«Han marxat jugadores clau i aquí seguim donant la cara»

En la seva segona temporada a Fontajau s’ha consolidat com una peça indispensable per a Roberto Íñiguez gràcies a la seva polivalència. Amb 30 anys, somia seguir fent grans coses amb l’Uni i a Girona.

Dilluns vaig veure un tuit que deia una cosa així com que no teníem llum, però que l’Uni té un far. I era vostè.

(Riu). Això són paraules majors. Em sento responsable de marcar el camí, per capitania, per ser de les poques jugadores espanyoles, i de les poques que repeteix de la temporada passada. Som Ainhoa (López), Sandra (Ygueravide) i jo. Sabem com volem treballar des de fa temps i tenim una unió amb l’staff i el club. Compartim els valors i marquem el camí.

Elogis com aquest, però, agraden? Se sent valorada a Girona?

Si, esclar que agraden. Aquest any a nivell de números, el meu rendiment no ha sigut el millor, però potser m’he sentit més valorada per les companyes, l’staff i els aficionats. Sortir a la pista, que faci dos punts, i que la gent coregi el meu nom, i adonar-me que tothom em valora, és maco. Potser és cosa de la polivalència. Al final a nivell individual el que vols és sentir-te bé i que la teva feina ajudi l’equip a ser millor. Quan fas 20 punts i agafes molts rebots és fàcil ajudar a l’equip a ser millor, però en el meu cas, he treballat aquest any més a l’ombra i amb més intangibles. Amb l’ajuda de tothom ho he gaudit.

Parlem de polivalència. Vostè pot jugar des de base fins a pivot, si fa falta.

Aquest any he arribat al punt màxim de la polivalència. De petita jugava de base. Després, per cos, se’m podia posar en d’altres posicions i vaig anar al 2-3, o fins i tot a un 4 quan hi ha lesionades. Aquest any m’he posat més a la part interior pura i dura, i no ho havia viscut mai. Ha sigut un temps d’aprenentatge, m’he vist en situacions de joc on no hi havia estat mai, en un pick and roll a la part del roll, barallar-me amb les pivots grans del rival, amb molta experiència a la pintura.... tot això que m’emporto. No soc un cinc, però puc estar allà i seguir sumant per a l’equip.

Com va viure l’equip l’haver d’afrontar el play-off amb les baixes de Bibby, Mack i Touré? Ho tenien assumit?

Sabíem que per la classificació per a l’Eurolliga aquestes baixes es podien produir. Al final, estàvem tan posades en l’objectiu de quedar primeres de la fase regular que això va passar a un segon pla. Amb l’objectiu assolit, de seguida ja va arribar el play-off i no vam tenir temps de lamentar-nos. Al final, amb els partits contra el Ferrol, vam demostrar moltes coses. Va arribar un moment en què es va desviar el focus i es va parlar molt d’aquestes baixes, i ho entenc des del punt de vista de l’aficionat, tot i que també vam haver de sentir algunes coses que dius.... escolti, vam ser primeres de la lliga regular i no només per una MVP com Bibby, o Mack o Touré. 

En algun moment semblàvem el caramel del play-off i hem demostrat que no estem de vacances»

Marta Canella

— Jugadora de l'Spar Girona

Els va fer mal escoltar això?

Sí, una mica. D’alguna manera, en certs moments, se’ns va faltar una mica al respecte des de fora. Hem demostrat que el que ha tingut de bo l’Uni aquesta temporada ha sigut l’equip. Se’n van jugadores clau i importantíssimes i seguim donant la cara. M’agradaria veure quants equips segueixen donant guerra i es planten a semifinals sense les seves dues jugadores més importants. Tenim opcions reals de passar a la final.

El play-off és una manera de reivindicar-se?

Sí. Tan de bo poguéssim jugar-lo amb elles tres, perquè també s’ho havien guanyat. Però som les que som. En algun moment se’ns va veure com el caramel del play-off, semblava que tothom volia jugar contra nosaltres, i el que vam fer va ser demostrar que no estem de vacances. Mai no hem tingut aquesta mentalitat. Nosaltres sempre hem respectat tots els rivals. A la fase regular, haver perdut només quatre partits, té molt mèrit.

Què pot fer l’Uni a semifinals?

Arribats fins aquí, havent superat els quarts i havent-nos reivindicat, ara hem de seguir. Juguem contra un Saragossa que també està una mica afectat per les lesions, se’ls en va Fraser, i tindran un equip una mica diferent al que ha jugat tot l’any. Serà un cara a cara a veure qui sap adaptar-se millor a la seva situació actual.

L’Uni, que va guanyar la fase regular, és el millor equip d’aquesta lliga?

Penso que no tenim el millor roster de la lliga, però hem demostrat que a l’hora de jugar a bàsquet hem sigut les millors. Ara bé, equips com València, Avenida, Saragossa o Múrcia són equipassos.

Vostè és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i té un màster en Business Inteligence. Quan va decidir que volia dedicar-se al bàsquet professional?

Jo vaig treballar en diverses empreses, en consultoria la darrera, i ho compaginava amb el bàsquet fins que vam pujar amb el Barça a Lliga Femenina. Vaig pensar que m’ho havia guanyat i que, per què no? Comparant la vida d’esportista professional, amb la vida al despatx, ho vaig tenir clar.

Subscriu-te per seguir llegint