Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final consecutiva de la Champions (1-4)

Quina cosa tan contagiosa és la felicitat. Veure com la gent que s’ho mereix aconsegueix allò per al que tant ha lluitat. Veure aquest Barça damunt la gespa genera emocions. I això és una de les coses més boniques que et pot passar veient un partit de futbol. Desenes d’emocions tenen cabuda en 90 minuts, però amb aquest equip només hi ha lloc per a les positives. El conjunt de Pere Romeu fa gaudir. I fa que aquells que tenim la sort de veure’l, ho fem amb un somriure.

Damunt la gespa de Stamford Bridge (1-4) no només van segellar el pas a la final de la Champions. Va ser una oda al que són. A com entenen el futbol i cap on volen arribar. Compreu els vostres bitllets. Reserveu hotels i fiqueu les samarretes blaugranes a la maleta. Us espera una altra final històrica de la Champions.

El Chelsea, conscient de la dificultat del seu objectiu, va canviar la seva imatge al seu estadi. Lluny de la versió apagada del Johan Cruyff de fa una setmana, l’equip de Bompastor va desplegar una proposta molt més ofensiva. Una pressió alta, dura i constant va incomodar el conjunt blaugrana, que va veure com el seu domini s’anava apagant a mesura que avançaven els minuts.

Però aquest Barça té calma. Sap esperar i gestionar els moments dels partits. No hi ha precipitació ni nervis. I el futbol es va imposar. Aitana Bonmatí va recollir la pilota al seu propi camp. Se la va enganxar al peu i va conduir metres i metres davant la mirada impassible de les defenses 'blues', que no van suposar cap obstacle per a la millor futbolista del món. Aitana va arribar fins a l'àrea rival i, amb un moviment de cap, va trobar l’espai per on faria passar la pilota. I tant si ho va fer. Picat i contundent. Amb delicadesa, però també amb caràcter. Va córrer amb els braços estesos cap a les seves companyes. Es va besar l’escut. Ja eren a la final de la Champions.

A més de tenir paciència, aquest equip és tossut. Guanyador. Li agrada gaudir, gaudir damunt la gespa, sense mirar el marcador. Tant li fa la diferència de gols, aquí no es negocia. No deixen de jugar ni per un moment, i les combinacions entre les jugadores van arrencar més d’una exclamació entre el públic. Unes grades que van emmudir quan Ewa Pajor va rematar amb la punta de la bota una passada servida per Caroline Graham Hansen.

Patri Guijarro es va asseure de genolls damunt la gespa amb els punys alçats, mentre Ewa Pajor corria a celebrar el seu gol. Preciós, com tots els que firma la polonesa, amb aquell toc letal. El marcador continuava ampliant-se. Aquella distància que les separa de la resta d’equips i que va enfonsar el Chelsea molt abans de poder intentar acostar-se al conjunt blaugrana.

Equip madur

Pina va acabar d’atropellar el Chelsea amb una altra obra mestra. Va rebre la pilota a la cantonada de l'àrea. La va aixecar i aquesta va volar. Va acariciar l'aire i va descriure una paràbola preciosa que va acabar tocant l'interior de la xarxa lateral. Es va assenyalar l’escut davant les càmeres amb mig somriure.

I si algú havia de tancar el partit, havia de ser Salma Paralluelo. Una futbolista que ha fet el que pocs. Aturar-se, recuperar-se i tornar a ser ella mateixa. El seu inici de temporada va ser un calvari. Va lluitar molt per tornar a estar damunt la gespa. I a Stamford Bridge va empènyer la pilota per signar el quart gol de les blaugranes. Va tancar un capítol complicat de la millor manera possible. Ni tan sols el gol de l’honor de Wieke Kaptein a l’afegit va poder espatllar la festa d’un Barça immens.

Res uneix més que un sentiment comú. El de reivindicar-se, el de fer callar boques. Tots els dubtes que van envoltar el conjunt blaugrana a l’inici de la temporada ja només són un record esvaït. L’equip ha crescut, ha madurat i s’ha forjat a si mateix. S’ha blindat, el vestidor ha fet el desentès a tot el soroll exterior i, per cinquena vegada consecutiva, s’ha plantat a la final de la Champions. I ho ha fet amb seguretat i caràcter, davant un Chelsea que ni tan sols va veure venir l’allau blaugrana.

Lisboa les espera. El Barça vol continuar regnant, condemnant tots els equips que gosin desafiar el seu domini incontestable. El 24 de maig, una nova final de la Champions les espera, encara pendents de conèixer el seu rival.