L'Spar Girona sua i penca de valent a Badalona (64-71) per ser líder en solitari

Queda clar, vist el que s’ha vist fins ara, que l’Spar Girona no guanyarà ni la Lliga ni tampoc l’Eurolliga al mes d’octubre. És impossible. Ara bé, fins ara i amb encara poc recorregut, el que ha demostrat aquest equip és una gran capacitat d’adaptació a tots els contextos i escenaris. És tan versàtil i compta amb un àmplia varietat de registres que pot atropellar l’Estepona, sotmetre al Ferrol a casa i anar a la pista del vigent campió d’Europa i guanyar-hi per 15 punts de diferència. Però també pot, com ha demostrat aquesta tarda, entendre què és el que li passa quan les coses no rutllen, serrar les dents i posar-se a picar pedra per desencallar un partit que se li estava complicant. Perquè el derbi a Badalona ha estat d'allò ben espès, difícil de mastegar. Se li ha complicat a l’Uni, incapaç d’imposar el seu ritme, de córrer, de moure la pilota amb criteri. Però malgrat les dificultats, se n'ha acabat sortint per convertir-se en l’únic equip de tota la Lliga Femenina que ha guanyat els tres partits que ha jugat fins ara. És líder en solitari i això és possible perquè a l’Olímpic, Jocyte ha vist la llum (22 punts) i el rol de la banqueta ha estat determinant.

Queda clar que cada partit és un món, una història diferent; és del tot impossible guanyar sempre de 30 punts, imposar el ritme per sotmetre al rival de torn o competir-li de tu a tu al vigent campió continental. A Badalona, contra un equip que també havia celebrat amb victòria les dues primeres jornades de la lliga, l'Spar Girona s'ha encallat. La velocitat de creuer d'altres dies ha quedat neutralitzada i les revolucions, habitualment altes i a tota pastilla, han cotitzat a la baixa. Íñiguez, en un dels temps morts del derbi, ha demanat "moure més ràpid la pilota" perquè veia que, tal i com anaven les coses, no era gens fàcil portar el rumb del duel ni molt menys assegurar la victòria amb minuts de marge. Ja d'entrada, el parcial inicial de 9-5 ha demostrat que el partit no tindria res a veure amb la final de la Lliga Catalana disputada poques setmanes enrere a Tarragona. Aquell dia, Coulibaly va fer una exhibició i avui, almenys d'inici, la pivot malià ha estat tan vigilada que li ha costat un munt carburar. El seu rol anotador l'ha agafat sense cap mania Jocyte, que s'ha carregat l'equip a les espatlles. Ella i l'aportació de la banqueta han liderat la reacció, tot i que el primer acte (16-15) ha deixat ben clar que caldria fer molta feina perquè el vent bufés a favor. No ha estat fins al minut llarg del segon quart quan l'Uni s'ha posat per primera vegada per davant en el marcador (18-19). Ha coincidint amb els millors minuts de les gironines, que han aprofitat un moment de desconcert local per agafar embranzida. Jocyte, celestial, ha trobat per fi el suport de Coulibaly, que s'ha destapat. Entre totes dues han conduït la nau fins al 24-33, aleshores el màxim avantatge; ha reaccionat la Penya i a Íñiguez no li ha fet pas cap gràcia veure com les seves, a part de cometre alguna falta innecessària, desaprofitaven un marge interessant i se n'anaven al descans amb un 35-38 que ho deixava tot obert. Fins aleshores, Jocyte brillava amb llum pròpia (16 punts), però els deures eren evidents: només 4 triples de 13 intents i 4 tirs lliures desaprofitats. Arica Carter ho estava vivint tot en un segon pla: no ha fet ni la ronda d'escalfament i Ííguez ha explicat, acabat el matx, que tocarà fer-li proves per veure què és el que li passa.

L'Uni ha tornat a ser reconeixible, quelcom necessari i imprescindible per resoldre un derbi espès, farcit d'obstacles. L'equip s'ha deixat de romanços, ha començat a córrer i ha defensat amb dents i ungles. El problema és que li ha faltat continuïtat. Semblava que tot anava rodat als primers compassos del tercer acte, amb Guerrero espolsant les teranyines de la cistella rival (un parell de bàsquets consecutius) i el Joventut topant una vegada i una altra vegada amb un mur. Però ha faltat mantenir el ritme, enllaçar bones accions, castigar amb duresa les errades del rival. Íñiguez s'emprenyava mentre veia a Coulibaly precipitant-se en el tir o fent una falta innecessària. Les de casa continuaven vives i s'acostaven perillosament amb el 44-45. Aleshores, nova embranzida: cistella i addicional de Canella, a part d'una tècnica a la banqueta dirigida per Jordi Vizcaíno. Ho rematava Jocyte, amb un bàsquet de molt de valor abans de tancar el quart (49-57).

Amb la inèrcia favorable, un parell de factors han acabat sent determinants. El primer és que al Joventut, molt intens durant tot el partit, se li ha anat acabant la benzina. I l'altre, ha estat l'aportació de la banqueta d'un Spar Girona amb més profunditat de plantilla. La rotació ha estat clau en l'últim quart, amb Pendande fent-se gran, Ainhoa resolent accions de molt de mèrit i Amihere sumant punts i fent mèrits per considerar-la una peça més que necessària. Tot i la fam de Howard, la millor de les locals (ha fet 16 punts), la victòria ha acabat volant cap a Girona per convertir l'Uni en l'únic equip que, fins ara, ha guanyat tots els partits que ha jugat.