El Bàsquet Girona més ofensiu venç l'Andorra i té la permanència a tocar (97-106)

El Bàsquet Girona ha guanyat 11 partits aquesta temporada i en podrien ser suficients per continuar el curs vinent competint a l’ACB, entre els millors. Potser no és la xifra més atractiva i la majoria dels equips farien el possible per lligar-ne més, però en el cas particular dels de Fontajau, i vist d’on es ve, és tot un premi poder celebrar quelcom que fa mesos semblava impensable. L’equip de la tardor no té res a veure amb el que ahir va guanyar a la pista del Morabanc Andorra. Es van fer 106 punts, la millor puntuació. Es van anotar 16 triples, a només un del rècord de l’entitat a la màxima categoria (en van ser 17 el 2023, precisament, contra el mateix rival). Cinc jugadors van anotar 13 o més punts. I es va guanyar, el més important. Una victòria d’or (97-106) que s’explica gràcies a l’espectacular rendiment en atac, capaç de tapar les llacunes al darrere (l’estadística del rebot només es va poder equilibrar al tram final). I que pot ser encara més valuosa si avui el Leyma Corunya i el Covirán Granada, els dos equips que tanquen la classificació, perden els seus respectius partits. Si això passa, la carambola serà perfecta. 

El d’ahir va ser un partit renyit, de poder a poder, amb les portes ben obertes perquè tots dos equips anotessin a dojo. Intercanvi de cops, velocitat de vertigen i el marcador que no tenia temps de respirar. El 52-52 que reflectia al descans ho corrobora. El 19-29 del tercer acte, amb un Fjellerup incommensurable, va ser el primer pas ferm dels gironins cap a la victòria. I semblava tot fet amb el 81-95, al darrer acte. Però l’Andorra també se la jugava (11 victòries, pel que guanyar li servia per salvar-se) i va trobar en Doumbouya el seu millor aliat. El guineà va ser un autèntic malson. Un corcó. Va anotar 30 punts, va capturar 8 rebots i es va enfilar fins als 32 crèdits de valoració. Ell va ser l’autèntic artífex de la reacció dels andorrans, que van acostar-se perillosament al tram final.

Fins aleshores, la igualtat havia estat màxima. Havia començat bé el Bàsquet Girona, transformant 6 triples de 8 intents en els primers 10 minuts. Però tot i això no eren capaços de filar un avantatge prou contundent i tancaven el primer quart dominant per la mínima (23-24). Des de la llarga distància la punteria estava afinada i entre Pons, Sergi Martínez i Iroegbu, que ben aviat es va enfilar fins als 9 punts, els de Moncho agafaven el primer coixí confortable (13-19). Tot no eren flors i violes perquè l’elevat encert exterior contrastava amb el desencert en els tirs lliures i un pobre bagatge en el rebot, el que beneficiava l’Andorra, que sempre estava dins del partit i fins i tot treia el cap per posar-se per davant.

El festival del triple va repartir propietaris perquè els de Joan Plaza també es van animar i van trobar en Bassas i Doumbouya els executors ideals (37-36). Ara tu, ara jo. L'intercanvi de cops s'havia instal·lat i no hi havia manera de canviar la dinàmica. Busquets, primer, i després Iroegbu, ampliaven fins a 9 els triples anotats pels gironins, amb encara 25 minuts de partit per davant. El desè, obra de Fjellerup, que va col·locar el 46-50. Llavors, als de Moncho els van entrar totes les presses. Sense cap necessitat, amb 2 minuts i escaig pel descans i el partit obert, elèctric. En comptes de calmar-ho, de buscar tirs alliberats, l’equip es va precipitar en excès, el que va impedir ampliar l'avantatge. Va passar tot el contrari i el triple d'Okoye (52-52) ho va equilibrar tot per enèsima vegada.

Un parcial de 4-12 va dinamitar el tercer quart, un període que va servir per veure la millor versió de Maxi Fjellerup, l'encarregat de sostenir els seus durant força minuts i de firmar un bàsquet més l’addicional que va iniciar el moment més brillant dels gironins. L'apretat 59-63 es va canviar pel 63-75, marcador que s'explicava gràcies als 2+1 del mateix Fjellerup i de Durham, i d'un cert control (momentani, això sí) dels moviments de Doumbouya, la gran amenaça local. El temps mort demanat per Joan Plaza va servir de ben poc; els de Moncho ja havien posat el peu a l'accelerador i no tenien cap ganes de treure'l. Geben es feia gran a la pintura i Fjellerup (12 punts al tercer acte) continuava fent malifetes (69-81). El relleu de l'argentí el va agafar sense dubtar-ho ni un segon Susinskas, que tornava a la convocatòria i ho feia amb un darrer quart de llibre (13 punts en poc més de 7 minuts). Amb un triple seu es va atrapar el màxim avantatge (81-95) i el partit, tot i que encara faltaven uns minuts, semblava dat i beneït. Però amb anotar i estar endollat en atac no n'hi ha prou; també cal defensar amb tot i és aquí on més va fallar el Bàsquet Girona, que va veure com l'Andorra li va anar guanyant terreny gràcies a Doumbouya, una autèntica bèstia. De cop i volta, el 91-97 va activar les alarmes però va ser aquí quan Juan Fernández es va fer gegant. Va capturar dos rebots clau, en atac i en defensa, abans de ser també decisiu en els tirs lliures. Malgrat la reacció dels de casa, la victòria ja no es va escapolir. Feina feta, i ara a esperar al que passi avui per arrodonir-la.