Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Sandor Martín Boxejador i promotor de boxa

«Com més fort ens peguem al ring, més ens abracem al final»

"Una noquejada és una apagada de llums, no sents absolutament res, és com meravellós"

Sandor Martín ha organitzat la vetllada de dissabte a Platja d'Aro.

Sandor Martín ha organitzat la vetllada de dissabte a Platja d'Aro. / Emma Gherman

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Albert Soler

Dissabte vinent se celebrarà a Platja d’Aro una vetllada de boxa amb diferents combats, l’estel·lar dels quals serà el Campionat d’Europa del pes Ploma entre l’actual campió, Cristóbal Lorente i Rubén Gil. El barceloní Sandor Martín, número 2 del món del pes superlleuger en el rànquing del CMB, és el promotor de la vetllada.

A Platja d’Aro fa dies que hi ha un ring just al davant de l’ajuntament. Tal com està la política, hi ha qui es frega les mans pensant que és per estomacar polítics.

Ha, ha, ja ho imagino, però haig de dir que no és res d’això. És un acte de promoció molt maco, en col·laboració amb l’ajuntament.

Per què té mala fama, la boxa?

No té mala fama, això era molts anys enrere. Avui en dia gaudeix d’una excepcional acceptació social, estem en un moment meravellós. Tothom coneix algú que practica aquest esport, o el practica directament. Diria que ara mateix és un dels esports més practicats a tot Espanya.

Haig de reconèixer que tinc un fill que la practica.

Ho veu, home (riallada)?

S’associava al franquisme, hi va haver alguns combats que va acabar amb una desgràcia, la mala premsa s’hi va ficar al damunt, se li va donar l’esquena... Va ser una època negra per la boxa

Vostè mateix reconeix que anys enrere estava mal vist, aquest esport. En què ha canviat?

El principal canvi és que la mateixa gent de la boxa va voler canviar aquesta imatge que hi havia, que era falsa. Van ser anys molt dolents, s’associava al franquisme, hi va haver alguns combats que va acabar amb una desgràcia, la mala premsa s’hi va ficar al damunt, se li va donar l’esquena... Va ser una època negra per la boxa. Ens ha costat, però amb molt d’esforç hem aconseguit recuperar el seu esperit esportiu i integrar-lo a la societat i inculcar els seus valors.

Als practicants se’ls mira de manera diferent?

Hi ha una imatge molt més neta del que són els boxejadors. Abans el boxejador era algú que venia del no-res, mentre que ara ve de qualsevol gremi i de qualsevol classe social. És un concepte diferent, abans semblava que el boxejador no sabia ni parlar, i ara els veus arreu fent entrevistes i fins i tot ponències.

A més a més, ara que estan de moda les arts marcials mixtes, on apallissen fins i tot al que està al terra inconscient, els boxejadors semblen germanetes de la caritat.

En certa manera, això ens ha netejat molt la imatge. És la realitat, ens ha ajudat a fer que la boxa és vegi com una cosa més noble. Que és el que volem transmetre.

La pitjor mentida de 'Rocky' és aguantar tants cops a la cara. Això no pot ser

Com pot ser que dos homes que s’han estat donant cops de puny sense treva, en acabar s’abracin i es petonegin?

I com més fort ens peguem al ring, més ens abracem al final, li dic per experiència. Als gimnasos es veu clarament, la gent que més s’estima és la que més fort es pega. A vegades venen germans, o una parella, i es peguen de valent (riu). I són els que més s’estimen.

Hi ha ajuntaments que encara posen dificultats a la celebració de vetllades de boxa?

I tant. Sense anar més lluny, l’ajuntament del meu districte, a Barcelona, posa moltes dificultats a aquest esport. Ja veu vostè. Boxejo des de fa més de quinze anys, soc el número 2 del món i fa poc he boxejat davant de 20.000 persones a Nova York. Amb tot això, amb el meu historial i amb els boxejadors que porto, em donen l’esquena. Què li sembla?

Potser no saben res de boxa.

Podia ser això (riu). Crec que no són conscients de la repercussió que té un gimnàs petit, de barri, ni de la qualitat humana dels esportistes. Malauradament, queden molts llocs on encara hem de lluitar... valgui la redundància.

Als gimnasos es veu clarament, la gent que més s’estima és la que més fort es pega. A vegades venen germans, o una parella, i es peguen de valent

Doncs a les pel·lícules, els gimnasos de boxa serveixen per treure nens del carrer. 

La boxa és una meravellosa eina social. Ajuda tothom. Una vegada et canvies, tothom és de la mateixa classe social: ets esportista i punt. A banda d’això t’ajuda a conèixer els teus límits i les teves possibilitats. La boxa no enganya, és un esport molt sincer.

Quina és la pitjor mentida de Rocky?

Ha, ha, ostres (s’ho pensa)! Aguantar tants cops a la cara (riu). Això no pot ser. Ell diu que és part de la seva estratègia, però ja li dic jo que no.

Jo mai he sabut saltar a corda. Això m’incapacita per a la boxa, suposo, perquè els veig saltar tota l’estona, als entrenaments.

No es preocupi, després de 400 dies saltant a la corda, al final n’aprèn.

Les arts marcials mixtes ens han ajudat a fer que la boxa és vegi com una cosa més noble

Què passa pel cap quan ets noquejat?

Doncs per sort no m’ha passat mai. I espero que no em passi. Pel que sé, és una apagada de llums, no sents absolutament res, és com meravellós.

Quasi em venen ganes que em tombi d’un cop de puny, Sandor.

Ha, ha, vull dir que estàs com anestesiat, no sents res ni saps què ha passat, t’ho han d’explicar. És com si t’ha atropellat un camió i no t’ha passat res, no te n’has assabentat.

La boxa no enganya, és un esport molt sincer

Dum Dum Pacheco va titular les seves memòries Mear sangre. N’ha pixat, vostè?

Cap ni una. Les coses han canviat molt, com li deia.

Tal com diu el títol del film, més dura serà la caiguda?

Això sempre. Però en la boxa, encara que caiguis noranta-nou vegades, te n’aixecaràs cent. 

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents