Sant Jaume de Llierca és de Primera

Diuen els més grans i, per tant, els més savis, del poble, que Sant Jaume de Llierca va ser el primer lloc on es va jugar a futbol a la península. Ni Huelva, ni Sevilla, ni Barcelona, ni Tarragona, ni Palamós, Sant Jaume. Això és el que s’ha transmès de generació en generació des de fa més de cent trenta anys. Concretament, des que s’hi va posar en marxa la fàbrica tèxtil Brutau (1889), que va dur al poble un treballador anglès de nom Allan. «Era un muntador de màquines anglès que va venir. Vivia a la casa del torner a dins mateix de la fàbrica perquè s’hi havia d’estar molt de temps i diuen que gràcies a ell al poble es va començar a jugar a futbol a finals del segle XIX». Ho explica Joan Agustí i Colomer, president del Sant Jaume a qui dissabte al vespre «no cabia a la camisa» després de veure l’ascens de l’equip per primer cop a Primera Catalana. «Al poble s’hi respira futbol. Ens sentim el club molt nostre. Som uns vuit-cents habitants, dos-cents dels quals són socis. És a dir un 25% del poble és soci. Gairebé a cada família n’hi ha algun», afegeix Agustí, que recorda que del poble n’han sorgit grans futbolistes que han tastat l’elit com Quimet Sala (Barça i Cartagena), Surribas (Sporting, Girona i Tetuán), Masós (Burgos i Girona) o Olivas (Espanyol), a més a més dels més recents Barto Pagès i Josep Serra.

Que l’Allan va introduir el futbol a península no està documentat, però que el Sant Jaume és de Primera Catalana sí. I que la temporada que ve s’enfrontarà al Palamós, al Lloret, al Granollers, possiblement al Banyoles, i qui sap si al Figueres. «Estem tots molt contents. No ens sabem avenir. Jugarem contra grans clubs i serem un mica David contra Goliat». El Sant Jaume compta amb el suport de l’Olot, de qui és filial i a qui ha servit ja més d’un jove jugador com Marcillo, Manzano o Puigvert, entre altres. El conveni de filialitat, en principi, no perilla. «N’hem de parlar, però en principi, tot hauria de continuar igual. Estem còmodes i ells, sembla que també», diu el president.

Al verd, des de la banqueta, la veu la té Jordi Freixa. Amb, l’ajuda de l’excapità de l’Olot, Albert Blázquez -segon i també jugador- Freixa ha guiat el Sant Jaume cap a la categoria més alta mai assolida. El sostre fins ara era l’antiga Primera Regional. El tècnic de Castellfollit de la Roca ha complert l’encàrrec de «fer un pas endavant amb el filial» que se li va demanar ara fa tres anys quan va arribar. Ah, i és clar, el més important formar jugadors i preparar-los per a l’Olot. Això, Freixa també ho ha fet i aquesta temporada Marcillo i Comamala han estat en dinàmica del primer equip, amb qui han disputat uns quants partits, i jugat amb el filial. També ho va fer Manzano ara fa un parell de cursos. 

El Sant Jaume va culminar dissabte passat una temporada «gairebé perfecta» amb una victòria suada contra el Vilablareix (1-0) on els nervis van aparèixer entre els joves jugadors. Freixa, lògicament, va passar per la dutxa i va ser ruixat de xampany abans d’anar a sopar i celebrar la fita. I a partir d’ara què? Doncs, de moment, esperar. A l’espera que l’Olot anunciï un nou director esportiu, Freixa encara no sap res de si continuarà o no.