Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | JUAN FERNÁNDEZ PIVOT DEL BÀSQUET GIRONA

«El millor ha estat acabar depenent de nosaltres mateixos»

Juan Fernández (Santa Fe, Argentina, 2002) va apostar pel Bàsquet Girona, després d’una carrera prematura a l’ACB amb el Fuenlabrada i el Río Breogán, perquè volia «créixer». Està convençut que amb la permanència d’aquest curs l’equip de Moncho anirà cap amunt.

Juan Fernández, a la sala VIP de Fontajau.

Juan Fernández, a la sala VIP de Fontajau. / MARC MARTÍ

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Girona

Amb la temporada acabada, quina nota li posa?

Un 6, crec. Sí. Vam començar molt malament, la veritat, i després vam poder pujar el nivell per aconseguir l’objectiu. Òbviament, m’hauria agradat que fos diferent. Les circumstàncies han sigut unes altres i la temporada s’ha donat com s’ha donat. Al final, però, hem aconseguit l’objectiu de la permanència.

Continuar a l’ACB era el més important. Quina ha estat la clau?

No rendir-nos. Sobretot, quan vam travessar aquells mesos en els quals no guanyàvem i no vèiem la llum. Nosaltres sempre hem continuat entrenant al cent per cent, hem estat molt bé en el dia a dia i crec que aquesta ha estat la clau: seguir cada dia treballant al cent per cent. Tard o d’hora les victòries havien d’arribar.

Al desembre, eren clars candidats al descens. En les darreres jornades, amb la pressió del Granada per intentar salvar-se, els van venir els fantasmes?

Mai s’ha de donar res per fet fins que ho tens assegurat. Nosaltres sabíem que havíem d’intentar guanyar tots els partits, jo no vaig poder jugar els dos últims, perquè eren importants. Sempre s’ha d’estar al cent per cent. El millor ha estat dependre de nosaltres mateixos.

Com està de la lesió al turmell?

Bé, bé. Em vaig fer un esquinç de grau dos, però ja estic quasi recuperat.

L’arribada de Moncho també ha estat determinant.

Sí, i tant. Va arribar amb aires nous. Té molta experiència a la lliga i la veritat és que ens ha donat molta confiança durant tota la temporada. Crec, també, que vam agafar la seva idea molt ràpid tots i vam veure que el camí a seguir era el que ell ens marcava.

Parlava de l’experiència de Moncho, des de la seva experiència què li sembla el projecte del Bàsquet Girona a l’ACB?

És un club molt professional. Al cap i a la fi, l’objectiu era la permanència malgrat que quan vaig venir tots ens pensàvem que lluitaríem per altres objectius. Es palpa en l’ambient que vol intentar créixer i és al que jo també aspiro. Per això, vaig prendre la decisió de venir en el seu moment. Hem acabat de forma positiva i la temporada que ve hem de començar on ho hem deixat aquesta.

És feliç a Girona?

Sí, sens dubte. La gent em tracta molt bé i la ciutat és molt maca. M’agrada molt estar aquí, a part que el club em tracta de 10 també.

El club està treballant en les renovacions i són uns quants de la plantilla que tenen contracte. La continuïtat de bona part de l’equip és fonamental per millorar?

Sí, per descomptat. Els pibes són increïbles. Ja han renovat Pep i Maxi... Veurem quines notícies van sortint durant l’estiu. Tenir una bona base és important per a tots els equips.

A l’octubre el van sancionar quatre partits pel cop de colze a Kurucs. Això l’ha marcat o condicionat?

Òbviament. Em va marcar perquè era la primera vegada que em passava una cosa així. Se me’n va anar el cap per un segon, em vaig equivocar, en soc conscient, i va ser un moment dur. De tots els errors se n’aprèn. Els meus companys em van ajudar molt i quan me’n vaig adonar ja estava jugant una altra vegada. S’ha quedat en una anècdota d’aquesta temporada.

Tracking Pixel Contents