Victòria d'impacte de l'Spar Girona a la pista del campió d'Europa (60-75)

L'Spar Girona ha assaltat aquest vespre la pista del Praga, el vigent campió d'Europa i un dels clars aspirants al títol aquesta temporada (60-75). És una notícia colossal, una gesta, sigui octubre o sigui el mes d'abril, i no només pel què, sinó també per com: amb una superioritat indiscutible, amb un joc d'equip on tothom hi té protagonisme, amb humilitat però amb contundència. L'Spar ha arribat a dominar de 18 a l'inici del tercer quart (35-53) després d'un triple de Guerrero, mentre el rival no trobava resposta a la proposta de l'equip de Roberto Íñiguez. Veure Holm pressionant la sortida de pilota del Praga tot i tenir una diferència substancial al marcador com si li anés la vida és el que millor resumeix el que, fins ara, és aquest Spar Girona. I encara hi ha marge de creixement. I mesos per davant per poder-ho gaudir.

Certament, la temporada tot just està arrencant i avui encara es poden treure poques conclusions de tot plegat. Però el que és claríssim és que allò que l'Uni va començar a (re)construir al desembre farà dos anys amb la contractació de Roberto Íñiguez pinta bé. Fa dues temporades es va fer el que es va poder. I en la passada, més enllà de l'exitàs de guanyar la lliga regular (i obtenir el bitllet per a l'Eurolliga), i estar a punt de fer-la gran remuntant 19 punts al Saragossa en semifinals, l'Spar agradava i es va agradar molts partits. Aquest any l'equip que ha muntat Pere Puig funciona com un rellotge suís. Ull, que l'Uni ho ha guanyat tot. En pretemporada i ja amb la temporada oficial. Suma la Lliga Catalana i s'ha cruspit Estepona i Ferrol en la competició domèstica, i el Gydnia i el Praga, aviat està dit, a l'Eurolliga.

L'inici del partit

Si contra el Gydnia Íñiguez va considerar Carter, que no va anotar, com la millor jugadora del seu equip pels intangibles que havia aportat, avui a Praga l'exjugadora del Perfumerías Avenida ha tornat a emergir. Ho ha fet al primer quart, quan després d'un 2-9, les locals han igualat el partit i a l'Uni li costava trobar fluidesa en atac, amb Coulibaly a la banqueta amb dues personals, i sempre que se l'ha necessitada, ha aparegut. També ha brillat Amihere, substituta temporal de Bibby, un tros de jugadora que al segon quart ha ajudat a disparar l'equip gironí.

Precisament aquí ha començat a construir l'Spar Girona la seva monumental victòria. El 35-46 del descans ja era tot un avís per a navegants: l'Spar Girona no havia anat a Praga de turisme ni amb sentiment d'inferioritat. Amb una posada en escena impecable, l'equip d'Íñiguez ha seguit a totes en el tercer parcial. Holm i un parell de triples de Guerrero i Coulibaly han disparat la distància a aquell +18 que parlàvem abans i el pols ni els ha tremolat quan un 6-0 de les locals els semblava donar vida (45-56). De seguida l'Uni ha tornat a posar distància amb un triple de Quevedo (45-64) que situava la màxima en +19. La mateixa diferència que hi havia al final del quart (49-68) després d'una contra fulminant culminada per Pendande sota cistella.

Les pèrdues del Praga i el control del rebot ofensiu, més enllà de l'encert i del bé que li senta a l'equip córrer i posar alegria i dinamisme al joc, explicaven el que hi havia sobre la pista. Holm, des de la direcció d'orquestra, gaudia i feia gaudir. La diferència ha arribat als 20 (51-71) a set minuts del final i ja se sap que a l'Eurolliga no pots perdonar i, igual com havia passat la setmana passada contra Gdynia, l'average també compta. El Praga ho sabia (d'aquí la seva pressió, tot i no aprofitar-ho perdent més i més pilotes) i al final l'Spar ha guanyat de quinze (60-75). Amb quatre jugadores superant els 10 punts (Holm, Quevedo, Carter i Amihere), sense dependre de Coulibaly, i amb una altra de les seves estrelles, Jocyte, sense anotar.