«Sense el Bisbal potser ara no estaria a l’ACB amb l’UCAM»

«Sense el Bisbal potser ara no estaria a l’ACB amb l’UCAM Múrcia». És una confessió sincera perquè Wilhelm Falk és d’aquells que va de cares i no s’amaga mai. Convertit avui en un dels jugadors amb més projecció del proper rival del Bàsquet Girona (demà, 18h, a Fontajau), el seu retorn a la província només uns mesos després d’haver tancat la seva curta etapa al pavelló Vell mereix una conversa amb l’aler suec. I ell, agraït, no ha de dissimular l’entusiasme de poder recordar, durant uns minuts, una etapa que el va marcar.

«Va ser un temps molt bo per a mi, de molt aprenentatge. Venia d’un any i mig havent jugat molt poc i a la Bisbal vaig aprendre no sé si a ser un líder, perquè ja n’hi havia d’altres, però sí un jugador important, dels que ajuden l’equip. Allà em vaig tornar a sentir jugador», assegurava ahir. El trampolí de la Bisbal el va dur a l’Eurobàsquet amb la seva selecció i, també, de retorn a Múrcia, club amb qui ja havia debutat a l’elit fa dos cursos, quedant-hi subcampió de lliga, abans d’acceptar una cessió a Menorca, a l’antiga LEB Or, i posteriorment, al Bisbal, a 2a FEB. A Múrcia hi havia arribat el curs 2020/21, amb tot just 16 anys. «Em van fitxar per estar amb el júnior, jo era cadet de segon any, i em veien com una opció de futur. Vaig començar a entrenar amb l’EBA i el júnior i tres cops a la setmana treballava amb Sito Alonso. Gràcies a ell aviat vaig passar a entrenar amb els ACB».

Falk va fitxar pel Bisbal, cedit per l’UCAM, el febrer passat, en un intent del club empordanès de reforçar la plantilla i evitar el descens. Es va instal·lar a la Masia que el club cedia als jugadors de fora de Girona i hi va viure un parell de mesos que el van marcar poderosament. I això que el repte esportiu que s’havien marcat, el de la permanència, es va escapar en aquell play-out contra el Clavijo. Falk ho recorda perfectament. L’equip havia de remuntar al pavelló 11 punts de desavantatge i es va quedar a mitges, amb un 63-58 insuficient. «Quan vam certificar el descens després de lluitar tant, tots estàvem molt tristos, va ser un dia dur. Havíem fet les coses bé i vam lluitar fins el darrer segon. Per desgràcia l’esport té aquestes coses». Aquells dies tristos van passar a la història quan l’aler suec va saber que els gironins seguirien a la tercera categoria del bàsquet espanyol gràcies a la permuta de plaça amb el Prat. Una maniobra als despatxos que el va fer feliç: «me’n vaig alegrar molt perquè sé tot el que s’ho havien treballat per salvar-se», subratlla. Li hauria agradat haver pogut aprofitar la visita al Bàsquet Girona amb l’UCAM per retrobar-se amb el pavelló Vell. No podrà ser. A la mateixa hora del partit de demà, el Bisbal s’enfronta al Benicarló.

D’aquells dos mesos a la capital del Baix Empordà el que més el va sorprendre va ser «la manera com viu el bàsquet el club i la ciutat. Tot era com una família, especialment al club. amb un ambient molt proper i sa, sense mal rotllos, i on tothom es portava bé amb tothom. Una mica com aquí a Múrcia on el club també és una família». A la Bisbal assegura que no jomés hi va créixer com a jugador, «també com a persona», i destaca que si hagués de recomanar a algú l’experiència de fitxar per l’equip gironí ho faria amb els ulls tancats. «Els agraeixo moltíssim tot el que van fer per a mi», insisteix.

L’UCAM arribarà demà a Fontajau convertit en el primer líder de la temporada de l’ACB gràcies al bàsquet average del seu contundent triomf contra l’Andorra (95-64). Falk va gaudir de divuit minuts aportant cinc punts i un parell de rebots, i molts intangibles com defensa i sacrifici. És el que li demana Sito Alonso. Diu que «en els sis anys que porto amb ell he après molt, sempre em demana jugar dur en defensa i aportar energia a l‘equip, bona actitud, anar al rebot, a pressionar... aquests són els meus punts forts».

Wilhelm Falk no es refia del Bàsquet Girona, que ve de decebre a Burgos. Ni tampoc pensa que el bon partit del seu equip contra l’Andorra els hagi de fer favorits. Apunta que «vam fer un partit molt bo però el focus ja el tenim en Girona. A l’ACB no hi ha cap partit fàcil i el Girona juga un bàsquet atractiu i molt ofensiu. Haurem de tenir aquella energia en defensa que li deia i oferir la nostra millor versió per guanyar». A més té clar que l’equip de Moncho Fernández es voldrà reivindicar després del mal partit de Burgos: «en l’esport, després d’una derrota, sempre surts en el proper partit amb un plus de competitivitat».

L’aler no ha jugat mai a Fontajau (tot i que fa dos cursos era a la banqueta quan va venir l’UCAM), ni tampoc el curs passat hi va anar a veure cap partit.. A nivell personal té clar que aquest ha de ser el seu any per fer un altre pas endavant i ara consolidar-se com una realitat consolidada a l’ACB.

Subscriu-te per seguir llegint