Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | PAU CUBARSÍ CENTRAL DEL FC BARCELONA

«M’agrada estar tranquil, no sortir per tot arreu i ser jo mateix»

El seu discurs és tranquil i serè, però amb molt de contingut. El d’Estanyol porta els gens guanyadors del noi que es va formar a La Masia i que està madurant a marxes forçades al primer equip. El defensa gironí està convençut que el Barça sortirà del sotrac de seguida que torni a mostrar-se com ho desitja Hansi Flick. Amb només 19 anys, pot disputar el proper estiu el primer Mundial d’una carrera meteòrica. Pau agraeix molt l’ajuda de la família per tocar sempre de peus a terra.

Pau Cubarsí està concentrat amb la selecció espanyola.

Pau Cubarsí està concentrat amb la selecció espanyola. / EUROPA PRESS

Jordi Gil

Las Rozas. Enviat especial

Què tal el retorn a la selecció després d’uns dies durs a Barcelona?

Sempre va bé canviar el xip després d’una mala dinàmica, agafarem energies i anirem amb tot quan tornem.

Aquí a la selecció té un gran repte com seria jugar un Mundial amb només 19 anys…

Sempre és espectacular disputar un Mundial i si ho puc fer amb 19 anys, doncs encara millor.

Com veu la competència amb la irrupció de Huijsen, encara que hagi estat substituït per Laporte per lesió? Hi ha molts centrals que estrenyen.

Sempre hi ha competència, estem a la selecció espanyola que és de les majors seleccions que hi ha, sempre caldrà disputar el lloc i, sobretot, tots tenim un gran nivell i podem fer una gran competició jugui qui jugui.

Està preocupat per la dinàmica del Barça?

No cal estar preocupat, hi ha hagut dos partits en els quals no ens han sortit les coses, després de l’aturada, tornarem amb tot per donar el cent per cent. Sempre ho fem, encara que a vegades no ens surti bé.

Estan convençuts que reaccionaran?

Reaccionarem segur, sempre ho intentem fer i ho farem per tots els culers.

Han fet molta autocrítica per aquestes dues derrotes davant el PSG i Sevilla? Potser els han retornat de cop a la realitat?

Les derrotes cal afrontar-les en el sentit que ens puguin ajudar. No ens agrada perdre, però ens pot ajudar potser no tant a reaccionar, perquè no estem tan malament, però sí per corregir algun error que hàgim tingut.

Intensitat és la paraula que més es repeteix.

La intensitat és fonamental per al nostre joc, també anàvem una mica cansats, però no hi ha excuses, crec que tornarem a recuperar la identitat.

Les baixes són massa significatives?

La plantilla és bastant àmplia i bona, tots poden fer-ho bé i no ens ha de servir d’excusa. Podem fer-ho ben tant amb els que surten d’inici o des de la banqueta.

Sense excuses, vaja.

No valen, cal ser autocrítics i donar el màxim.

Què li va semblar el toc de Deco dient que amb la qualitat només no n’hi ha prou?

Deco és aquí per ajudar-nos, és una autocrítica que ens pot anar bé.

Flick fa por quan s’enfada?

Sap com som nosaltres, com és ell mateix i sempre ens intenta ajudar.

Com analitza el fenomen de Lamine Yamal?

És un jugador espectacular, que et resol partits ell sol, ara està amb una petita lesió, i tornarà el més aviat possible per ajudar-nos com mai.

També em referia al soroll que es genera al seu voltant, tot el que surt, la premsa rosa trepitjant-li els talons... Com ho està vivint?

Lamine sap aïllar-se, estar tranquil i no fer cas al que diguin perquè ell sap que és molt bo, tots ho sabem. La gent que no vol que li vagi tan bé a la seva vida intenten desestabilitzar una mica des de fora, però ell és fort mentalment i no pensa en això.

A vostè, que és de la mateixa generació del 2007, també li ha tocat madurar aviat, com ho ha fet?

La meva família m’ha ajudat a madurar, no has de fixar-te gaire en el que diguin des de fora, no són entrenadors ni estan per ajudar-te en res, no és necessari recollir molt els elogis o que t’afecti si et diuen quatre coses dolentes.

Des de fora fa l’efecte que a vostè no li agrada exposar-se gaire, és així?

M’agrada estar tranquil, no sortir per tot arreu i ser jo mateix.

La humilitat que va aprendre a La Masia?

A la Masia diuen que ensenyen no a jugadors, sinó a persones i t’ajuden a suportar-ho.

Troben a faltar Iñigo Martínez?

Iñigo va ser un pilar fonamental al camp i al vestuari vestuari. Però amb la seva sortida, també tenim molt bons centrals i plantilla per fer la mateixa temporada.

A vostè li ha tocat caure al perfil esquerrà, què li sembla aquesta variació?

Iñigo m’ha ensenyat amb la seva experiència en partits i accions. He hagut de passar a l’esquerra i això no m’impedeix res. Si el míster vol que jugui allà, ho faré al cent per cent per ajudar l’equip.

No costa l’adaptació a un canvi de perfil d’aquest tipus?

A la dreta em sento més còmode, però a l’esquerra també ho estic.

El que manté és aquesta passada filtrada des de darrere, marca de la casa.

Això mai es perd, m’ho han ensenyat des de petit per executar-ho i va molt bé a la nostra filosofia de joc.

Fa l’efecte que funciona molt bé la parella olímpica, de vostè amb Eric Garcia, cert?

No havíem coincidit en anteriors vestuaris, però sí als Jocs i els últims anys. Tenim la similitud de ser de La Masia, catalans i que ens agrada la filosofia del club. Crec que ens complementem molt bé.

Ronald Araujo ho està passant molt pitjor?

Ronald és un noi que té una mentalitat molt bona, la gent vol ficar-se en coses que li pertoquen, van en contra seva, encara que no hagi fet res, la gent de fora no pinta res i no ha de fer cas. No serveix el que diuen. Ha d’estar tranquil i jugar amb la confiança del míster.

Aïllar-se totalment.

Les coses de fora no són importants, no t’ajuden en res.

Què són pitjors els elogis o les crítiques?

Molts elogis tampoc són molt bons, has de ser fort mentalment per assimilar-los perquè et pot sortir malament. Les crítiques poden doldre, però no cal fer cas.

A nivell de títols van per la Lliga, la Champions, per tot...?

Aquest club és disputar totes les competicions i guanyar-les. Donem el màxim per guanyar tots els títols, a vegades es guanya altres vegades no, i és important.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents