“Sempre ho havia volgut fer!”: la Cursa de la Dona torna a ser multitudinària

Més de 5.000 dones, noies i nenes han participat aquest matí en la Cursa de la Dona de Girona. La dotzena edició d’aquest gran esdeveniment solidari ha tornat a ser multitudinari engrescant milers de persones tant en la prova com als seus voltants, gaudint-ne com a espectadors. L’escenari principal, la Devesa, s’ha omplert des de primera hora amb les més matineres, i després, enllestits els cinc quilòmetres, ha seguit de festa amb música i l’entrega de premis.

“He fet la cursa uns quants anys, i està molt bé!”, explicava Ariadna Frigoler, que just abans explicava per telèfon a una amiga com trobar la sortida de la cursa: “Li he dit que tranquil·la, ja ho veuràs!”, exclamava, “hi ha milers de persones vestides de taronja”, el color de les samarretes d’enguany. També la duia, és clar, una participant molt més petita, l’Ona, de Vilablareix, que vivia per primer cop una jornada que és tradició a la ciutat. Acompanyada de la “mami”, Laura López, i la “tati”, Isa López, que no hi venia des de després de la pandèmia i “en tenia ganes”, l’Ona estava “contenta” per venir “amb les nenes grans”, com les amigues de la família Vanesa i Sonia Arévalo.

Perquè a la Cursa de la Dona hi participen dones de totes les edats i amb tota mena d’objectius que, sovint, conflueixen: córrer per entrenar, per gaudir, caminar pel mateix motiu però, sobretot i en tots els casos, ser solidàries: Un euro de cada inscripció va dedicat a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, al programa Guapes i Valentes de l’Oncolliga i també a la fundació Els Joncs. Descansant després de fer la feina, Ibi Essakhri i Alejandra Fernández apuntaven que s’han animat a venir “perquè ens agrada la causa i les implicacions que té, per acompanyar-nos, per estar juntes i perquè sempre ho havíem volgut fer”.

Tret de sortida de la Cursa de la Dona de Girona

“Ha sigut molt emocionant i ens hem sentit molt recolzades”, afegia Essakhri. I aquest adjectiu, “emocionant”, era el que més repetien les noies i dones que han fet part de la prova. Sílvia Crou, gironina, hi era per “setena o vuitena vegada”, i sempre troba “emotiu veure que la gent és solidària per una bona causa”. Ella, a més, ha caminat el recorregut acompanyada d’un gos en adopció de la protectora de Banyoles: “Per ell, també és un dia diferent”, deia.

Canvi en el recorregut

Estava previst que tant corredores com caminadores sortissin a les 10.00h des del Passeig de la Devesa, a l’altura de la plaça de la Sardana, i envoltessin el Parc Urbà abans de dirigir-se cap al Barri Vell. Un canvi d’última hora ha variat un pèl aquest tros de recorregut i la Devesa s’ha creuat pel Passeig de la Sardana, tombant a la dreta després de la sortida. A part d’aquest punt, la resta de la Cursa de la Dona s’ha fet amb normalitat, tallant temporalment la Gran Via de Jaume I, per on s'arribava de nou a la Devesa després de passar pels carrers de Ballesteries i Ciutadans i girar, passada la plaça del Vi, pel Pont de Pedra i el Carrer Nou.

La meta es trobava dins el parc de la Devesa, a tocar de la Copa. La primera a passar-hi ha sigut Marina Guerrero, una de les grans cares conegudes de la cursa i, amb el seu historial –per què no dir-ho?– gran favorita a guanyar. Mentre aixecava els braços, una gran taca taronja caminava a la vora del Ter encara en el primer quilòmetre de cursa: Amb més de cinc mil participants, la sortida s’ha allargat per sobre els deu minuts, això sí, amb una ambient de música i festa que ha continuat, després, a l'arribada.

Algunes corredores, com Maria Feixas, també duien auriculars per a escoltar música durant la prova, “com faig normalment”, comentava, però “hi havia tan bon ambient que no me’ls he acabat posant en cap moment, ha sigut molt xulo!”, repicava. Ella és una habitual de la Cursa de la Dona i, tot xerrant, ja pensava en la de l’any vinent, però per altres era tot just el primer cop. Emma Melero venia acompanyada des de Sant Feliu de Guíxols: “Ho vam veure anunciat a tots llocs, i com que n’havíem fet altres ens vam apuntar”. Això sí, afegeix, “nosaltres, caminant!”.

Al capdavall, no és un dia en què es tracti d’anar més o menys ràpid, sinó de ser-hi. Diari de Girona és el mitjà de comunicació oficial de la Cursa de la Dona que, com recordava l’speaker, “ja va començar fa unes setmanes, amb tots els entrenaments i xerrades i totes les històries que culminen en aquesta cursa”. Són les històries de totes les participants d’aquestes dotze edicions, tant si corren en temps espectaculars com si caminen xerrant alegres amb amigues i diferents generacions d'una mateixa família, si cal, tot empenyent cotxets o cadires de rodes o, fins i tot, si ballen pels carrers de Girona amb la Cursa de la Dona.