Porqueres-Bosc de Tosca: Al tren de Primera Catalana només hi ha lloc per a un

La Primera Catalana de la temporada que ve es presenta d’allò més atractiva que mai. El descens des de Lliga Elit de Figueres, Palamós i Lloret afegirà prestigi i competitivitat a una categoria de clar accent gironí. Els tres descendits s’incorporen a Tossa, Can Gibert, Juventus de Lloret, Banyoles, Torroella i al Sant Jaume de Llierca, el filial de l’Olot. No s’acaba aquí la cosa perquè diumenge n’hi haurà un altre: el guanyador de la final del play-off entre el Porqueres i el Bosc de Tosca. Els garrotxins defensaran el 2-1 de l’anada a Les Preses diumenge a Miànigues (19:15) on el Porqueres confia en el factor casa per viure una remuntada que el dugui per primer cop a la seva història a Primera Catalana. Els gols a camp contrari no valen doble i, en cas de victòria per la mínima dels del Pla de l’Estany, s’aniria a pròrroga i penals per decidir qui puja. 

«En cap cas» es considera favorit el Bosc de Tosca malgrat que la temporada passada baixés precisament de Primera Catalana on havia competit dos cursos (22-24). Ho té ben clar, el seu tècnic, Franc Dorca, que revela que l’ascens «no era l’objectiu» a principi de curs. «Ens van plegar vuit jugadors veterans i importants i ara tenim una mitjana d’edat d’uns 21 anys. L’objectiu era fer un equip i no patir per mantenir-nos», diu Dorca. El tècnic subratlla la implicació dels joves futbolistes. «Molts estudien a Barcelona o Girona i vénen a entrenar sens falta. És un any excepcional en tots els sentits», diu Dorca, que va viure l’ascens i la permanència del club a Primera Catalana abans de retirar-se el 2023. Dorca revela que l'equip no pensa en 2-1 de l'anada i que "per pujar, haurem de guanyar el partit".

Franc Dorca: El flequer del Bosc de Tosca penja les botes

Mentrestant, a Porqueres es va activar l’operació remuntada des de diumenge passat al vespre. «Des que va acabar el partit que ho tenim clar. No tenim por. Assumim que hem de guanyar i veiem la remuntada. Això sí, no serà fàcil perquè el Bosc de Tosca és un gran equip, que juga molt bé a futbol i ben segur que serà complicat». Parla el pitxitxi del Porqueres, un home amb una llarga trajectòria al futbol gironí i que fins i tot ha tastat l’elit, Gerard Muñoz. El gironí, de 32 anys, encara amb la il·lusió d’un marrec la final de diumenge després d’haver estat el màxim golejador de 2a Catalana amb 21 gols. «Si he estat pitxitxi ha estat gràcies al col·lectiu i la magnífica eina dels companys i del cos tècnic. No és cosa meva», diu. Muñoz és, juntament amb Nil Congost, Ferran Nierga i Ayub, un dels veterans d’un Porqueres que enguany ha apostat fort per l’ascens. «Venim d’eliminar la Vidrerenca i ja fa dies que convivim amb la tensió. La nostra experiència ajuda a portar-la bé», destaca. 

El passat al Girona

Amb 32 anys, Muñoz té corda per estona encara després d’haver passat els darrers anys pel Bescanó, Vilablareix, Farners, Manlleu, La Jonquera, Palamós o Girona B, entre altres. És un jugador d’aquells casats amb el gol, que es diu. Més de dos-cents n’ha fet un futbolista que fa deu anys i mig va debutar a Segona A amb el Girona contra el Ponferradina. Muñoz mai va consolidar-se al futbol professional tot i haver estat una de les grans promeses gironines de l’època i passar pel planter del Barça, Espanyol i Vila-real abans d’aterrar Montilivi de juvenil. «És una frustració que tenim molts nanos que ho hem tingut molt a prop i no hem pogut. Era la il·lusió màxima de quan era petit. Ho tenia tan a prop i es va escapar...», diu Muñoz que considera que l’arribada de Machín va tancar-li les portes. «Javi López em va fer debutar i li agradava. Potser hauria tingut alguna oportunitat més si no l’haguessin destituït». 

Deu jugadors de la base han debutat amb el primer equip

Com a exdavanter del Girona, és interessant saber la seva opinió sobre el rendiment dels davanters de Montilivi. «Per desgràcia partien del llistó altíssim que havia deixat Dovbyk, un dels més complets que he vist mai. No trobo que se’ls hagi de criticar tant, però sí que els ha mancat un punt de gol». I, això del gol com funciona? Es paga, es compra, s’entrena? «És un tema innat. Un davanter en té o no. No s’entrena», sentencia.