Cesc Senpau i Irhad Tinjak: impuls (gironí) al bàsquet de Dubai

En la seva estrena a l’Eurolliga el flamant Dubai Basketball ocupa la dotzena posició amb un balanç de dos triomfs i dues derrotes. L’última victòria, dimarts, va ser sonada, a la pista del Fenerbahçe de Sarunas Jasikevicius, el vigent campió. Aquesta tarda (18h, Movistar+), l’equip de Jurica Golemac, renovat fins al 2028, rep el Barça al Coca Cola Arena, una brutal instal·lació amb capacitat per a 18.000 espectadors (tot i que de moment l’anella superior no s’obre i en pot acollir un màxim de 9.000) on, de mica en mica, l’afició local comença a assaborir el fenomen del bàsquet d’elit.

Seguint el partit des de la taula d’anotadors hi haurà Cesc Senpau, tècnic barceloní establert a la Cerdanya des de fa més de trenta anys, primer a Llívia i després a Puigcerdà. Va arribar a l’emirat, un dels set que formen els Emirats Àrabs Units, just fa un parell de mesos, fitxat pel CEO i Manager General del club Dejan Kamenjasevic, també establert a Girona durant més de trenta anys des que hi va arribar el 1993 amb la seva família com a refugiat de la guerra dels Balcans. És un dels entrenadors de la Dubai Basketball Academy, juntament amb un altre gironí, Irhad Tinjak, i en els partits com a local, i gràcies a la seva formació, és un dels membres de la taula. «Just al costat de l’instant replay», bromeja, per si algú si vol fixar. Senpau i Tinjak són un nou impuls (gironí) al bàsquet de Dubai.

Senpau és home de bàsquet de tota la vida i ara, amb 55 anys, i després que Kamenjasevic ja hagués intentat fitxar-lo des del 2014, quan va arribar a Dubai per començar a construir un projecte d’acadèmies de bàsquet que ha acabat a l’engròs, ha donat el «sí». Abans havia passat per clubs com el Blanes i el Bisbal, a qui va entrenar a lliga EBA, i també havia sigut l’ànima del Llívia, a casa. Allà, actualment, hi impulsa amb la seva parella, Alba Olcina, el projecte Unics Cerdanya, que dona l’oportunitat a una trentena de persones amb discapacitat intel·lectual de fer esport, en aquest bàsquet, amb un gran èxit.

A 7.000 quilòmetres de Puigcerdà

Ara, però, Cesc Senpau porta un parell de mesos instal·lat a 7.000 quilòmetres de Puigcerdà. En un altre món. «Fins ara vivia sota cobert, no es podia fer res a l’aire lliure amb temperatures de 44 graus. Tot té aire condicionat i als pavellons fins i tot hi fa fresca. El que més m’ha sobtat potser serien tres coses: el nivell de seguretat absoluta, pots anar pel carrer i no et passarà mai res; la sensació que podries menjar terra, perquè tot està impecablement net, fins i tot els lavabos dels centres comercials, i que de cara al públic tothom et tracta molt bé», assegura. Això sí, adverteix que «l’allotjament és prohibitiu i, per a això, quan algú ve de fora a treballar aquí mira de tenir això resolt per contracte, i, per altra banda, el trànsit és brutal, pots trigar una hora i mitja per fer un recorregut de 20 quilòmetres segons a quina hora». Més enllà d’això, Cesc Senpau assegura que Dubai és «una ciutat que no para i que bull».

El projecte de l’Acadèmia on ell pren part amb Irhad Tinjak «comença des de zero» amb la idea de poder tenir dos equips U16 i U18, més els de la resta de la base, que s’entrena a part. De moment són setze jugadors d’entre 14 i 17 anys, tots internacionals, europeus i africans, cap de local, tot i que entre les seves funcions hi ha també poder-ne detectar i captar. El 2014 Senpau ja va fer una radiografia de com estava el bàsquet a l’emirat per a Kamenjasevic, amb qui havia coincidit entrenant l’Akasvayu U20, i també, anteriorment, a través del bàsquet territorial gironí.

El projecte recull el que havia nascut com a Falcons Academy, un programa que buscava formar jugadors joves a l’emirat i oferir-los també estudis acadèmics en anglès. La temporada passada els van convidar, com a amfitrions de la fase final, a l’Eurolliga Nextgen, on també hi havia Barça, Madrid, París, Zalgiris i Overtime, i Kamenjasevic ja el va reclutar per formar part del cos tècnic mentre acabaven de concretar la proposta que acabaria acceptant a l’estiu. Va ser una experiència «increïble» que ha tingut continuïtat. Des de Dubai, admet, segueix «de reüll» el bàsquet gironí i clubs com el Bisbal «que ha fet una cosa impensable gràcies a pencar de valent».

Subscriu-te per seguir llegint