Records de l'Eurolliga: Girona hi torna quan fa deu anys del debut

L’Spar Girona torna demà al vespre a l’Eurolliga rebent el Gdynia a Fontajau (20h). Serà la cinquena aventura de l’Uni, ara ja integrat al Bàsquet Girona, en una màxima competició continental en la qual hi va debutar, precisament, ara fa una dècada. I l’estrena, coses del destí, d’aquell 14 d’octubre de 2015, va ser contra un Nadezhda que entrenava Roberto Íñiguez (derrotat per 65-41), uns mesos després que hagués donat al club la seva primera lliga, i actualment, un altre cop, entrenador de l’equip gironí. Íñiguez també era el tècnic del Mersin que va guanyar a Fontajau el 22 de febrer de 2023 (73-75) en l’últim precedent a Girona de la competició.

Cinquanta-tres partits en quatre temporades

L’Spar ha jugat 53 partits a l’Eurolliga dividits en quatre temporades. En aquella de l’estrena l’equip només va guanyar quatre partits (Wisla, Praga, Castors Braine i Agu Spor), tots quatre a Fontajau, i va encaixar deu derrotes que el van deixar cuer i sense cap possibilitat de passar ronda. Ekaterinburg i Bourges completaven aquell grup. D’aquella primera aventura, de fet, l’Uni mai havia disputat competicions europees abans perquè tot i haver-s’hi classificat diverses vegades hi renunciava per falta de pressupost, en quedaran, per sempre, com apuntava el director esportiu Pere Puig, «victòries com la del Praga, que tenia Xargay i Laia Palau a la plantilla, o la primera visita de l’Ekaterinburg, a qui vam estar a punt de guanyar (71-76), en un gran partit. Recordo Coulibaly anant a totes amb Griner, en un rival que també tenia Diana Taurasi (aquella nit va fer 36 punts)».

Ha canviat l’Uni, integrat ara al Bàsquet Girona, però també «l’hegemonia» de la competició, afectada per l’exclusió dels equips russos des que va esclatar la guerra d’Ucraïna. Puig apunta que ara el gran potencial és a Turquia i destaca Mersin, Galatasaray i Fenerbahçe com tres dels grans rivals a batre. No s’oblida del València ni tampoc del Saragossa (que tornarà a acollir la Final Six després de quedar-ne fora la temporada passada), «ni un Schio que presenta gran potencial». El director esportiu apunta que viu el retorn a l’Eurolliga «content i amb ganes de gaudir-la» i recorda que l’afronten «sense pressió». Tampoc en tenia aquell Uni que hi va debutar fa una dècada, tot i que Puig subratlla que l’ADN de lluita i entrega de l’equip hi va ser sempre: «vam competir i vam estar a punt de guanyar alguns partits més», recorda.

En la plantilla del debut hi eren Noe Jordana, ja retirada i treballant de mestre d’educació especial a Blanes, i Anna Jòdar, actual preparadora física i que ja havia viscut el títol de 2015 amb Íñiguez d’entrenador (ara forma part del seu cos tècnic). Jordana, que es va integrar a la directiva de l’Uni, admet que a partir d’aquesta temporada viurà els partits de manera diferent: «abans arribava al pavelló una hora i mitja abans per obrir la botiga del club i molts cops em perdia la primer part, ara, amb la integració al Bàsquet Girona, tot serà diferent i podré viure molt més els partits. Serà una experiència nova». A l’Uni que va debutar a l’Eurolliga hi tenia com a entrenador Miquel Àngel Ortega, tot i que no va acabar el curs i el va acabar rellevant Xavi Fernández. Jordana recorda, com apuntava Pere Puig, que «vam perdre diversos partits pels pèls» i explica una anècdota: «ja cap al final de la fase de grups hi havia una àrbitra grega que ens havia xiulat diversos cops que es va acabar dirigint a mi amb un ‘va, que aquest sí que l’heu de guanyar’. Érem els novells, i si al final s’hagués quedat Chelsea Gray, que era l’estrella i ens la van robar molt aviat (va marxar a l’Agü Spor turc, rival directe de les gironines), potser hauria anat diferent». El Girona va guanyar el primer partit tot just a la segona jornada (a casa contra Wisla Cracòvia, 62-60). El 21 d’aquest mes farà 10 anys. Amb tot, Jordana no té massa bon record d’aquella temporada: «va ser molt dura, pel club i l’afició segur que es va gaudir, però va ser el principi del final per a mi. Jo ja l’havia jugat abans l’Eurolliga, per a mi no era res nou, i tenir dos partits per setmana condiciona molt». Va jugar un curs més i es va acabar retirant.

Anna Jòdar, ara preparadora física de l’Spar Girona, explica que li fa «molta il·lusió» redebutar a la màxima competició continental. «Ens vam merèixer tornar-hi per la bona temporada de l’any passat», subratlla, recordant aquella primera posició de la temporada regular que va valer la classificació. Va debutar en la visita a Praga «i en tinc molt bon record perquè ho vaig fer jugant contra Laia Palau, que era un dels meus somnis». Avui, Jòdar i Palau comparteixen projecte a Fontajau, al cos tècnic de Roberto Íñiguez. L’Uni va tornar a l’Eurolliga les temporades 2020/21 (marcada per la covid i un sistema de competició en bombolles i sense públic, on les gironines van arribar a quarts, eliminades per l’Avenida); 2021/22 (7 triomfs i 7 derrotes, eliminades a quarts de nou per les castellanes) i 2022/23 (7-7 de balanç per a un cinquè lloc que les va deixar fora de quarts). Demà comença una nova història que tornarà a situar Girona entre les millors d’Europa.

Subscriu-te per seguir llegint