9.700 quilòmetres separen Girona de San Diego, la vuitena ciutat més gran dels EUA amb 1.5 milions d’habitants. Allà hi va nèixer i hi viu Kairo Serrats-Kanazawa, un dels participants d’aquesta edició del MIC que, tot i la distància, es troba aquí com a casa. Kairo, de 15 anys, té a Girona la família paterna. El seu pare, el científic i bioquímic gironí Jordi Serrats, va marxar als EUA a treballar fa més de dues dècades. S’hi va quedar i hi va formar una família. 

«Venir a Girona vol dir moltes coses. No només es tracta de venir a jugar a futbol, sinó també de veure la meva família que viu a l’altra punta del món, és viure noves experiències i descansar de la meva vida normal», apunta el migcampista d’arrels gironines. Kairo recorda que «normalment m’acompanyen la meva àvia, la meva tieta, el meu oncle i la resta de la meva família. Els records que m’agraden d’aquí són els d’anar a l’estadi de Montilivi amb el meu avi i el meu pare als partits del Girona. M’agrada passejar per la ciutat i parar-me a menjar coses aquí i allà». Per a ell, «Girona és un dels meus llocs preferits perquè és com una segona residència». Una segona casa.

«Els meus records de Girona són anar a Montilivi amb l’avi i el pare i passejar per la ciutat»

Kairo Serrats-Kanazawa ja havia vingut al MIC fa un parell d’anys. Ara repeteix experiència amb l’European Soccer Solutions (ESS), una mena de selecció majoritàriament de futbolistes nord-americans que han tingut l’oportunitat de passar tres setmanes a la demarcació entrenant amb la base del Lloret i del Girona, i preparant el MIC. «Vam venir l’1 d’abril i marxem el dia 22», assenyala el seu pare, Jordi Serrats. Kairo va començar a jugar a futbol fa set o vuit anys i tot perquè el seu avi, gran aficionat del Girona, i soci de sempre, que va morir l’any passat, insistia perquè ho provés. «Un dia li vaig fer cas al meu pare i el vam apuntar a futbol. Allà, al sud de Califòrnia, hi ha molta afició, i de seguida que va tastar-ho, se li va donar bé», detalla Jordi Serrats. Quan fa dos anys van venir al MIC, Kairo ja ho va gaudir intensament. «S’ho va passar molt bé, i deia que havia sigut una de les millors experiències de la seva vida». El jove futbolista també ha participat al campus de Nadal del Girona i per a això quan Dídac Rodríguez, extècnic de la base del Girona, els va proposar tornar al torneig aquest any amb l’ESS no s’ho van pensar. Hi ha tres equips més d’aquest projecte al MIC, competint en les categories U15, U16, U17 i U18.

Jordi Serrats va rebre la proposta l’estiu passat: «ens van explicar que buscaven jugadors que volguessin passar unes setmanes d’entrenament amb el Girona i amb el Lloret, i que també jugarien el MIC. Jo li vaig dir que si creia que el meu fill tenia potencial i ell ho veia bé, endavant». Els matins han estat entrenant a Lloret, on tenen l’hotel, i a les tardes anaven amb el cadet del Girona a Torres de Palau o es quedaven al municipi costaner per treballar amb l’equip local.

Girona ha estat sempre present en la vida de Kairo Serrats-Kanazawa. El lloc on va néixer el seu pare i hi viu l’àvia, on ha passat molts estius i Nadals. «La meva dona, que és de Brasil, em va dir la primera vegada que vam venir aquí que havíem viatjat 17 hores «però això és molt més lluny que 17 hores», apunta Jordi Serrats. Abans d’instal·lar-se a San Diego havia viscut dos anys a Nova Jersei. Se’n va anar perquè allà va trobar feina «i és un lloc on es troben recursos per a la recerca, es donen diners per a la ciència».

L’ESS va debutar al MIC amb un empat (2-2) contra el Soccer+Guadeloupe, en un partit disputat a Roses, dins la categoria U15. Avui buscaran la classificació per a la lluita pel títol en dos partits més. Serrats-Kanazawa seguirà lluint el «6» i organitzant el joc del seu equip abans de tornar a San Diego i continuar els seus estudis a l’institut. 

Subscriu-te per seguir llegint