Pep Busquets: «El meu pare em va dir: ‘has de ser valent per trobar el que busques’»

Quan arriba a Girona a mitja temporada (va debutar a Lleida a finals de desembre) l’objectiu ja era doble: salvar l’equip i poder-hi seguir uns anys més? 

Sí, al 100%, aquests eren els meus objectius principals. Primer s’havia de salvar l’equip, perquè sinó no es podia complir la segona situació. I quedar-me a Girona també és el que volia. En la meva primera etapa, a LEB Or, aquí hi vaig estar molt bé. A vegades les segones parts no surten tan bé com les primeres però he tingut la sort que tot ha anat superbé. Estic molt content. El club em va rebre amb els braços oberts.

A vegades es diu que fora del Barça hi fa fred. Vostè, després d’una vida al Joventut, se n’ha anat. Fa fred, fora de la Penya?

Per això jo tenia Girona al cap. Havia sortit un cop de la Penya per venir aquí i hi havia estat a gust i bé. Vaig trobar-hi tot el que necessitava. Ara a l’hora de sortir de Badalona, casa meva des tants anys, sabia que aquí m’aniria bé.

Què li han ofert? Ha firmat fins el 2028, quin projecte hi ha?

El Girona és un club amb molta projecció, molt nou, que cada temporada fa passos endavant. L’objectiu és anar de la mà en això, en aquests passos endavant. L’objectiu és créixer i anar mirant sempre una mica més amunt. 

Què hi ha trobat a Girona?

El que li deia abans, el Girona és un club petit però molt gran, en l’anterior etapa tot va ser molt familiar, el club i la ciutat. Tinc molts amics aquí, aquí es viu molt bé, m’agrada la Costa Brava... Aquí hi ha coses que fan que la teva vida sigui millor.

L’equip duia una motxilla de derrotes molt gran i s’ha acabat salvant pels pèls. Què li ha faltat per acabar de mirar amunt?

La temporada no va començar bé, hi van haver lesions i es van encadenar derrotes. L’ACB és una lliga molt dura. No hi era i per a això no puc valorar tant la primera part de la temporada. Però en la segona jo penso que hem sigut un equip sòlid, i no era gens fàcil perquè partíem d’una situació molt complicada. Cos tècnic i jugadors vam fer un pas endavant sense mirar gaire a llarg termini.

On hem de posar el punt d’inflexió? Quan van començar a pensar que la permanència era possible?

El vestidor va fer el click amb les tres victòries seguides a casa contra Barça, Baskonia i Unicaja. Jo des de que soc aquí he vist l’equip creure-hi molt, eh?, però potser si he de dir un moment de fer el click va ser aquest. 

No li feia por venir a Girona, cuer amb només tres triomfs abans de la seva arribada?

Li diré una frase que em va dir el meu pare: a vegades has de ser valent per trobar el que busques. Esclar que no era fàcil ni la situació ideal, però jo necessitava fer un canvi. Volia sentir-me més valorat, tenir un rol més important com a jugador, i el Girona m’ho va proposar. Va ser la decisió correcta, estic molt convençut de com han anat les coses i del que vaig triar. 

Moncho Fernández seguirà, també vostè, Fjellerup , i probablement Juani Marcos i Sergi Martínez. Mantenir el bloc serà bo?

Mantenir el bloc sempre és important. Has de tenir un bloc sòlid i anar-hi fent petits canvis, sempre és més fàcil si coneixes els companys i hi portes temps jugant. 

En què ha canviat el club i en què ha canviat vostè respecte aquella anterior etapa a LEB Or?

El club era més petit, hi havia menys gent treballant, i a Fontajau no hi havia públic perquè era època Covid. M’agrada molt que s’estan fent les coses. Hi ha gent amb moltes ganes de treballar. En el meu cas jugava bastant similar, tot i que òbviament he madurat en diversos aspectes del joc. M’agrada aquest Pep, aquest tipus de bàsquet. Aquest és el rol que vull.

Un entrenador com Moncho Fernández, amb el bàsquet que proposa, li va que ni pintat...

I tant. A mi m’ha anat genial coincidir amb ell. Des de les primeres converses ja vaig pensar que encaixaríem molt bé.

Com veu aquesta possible fusió entre el Bàsquet Girona i l’Uni?

Són dos clubs molt grans. L’Uni porto anys a un nivell altíssim i la ciutat també està molt involucrada amb ells. Ara també hi ha el Bàsquet Girona a l’ACB i si es poden unir per fer alguna cosa més gran, em sembla una idea interessant.

Quin missatge donaria a la gent de cara al partit contra el Lleida, ja intranscendent?

És un partit per agrair a l’afició la seva ajuda aquests mesos. Un partit per sentir-nos realitzats, per gaudir tots junts. 

La temporada que ve s’ha d’ambicionar anar a Europa o a la Copa o als play-off?

Sí, hem d’anar fent passos endavant tots junts. A poc a poc i sense parar, hem d’anar mirant cada vegada més amunt. 

Subscriu-te per seguir llegint