«Buscaré un projecte més enfocat a direcció esportiva i secretaria tècnica»

Per què decideix deixar el Manchester City a final de la passada temporada?

Va ser una decisió ràpida. Sentia que ja no era un projecte on havia de participar en el futur. Tenia un any més de contracte i vam prendre la decisió amb enPep i el club. Va ser una decisió consensuada.

Ja està instal·lat a Catalunya. Ara què?

De moment, carregar piles. Després a buscar un projecte més enfocat a direcció esportiva i secretaria tècnica, captació de talent. Buscar aquesta via on crec que tinc capacitat i experiència per tots aquests anys.

Està ja treballant amb Intel·ligència Artificial.

Estic treballant des de fa quatre mesos en una plataforma d’IA per captació de talent. Això em pot ajudar per aquest nou objectiu que tinc, per poder captar talent per qualsevol club.

Ha guanyat 39 títols. Què li diu això?

Sempre he pensat que jo no he guanyat res. Parlant amb el meu amic Juanma Lillo, em deia, nosaltres no hem guanyat res, no hem llançat ni un servei de banda. Així és, el futbol és dels futbolistes. Nosaltres els ajudem i els donem tot per a què puguin guanyar. Havia perdut el compte. Arriba un moment en el qual no li dones importància al títol, li dones a com s’aconsegueix. Penso que és una bogeria, que tenint en compte que soc molt competitiu, he tingut la sort de guanyar el 80% de partits. He gaudit molt i té molt mèrit perquè costa molt guanyar.

Ha guanyat tot el que no podia guanyar com a futbolista.

Vaig tenir una greu lesió i ho vaig haver de deixar. Després de la lesió, per la meva constitució física, tenia dolor, em costava moure’m i ho vaig haver de deixar. Però era futbol modest. Ho vaig deixar per continuar al món del futbol.

Com coneix Pep Guardiola?

Va ser una casualitat. Estava amb Dome (Torrent) treballant a Palamós, Girona, Palafrugell. Vam treballar pel Màlaga fent el seguiment del rival, ja que l’equip que jugava contra el Nàstic ho feia després contra el Màlaga. Li fèiem els informes a Muñiz. Anàvem molt al Mini i allà vam coincidir amb Pep Boada. Tenia molta relació amb enDome i ens va plantejar entrar al Barça. Era el club de la nostra vida i hi vam entrar. Ho vam fer el mateix moment que enPep. Quan ell i Tito se’n van assabentar, ens van reclamar. La unió va ser molt fàcil.

39 títols. Algun especial?

El que més recordo és el primer. La Copa del Rei de València. Sempre ha sigut especial. Era verge de títols i en guanyava un amb el Barça, el club de la meva vida. També la Champions amb el City, que era la culminació d’un projecte.

Com ha aguantat Guardiola 18 anys?

O com ell m’ha aguantat a mi. Vam establir una relació d’amistat, amb respecte, treball, humilitat. És la base per a què dues persones puguin aguantar tant de temps. En tota relació hi ha alts i baixos i només es pot superar amb respecte. Ens hem tingut admiració i respecte.

Com defineix a Pep?

És un malalt del futbol. La seva vida és en allò verd, a la gespa. És un geni, un creador. La seva principal virtut és com inventa el futbol. El més difícil en aquesta vida és crear, la resta som copiadors. És el número u en això.

El Barça

Va formar part del millor Barça de la història. És la millor etapa al costat de Pep?

Sens dubte. Va ser una etapa en la qual el futbol era més fàcil que ara. Els clubs han millorat molt, els entrenadors, els futbolistes, la línia entre guanyar i perdre és molt fina. Teníem el millor equip del món i menys oposició. Amb menys experiència, vam poder guanyar. En Pep ara ha hagut d’evolucionar molt més per seguir guanyant. Guanyar amb Messi, Xavi, Iniesta, Puyi, Piqué era més fàcil. L’evolució per guanyar quatre Premier seguides és impressionant.

Però van haver de competir contra el Reial Madrid de José Mourinho.

Hi havia un altre tipus de coses. No només aspectes tàctics i esportius. Emocionalment i psicològicament també va ser una època important.

Què recorda d’aquella semifinal de Champions contra el Reial Madrid?

No oblidarem aquella roda de premsa d’en Pep. Va arribar tard al sopar a l’hotel. Érem tots al menjador, havíem escoltat la roda de premsa i el vam rebre amb un aplaudiment. Va treure de dins la necessitat que teníem tots de dir alguna cosa i va començar a guanyar aquella semifinal.

Parlava de Messi, què pot dir d’ell?

Hi ha molt bons jugadors, amb molt talent, però que mostrin a cada partit i durant tants anys un rendiment tan exagerat només un, Messi. El Barça ha tingut Neymar, Ronaldinho, però van durar pocs anys. El veia jugar amb 16 anys i era espectacular i fins ara. Que hi ha jugadors amb molt talent, sí, però que puguin repetir-ho ho veig difícil. Tenim Lamine, que pot ser semblant a Messi a nivell de qualitat, ara té 18 anys i el vull veure amb 32. Potser d’aquí uns anys m’he de rendir i admetre que ha sigut millor, però ara no veig ningú que pugui igualar Messi.

Una de les claus d’aquell equip era que la gran majoria de jugadors eren de la Masia?

Suposo que sí. La identificació d’un jugador amb el club és important. Saber el que és el Barça des de petits, haver de guanyar sempre, com de competitius se senten... Això influeix. Quan tens tants jugadors junts et dona més potència. I no només els jugadors, també els que estàvem al seu voltant. Érem gent de perfil baix, de treballar molt, gent que sentia el club.

I després d’un any sabàtic, al Bayern.

És el primer cop que sortia del meu entorn, tot era més difícil. Te n’adones que no tens Messi, que el futbol alemany és diferent, que ets el club referent... Ens va fer crèixer molt.

El City

I després cap al City amb l’objectiu de construir un projecte guanyador.

Amb Ferran i Txiki ja havien començat. Havien deixat de ser el segon club de Manchester i ja havien guanyat la Premier. Vam arribar quan molts jugadors estaven al final d’aquell projecte inicial. Vam començar-ne un de nou sense pensar que hi estaríem tants anys ni que ens costaria tant. El primer any ens deien que no ho aconseguiríem, però la tossuderia d’enPep el va portar a guanyar-ho tot i amb la seva filosofia i manera d’entendre el futbol.

Fins i tot, ha canviat la manera de jugar a Anglaterra.

Totalment. Tots els equips han copiat la idea d’enPep i han evolucionat així. Han aconseguit que sigui la lliga més igualada i més atractiva, amb molts equips aspirant al títol.

I ha pogut treballar tranquil.

El que es veu allà és que la gent del club, de l’entorn, l’afició, si és d’un club és d’un club. Segur que hi ha gent en desacord amb algunes coses, però quan van al camp són del seu equip i el defensen a mort. Ja ho vaig poder comprovar fa molts anys quan vaig visitar Benítez al Liverpool. Al City, a més a més, hem tingut una família amb FerranSoriano, amb Txiki.

Per coses així, Guardiola no ha volgut tornar al Barça?

És una decisió seva i hauria de respondre ell, però tinc clar que si porta tants anys al City és per això. Ens han tractat com una família, ens han deixat treballar com si estiguéssim a casa. No ho va sentir ni al Barça ni al Bayern.

La Champions d’Istanbul va ser la culminació del projecte?

Sí, tenies la sensació que després de guanyar-la tocava gaudir. El que passa és que el món del futbol no et permet gaudir. Tocava iniciar un nou projecte. Potser hauria d’haver sigut llavors, però mai saps si has d’esperar un any o dos.

Parlàvem de Messi, com és Haaland?

És una bèstia física i té molt gol. Qualsevol pilota que cau a prop seu és gol. Segur que té una estadística d'encert molt alta pel que fa a finalització. Quan té la possibilitat de rematar a porteria, molt poques vegades falla el gol. A més, és molt competitiu. I sent un top mundial, és molt humil.

Què va passar la passada temporada?

A vegades et falta energia i quan entres en una mala dinàmica, et costa molt. En el futbol has d'estar sempre al cent per cent. Vam tenir lesions, gent que estava al final de la seva trajectòria. Va baixar el rendiment, també fins i tot a l'staff. La falta d'energia ens va portar a lluitar només per entrar a Champions i va ser un assoliment aconseguir-lo. Vam perdre també la final de la Cup, va ser el càstig a la mala temporada.

Pot ser l'actual l'última temporada de Guardiola al City?

És una decisió personal que haurà de prendre. Jo penso que un projecte ha de durar cinc o sis anys, no més. Però no per a ell, per a tothom. Després cal regenerar-se. Com a amic, li diria que busqués un nou projecte perquè té encara molt recorregut.

La feina d'analista

Com ha canviat la tasca d'analista des que va començar al Barça B fins ara?

L'essència és la mateixa, el que passa és que ara tens molta més tecnologia i molta més informació que et fa més fàcil les coses, encara que també és veritat que un excés d'informació a vegades no és bo. L'essència és preparar bé el pla de partit i facilitar-li les coses al jugador. Abans no hi havia mitjans. Gravàvem amb una càmera convencional de gravar comunions i batejos. Ara graves entrenaments amb drons. Al Barça, gravàvem un entrenament i no teníem les imatges fins al cap d'unes hores. Al City, hi ha una pantalla gegant al camp que transmet l'entrenament en directe.

Crec que al Bernabéu van tenir problemes per gravar.

Quan ens enfrontàvem al Reial Madrid a casa seva, excepte el dia del 2-6, no ens donaven autorització per gravar. Havíem d'espavilar-nos i comprar entrades. Ens enviaven al galliner amb els aficionats del Barça.

No és l'única anècdota. Crec que un dia el van agredir.

Sí. Va ser al camp del Burnley, on tenim la posició amb l'afició. Guanyem un partit amb marcador atapeït. Sempre me'n vaig cap al vestuari uns minuts abans del final. Anava vestit del City i un aficionat local va treure la ràbia agredint-me. Vaig aguantar bé i de seguida van arribar els de seguretat.

Messi, Haaland, què em diu de Lamine?

És una barbaritat de jugador. Té molt talent i capacitat per millorar. Ja ho diu Flick. Cal construir un jugador total, com ho era Messi, que ho tenia tot. Lamine té molt talent i molt gol. I dona moltes assistències.