De l’Ajuntament de Girona a la Volta Ciclista a Catalunya

La segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya femenina donarà el tret de sortida aquest migdia, amb la primera de les tres etapes previstes. Entre els divuit equips confirmats, quatre d’ells d’UCI Women’s WorldTour -la màxima categoria mundial-, i l’únic conjunt íntegrament gironí, el Massi Baix Ter, presenten un pilot de prop de 120 ciclistes. A l’Ajuntament de Girona, però, hi haurà una cadira buida. La raó és que una de les treballadores, la Laura Martí (Campdevànol, 1993), corredora de l’UPV, competirà vestint els colors de la selecció catalana. Per participar-hi s’ha hagut de demanar vacances.

«M’ho descomptaré com a dia d’assumptes propis, perquè ens concentrem a les 8 hores i comencem a les 13 hores», exposa, en una trobada amb Diari de Girona, aprofitant l’aturada per esmorzar. «Ens donen 25 minuts, habitualment». Martí treu suc a cada segon de la seva jornada. O, més ben dit, de la seva doble vida. La d’una treballadora normal, com a tècnica del Departament de Contractació Pública de l’Ajuntament, en què s’encarrega de les macrolicitacions; i la d’esportista d’elit. «El desgast existeix, per descomptat. La feina és molt jurídica i hi ha molta tecnicitat, això vol dir que hem de fer anar el cervell tota l’estona. I al damunt de la bicicleta, haig d’assumir la sessió que em toqui, amb independència del que m’hagi passat durant la jornada laboral. Tant és si he tingut un dia millor o pitjor: haig d’aïllar-me, entrenar i assolir els objectius. Intento fer-ho el millor possible als dos llocs, sóc molt autoexigent i cada modalitat em fa desconnectar de l’altra, però l’estrès mental hi és, sí», explica.

Uns horaris estrictes

«Realment, tinc la jornada superestructurada», continua, i la canta: «Em llevo a les 6 hores del matí i a les 7.30 hores arribo a la feina, on m’estic fins a les 15 hores. A l’hivern marxo corrent, perquè el sol es pon a les 17 hores i sovint entreno unes dues hores i mitja, així que haig d’aprofitar la llum del sol. De totes maneres, quan acabo és fosc. A l’estiu vaig una mica més tranquil·la, m’apropo fins a casa, em canvio i surto a entrenar. Que com ho faig per dinar? A la feina, a la feina», respon. En la prèvia de la Volta, mentre el gran gruix de rivals descansava, Martí va viure una jornada més. «Un dia normal, sí. Treballant, fent una mica d’activació, dormint... No em vaig plantejar fer festa, perquè no em sobren els dies. Me’n vaig agafar per anar a Andorra i tinc pendent agafar-me’n per les proves que vindran: Portugal, Andalusia, Campionats d’Espanya...».

La ciclista gironina fins fa poc era a Andorra a fer una vida de «professional». «Vaig programar-me dinou dies i divuit nits dormint en altitud. Vaig aprendre a avorrir-me, una cosa que no existeix en el meu dia a dia. Al matí sortia a entrenar, menjava alguna cosa i després em preguntava que què faria tota la tarda». I què va fer? «Vaig llegir un totxo de llibre...», diu. I riu, desprenent felicitat. «El contrast amb la vida real és immens, tinc la sensació que hi he estat un parell de mesos. M’ha anat molt bé, la veritat. Per a mi, la passió ho pot tot. No entenc la meva vida actual sense el ciclisme, és com una manera de fer. El meu germà sempre em deia que quan aprengués a gaudir del ciclisme i em tragués la pressió, seria quan rendiria millor. Doncs ja estic en aquest punt. Tot just l’any passat va ser el primer en què m’ho vaig passar bé i on millors resultats he assolit».

La increïble aventura del GEiEG a l’Asobal

Futures aspiracions

No es planteja dedicar-se únicament a la bicicleta, perquè «necessito l’altra part, que m’omple. M’agrada molt la feina que faig i tinc aspiracions professionals, vull créixer a l’Ajuntament de Girona. Aquest és un objectiu real, ho vull aconseguir. I la feina és el 50% de la meva vida. Després hi ha l’altre 50%, l’esport. Sé que tinc les capacitats físiques per ser professional, però això implicaria poder-me dedicar totalment a la bicicleta. M’atreviria a dir que el rendiment millora un 40%. És molt difícil destacar si també treballes, però tinc els mateixos resultats que el 90% de la gent que només viu de l’esport. M’haurien de proposar una oportunitat que no pogués rebutjar de cap manera», confessa Martí, que defineix que el seu rol és el de «treballar pels altres. Però, sincerament, em suposa una gratificació idèntica al fet de guanyar una cursa. La gent de l’exterior només veu el guanyador, però em quedo amb el que sento i em fan sentir. Perquè si la líder del meu equip guanya, està guanyant tot l’equip». No té preu sentir com a propi l’èxit dels altres. «És bonic», creu. «Diuen que aporto bones vibracions al grup. M’agrada generar alegria i bon rotllo. Sentir que et consideren valuosa és més important que qualsevol resultat. Quan hagi de venir una victòria, ja vindrà».

El bidó que li donarà el germà

Martí té gravada a foc la prova de demà, que tindrà lloc al costat de casa seva. «He fet trenta mil vegades el port de Castellar de n’Hug. Sé exactament el temps de patiment que hi ha. M’agradaria escapar-me, però encara estic valorant on podré atacar. Serà una etapa curta, però duríssima, amb l’afegit que és molt tècnica. Hi ha carreteres molt estretes, no molt bones pel que fa a l’asfalt, amb moltes corbes. El tinc molt memoritzat i em faria molt feliç poder intentar-ho». A la carretera hi haurà «el meu pare i el meu germà, que es diuen Artur; la meva mare, l’Empar; i la meva parella, en Maximus Anderson, que també és ciclista». A banda de moltíssims coneguts del Ripollès i Girona. «S’esperaran a dalt del port, abans de baixar cap a Bagà. El meu germà diu que ho farà per si pujo buida i m’ha de donar un bidó», transmet.

«Estic tranquil·la pel que fa al que jo controlo, i m’he preparat el millor que he sabut, però hi ha molts factors que no depenen de mi. M'encanta córrer amb la catalana, tant de bo surti tot bé», desitja, i proclama que «seria un somni que l’edició de la Volta a Catalunya 2026 comencés i acabés a Girona. No només perquè és la meva ciutat, sinó perquè també és la ciutat de referència del ciclisme mundial». La setmana que ve Martí tornarà al seu lloc a l’Ajuntament de Girona. «I treballaré tot l’agost, eh, que és quan tothom se’n vol anar de vacances. Com no hi ha curses fixades en el calendari, continuaré aquí, al meu despatx. Així no em descompto més dies», finalitza.