Un artista a la porteria del GEiEG

Colors de roba llampants, pentinats estrafolaris, aficions poc habituals... Diuen que els porters, en tots els esports, estan fets d’una pasta especial. Diferents, peculiars o simplement, una mica grillats. Passa en futbol, en handbol i també en hoquei. «Jo no m’hi considero pas de boig, però si ho preguntes als meus companys, et diran que sí. Sempre he estat força pallasso, comediant i esbojarrat i, realment, per posar-te davant d’algú que et xuta una bola amb un estic, se n’ha d’estar un xic de boig». Amb 22 anys acabats de fer, Pol Formatjé debutarà la setmana que ve a OK Plata amb el GEiEG contra el Reus B i farà un pas més en una carrera esportiva que té com a gran objectiu tastar l’elit.

D’hoquei n’ha menjat a casa des que amb dos anys es va calçar uns patins i ha anat seguint els passos dels seus germans. Paral·lelament, l’arribada de la pandèmia li va fer replantejar-se i repensar-se moltes coses. «Havia acabat batxillerat i no connectava amb gaire res que no fos l’hoquei. Amb la Covid, com tothom, vaig veure més la tele que normalment i me’n vaig adonar que hi havia gent de la meva edat que hi treballava. Vaig pensar ‘cordons, és clar que ho puc fer’!» A partir d’aquí, es va apuntar al Galliner a fer un cicle superior de tècniques d’actuació teatral i enguany cursa el tercer i penúltim any dels Estudis Superiors d’Art Dramàtic a l’EÒLIA, a Barcelona. Un paper a Creatura (2023), d’altres en diversos curtmetratges, l’obra de final de grau del Galliner a la Planeta i alguns anuncis publicitaris, són, de moment, els primers passos de l’actor gironí que té com a gran referent Christian Bale.

I així és com Formatjé compagina una doble vocació ben poc habitual: porter d’hoquei patins al Pavelló Lluís Bachs i actor damunt de l’escenari o darrere una càmera. Comèdia o drama? «Connecto amb tots dos gèneres però potser m’agrada més sentir emocions fortes com una tragèdia o drama. Les gaudeixo més», confessa. I els nervis? On en passa més, a la pista o a l’escenari? «No en tinc gaires, però quan en tinc, m’agrada sentir aquest punt. Jugant a hoquei, potser m’hi poso més. M’exposo davant del públic i tinc una responsabilitat Quan la cago, la cago molt, perquè sóc el porter, l’últim. Com també en el món de la interpretació, vaja. Estic acostumat a la pressió». A Formatjé, tot i reconèixer ser «temperamental» li costa actuar a la pista. «No solc fer xous ni actuar amb àrbitres o rivals. Algun cop sí que m’he encarat amb el públic, però en situacions límit», admet el porter.

‘Sort’, però també ‘merda’

Si Bale és el seu «màxim referent artístic», el porter del Reus i exentrenador seu al GEiEG, Càndid Ballart, el del Porto, Xevi Melián i l’històric, Guillem Trabal, són els ídols on s’ha emmirallat sempre el jove porter gironí. A partir d’aquí, intentarà compaginar «fins que pugui» les facetes d’actor i de porter d’hoquei. I això, és clar, vol dir rebre «sort» i «merda» depenent del dia. «El pare quan em deixa als partits, sempre em desitja ‘molta sort’, mentre que abans d’una actuació entre els companys ens diem ‘molta merda’. Una mica de cada i tothom content.