El futbolista més veterà de Catalunya

Paco Pérez, entrenador del Vilafant, es va vestir de curt el passat dissabte en el partit davant els Selvatans per l’allau de baixes, entre lesionats i sancionats, que arrossegava el seu equip. Als 61 anys, i malgrat que no va poder acabar el partit per una molèstia a l’abductor, s’ha convertit en el jugador més veterà del futbol català.

Vídeo: El jugador més veterà de Catalunya, al Vilafant

Vilafant CF

Vilafant12 MAI 2025 17:31

Actualitzada 12 MAI 2025 17:45

Paco Pérez, entrenador del Vilafant, club que milita en el grup 1 de Quarta Catalana, fa dècades que va retirar-se del futbol per viure’l després des de la banqueta. El figuerenc, de 61 anys, va iniciar-se com a tècnic als anys 90 i és conegut a l’Alt Empordà per dirigir equips amateurs com La Salle, Pont de Molins, Juncària, Borrassà, Vila-sacra, Esplais, Navata o Lladó, a part de ser un dels integrants del cos tècnic de l’Estartit de la Primera divisió femenina la temporada 2006-07 amb futbolistes destacades com l’exdavantera mexicana Maribel Domínguez, Marigol. Després de més de 40 anys inactiu a la gespa, el passat dissabte es va tornar a vestir de curt en el partit davant els Selvatans (7-4) per l’allau de baixes, entre lesionats i sancionats, que arrossegava el seu conjunt. Es va convertir en el jugador federat més veterà de Catalunya.

«Vaig tenir bones sensacions, i això que no jugava des que tenia 20 anys!», exclama. Paco Pérez, que també entrena l’infantil de l’Esplais, té fitxa de jugador amb el Vilafant, malgrat que al club mai ningú havia «previst» que l’hauria d’utilitzar. «Teníem tanta gent de baixa que no arribàvem a fer l’onze. Es van acumular lesions i expulsions i no teníem efectius per disputar el partit. Vaig pensar que abans de jugar amb 10, preferia posar-m’hi jo», explica. El tècnic, «sense entrenar», va aguantar al camp uns 25 minuts: «En la disputa d’una pilota, vaig notar una punxada a l’abductor de la cama dreta i ja no vaig poder continuar». La intenció era bona.

Paco Pérez, l’àrbitre Deray Palou i Romà Brusés. / Vilafant FC

La jornada va ser d’allò més especial i «històrica» perquè al camp dels Selvatans Paco Pérez va coincidir amb l’incombustible Romà Brusés. El selvatà, de 47 anys, sí que continua jugant i ho ha fet durant tota la temporada. «En Romà era el més veterà fins ara. El futbol amateur és això. L’edat és només un número o, com a mínim, jo ho veig així. Vaig comprovar que quan entres al terreny de joc un no és conscient de l’edat que té. Em vaig sentir bé. En aquell moment, malgrat que pesen, no vaig pensar que tenia 61 anys», raona l’entrenador i ara també jugador del Vilafant.

«Independentment del resultat, entre dos equips que no ens jugàvem res a la classificació (el Vilafant és novè amb 37 punts i els Selvatans són onzens amb 33), el nostre entrenador, Paco Pérez, es va vestir de curt per disputar uns minuts de la primera part sent un dels jugadors més veterans amb 61 anys. El resultat final va ser de 7-4, però ens quedem amb l’experiència històrica del ‘debut’ del nostre entrenador al terreny de joc, així com el gran desplegament físic de tot l’equip amb 10 jugadors durant més de 60 minuts», va comunicar el Vilafant en una publicació per valorar el partit.

«Sense entrenador»

Durant l’estona que Paco Pérez va estar al terreny de joc ajudant als seus homes, el Vilafant es va quedar «sense entrenador a la banqueta». «Vaig passar a ser un jugador més. Estava tranquil perquè tothom sabia el que havia de fer abans del partit. No vaig donar cap indicació ni res», apunta. Si bé és veritat que van tenir el suport del president Santi Masó, qui s’ocupava de les funcions de delegat. Va trigar poca estona: «Quan vaig tornar a la banqueta per la lesió, em vaig posar en mode entrenador una altra vegada».

Paco Pérez va tornar a sentir les papallones a la panxa d’un dia de partit -«estava molt nerviós», assegura- i va donar una lliçó als jugadors: «En la xerrada prèvia els vaig transmetre que no sabia si ho faria bé o malament, perquè evidentment feia moltíssims anys que no jugava i no estic en forma com ells, però també els vaig recalcar que per actitud segur que en guanyaria a molts. Vaig sortir pressionant a dalt, i de tot. Fins i tot, vaig poder donar una assistència amb la mala sort que la rematada d’en Nelson (Simon), autor de tres gols, va sortir a fora». El veterà jugador va ocupar la posició de mitjapunta amb el dorsal número ‘7’.

Mentre es recupera del problema muscular i prepara l’últim partit de la temporada contra el Cabanes (diumenge, 17.00 h), l’entrenador del Vilafant revela que no entra en els seus plans formar part de l’onze titular: «En principi, no. Confio recuperar jugadors, ja que són ells els que han d’estar al terreny de joc, no jo. Veurem en quina situació ens trobem i, depèn com, també de com estic. No sé si estaré recuperat per jugar».