El fill de Stuani inicia el camí que va fer el seu pare

El MIC 2025 serà recordat per moltes coses. Pels resultats impossibles, com que el Peralada infantil es carregués el Southampton i el Quart cadet al Liverpool. Per les emocions que està generant. I pels cognoms il·lustres, sinònims de certeses. El de Stuani, el més cridaner per a l’afició gironina. El de Rooney, el més mediàtic. Els seus fills formen part d’aquest torneig, que dijous va tenir el plaer d’enfrontar-los en un Quart-Manchester United aleví a l’estadi de Torroella de Montgrí.

Constantino Stuani, fill de Cristhian, la llegenda. Dorsal 7 a l’esquena, qualsevol altre número hauria estat impropi. Klay Rooney, dorsal 12, sota l’atenta mirada del seu pare, Wayne, guanyador de la Premier i de la Champions, per citar dos títols. Allà que hi era, només faltaria. Una estrella del món futbolístic entre els centenars de familiars que s’estan congregant, aquests dies, als camps de futbol gironins per presenciar l'esdeveniment per excel·lència del futbol formatiu. La carta feia patxoca, amb un Fornells-Madrid programat per l’hora següent. Va acabar 0-11.

El duel entre gironins i britànics va ser bonic, amb el Quart presentant més lluita de la qual el prestigi podria preveure. Havien guanyat en l’estrena, 1-0, a l’NSG. I van generar certes expectatives, sobretot amb el desacomplexament que mostraven en la sortida de la pilota. Què més donava tenir al davant un conjunt amb una reputació monstruosa? Que es van espantar els cadets, o el Peralada infantil? El paper va ser molt digne, amb Constantino vestit amb la granota de fer feina, empaitant pilotes amunt i avall, volent estar a tots els llocs a la vegada. Hi havia nervis, esclar, però també felicitat, il·lusió i passió. Com la que tenia el màxim golejador de la història blanc-i-vermella quan feia les primeres passes a Tala. A aquestes edats, sense la responsabilitat dels adults, l'únic que ha d'importar és créixer passant-ho bé. Però quin any, per als Stuani: mentre el pare s’estrenava a Europa contra el PSG, el Milà o l’Arsenal, el fill, també davanter, debuta contra el Manchester United.

Al descans, 0-1. I sortint de la represa, el 0-2. Marc Malagón va retallar distàncies, un autèntic golàs, des de fora de l’àrea, amb un xut fort i fregant el travesser que va superar el porter amb contundència. Els gironins es van despertar del somni amb el hat-trick de Ibragimov. Hores més tard, amb la presència del davanter del Girona i padrí del torneig a la graderia del camp del Celrà -al matí estava entrenant i, per això, no va coincidir amb Wayne Rooney-, l’adéu a les opcions de títol s’esfumaven després d’una derrota, àmplia, contra l’Strikers (3-0). El somni del Peralada, per cert, també va acabar-se. Va ser contra la Juventus (1-0), on juga Giorgio Allegri, el fill del tècnic Massimiliano. Històries i més històries.

Un americà jugant el MIC a casa

Finals

Constantino i companyia tenien una altra oportunitat, amb la fase de consolació. El rival, el Queen City Mutiny, al qual van derrotar 3-0, un fet que provocarà que aquest matí disputin les semifinals contra el BaixTer (12 hores, L’Estartit). En cas de triomf, la final serà a les 19 hores a Calonge, contra el vencedor de l’altra semifinal: Fundació Olot-Celrà. Perquè avui ja serà dia de finals, per al MIC. Palamós acollirà les d’U12A, U12B i F16. També donarà el tret de sortida el MICIntegra. La resta, demà entre Palamós i Figueres. Preparin el pitet

Subscriu-te per seguir llegint