L'Spar Girona torna a l'Eurolliga com els grans (86-53)

No se li hauria pogut demanar gaire res més al retorn de l'Spar Girona a l'Eurolliga dos anys i mig després. L'equip de Roberto Íñiguez, vestit amb aquesta tercera equipació amb la qual el club de Marc Gasol ha volgut homenatjar l'històric Valvi, ha escombrat el Gdynia (86-53) amb una espectacular posada en escena a la primera part que li ha permès encarrilar l'estrena europea amb molta comoditat. El mèrit s'ha d'atribuir, però, completament, a l'equip gironí, més que anar al pensament fàcil que el rival polonès era senzill. Íñiguez havia advertit que per frenar el Gdynia caldria controlar el rebot (el rival no n'ha capturat cap d'ofensiu en tot el partit) i defensar molt fort, i les seves jugadores s'hi han aplicat amb esforç de manera incondicional tot i que al tercer quart el partit se'ls ennuegués una mica. Ja en parlarem, perquè quan ha passat això la reacció també ha sigut meritòria.

Encara faltaven sis minuts i mig pel descans i l'Spar Girona ja guanyava de 20 gràcies a un triple d'Ainhoa López (33-13). No sempre un resultat explica amb tanta nitidesa el que es veia a la pista, però aquesta vegada, sens dubte: les jugadores locals posaven mans per tot arreu, provocant les contínues pèrdues del rival o errades en el tir, i quan no era això, robaven la pilota per sortir al contraatac, com els agrada fer-ho, com aquella cistella de Holm que ha representat el 35-15.

L'equip es reivindica

La lluita pel rebot era clarament dominada per l'Spar, i Lola Pendande i, per descomptat, Coulibaly, es cruspien les pivots rivals Hebard i Jones. I encara hi hauríem d'afegir els triples de Jocyte, la bona feina de Guerrero, els intangibles de Carter, tot i no fer cap punt... la reivindicació de tot l'equip. El pla era infal·lible i aplicat amb aquesta passió i aquestes ganes encara era més impossible que fallés. El Girona se n'ha anat al descans amb un +24 (44-20) però ja havia arribat a guanyar de 27 (40-15) després de cinc punts seguits de Guerrero.

Tot i que el tercer quart ha arrencat amb un triple de Coulibaly que tornava a donar +27 a les gironines (47-20), el Gdynia ha retallat la diferència amb un parcial de 2-11 (49-31). Per primera vegada en tot el partit l'Spar tenia problemes (seriosos) per a anotar i, al contrari, les rivals trobaven més punts que mai. Ara qui perdia massa pilotes era l'Spar, que veia com el Gdynia es posava a 16 (54-38) a un minut per tancar el tercer parcial. L'Uni, que havia sigut capaç de fer 44 punts en els primers 20 minuts, tot just n'ha aconseguit 12 en aquests deu.

Del +13 a la reacció

Íñiguez havia demanat a la prèvia donar tanta continuïtat com fos possible a les coses bones. L'Spar Girona ho ha aconseguit a la primera part però no tant en la segona. El Gdynia s'ha arribat a posar a 13 (56-43), també coincidint amb uns minuts de certa permissivitat arbitral. Però a partir d'aquí l'Uni ja n'ha tingut prou, d'aquest color. Un triple de Quevedo, dos tirs lliures de Coulibaly i cinc punts de Holm han esvaït qualsevol temor, si es que n'hi havia algun, amb encara poc menys de vuit minuts per disputar (66-43) i un parcial de 10-0.

Ha tornat, a partir d'aquí, l'equip que havia enlluernat a la primera part, el que tallava pilotes i provocava pèrdues al rival, el que capturava tots els rebots i aquell que encistellava amb relativa facilitat. Ja ho va dir el tècnic que a l'Eurolliga no t'esperen i que cal tenir tots els detalls controlats. I l'average, en un grup de només quatre equips, pot ser clau. Un bàsquet de Coulibaly a 3.30 tornava a donar 27 punts de marge a l'Spar Girona (74-47), que Amihere ha ampliat des del tir lliure (76-47, +29). Al final l'Uni ha guanyat de 33 (86-53), amb Coulibaly de figura gràcies als seus 22 punts i 8 rebots, i els primers crits de "Que boti Fontajau" de la temporada.