Pepe Vildoza. «La trucada de Fjellerup va decantar la balança per venir a Girona»

Com està l’equip després de la dura derrota d’Andorra?

Estem bé, hem de ser intel·ligents i passar ràpidament pàgina. Ens hem de quedar amb les coses bones que vam fer, que van ser diverses. Vam fer 35 minuts molt bons, des de la meitat del primer quart fins el darrer minut, i ens hem de quedar amb això. I, òbviament, aprendre dels errors.

N’han parlat, però, de com es va perdre, amb el triple inversemblant que els força la pròrroga, en un partit que teníen guanyat?

Hem passat pàgina ràpidament, no té massa sentit tornar a allà i martiritzar-nos amb això. El que hem de fer és tractar de no repetir el que vam fer malament. No té massa sentit rememorar el partit ni el com el vam perdre. El que va passar va passar, no ho podem canviar.

Diu que han d’aprendre dels errors. Què van fer malament?

El darrer minut. Vam tenir pèrdues, vam fer errades defensives i vam fallar tirs lliures. Una mica de tot. Tots aquests errors acaben desembocant en el triple inversemblant del final, però tampoc podem dir que vam perdre per allò perquè guanyàvem de set a menys d’un minut del final. Va ser una llàstima perquè ho havíem fet bé. Havíem començat perdent de divuit i havíem encarrilat una victòria que hauria sigut molt bona.

Vostè ha fet mai una cistella tan increïble com la de Rafa Luz?

No, a mi mes les fan sempre els rivals (somriu).

Els pot entrar ara por a perdre?

No, no crec, quan entres en una voràgine de derrotes i estàs a prop de la victòria però aquesta no arriba sí que pots tenir dubtes, però per a això dic que hem de passar pàgina ràpidament. Confio en el treball que estem fent, estem entrenant bé, i hem de seguir per aquest camí.

Contra el Gran Canària hi ha el desig de treure’s de sobre aquest pes de no haver guanyat encara cap partit?

Nosaltres volem guanyar sempre, tots els partits, i no perquè vam perdre l’anterior d’aquella manera ara tindrem més ganes de guanyar. Ganes de guanyar les tenim sempre. Treballem per a això. Hem d’aprofitar que juguem a casa i fer-nos forts a Fontajau, per mirar de sumar el primer triomf.

Com se sent a Girona? L’ajuda tenir al vestidor d’altres jugadors argentins com Maxi Fjellerup i Juan Fernández?

La veritat és que estic molt bé, l’equip i el club m’ho han posat molt fàcil per adaptar-me, em sento ben acompanyat, que és important quan estàs lluny de casa.

Havia viscut una primera etapa a Europa a Zagreb, al Cibona. Va ser una experiència diferent.

Sí, d’entrada l’idioma fa que sigui molt més fàcil l’adaptació a Girona, per molt que parlis anglès. Aquí m’hi sento més familiaritzat. També quan vaig anar a Zagreb era més jove.

Quan va tornar a Sud-Amèrica, primer al Brasil i després a l’Argentina, pensava en poder viure una nova aventura a Europa?

El primer any sí, em van quedar ganes de tornar. No sentia que ho hagués fet malament a Zagreb però havia tingut alguns problemes extraesportius amb el club i això va fer que no acabés la temporada massa bé. Després vaig anar al Brasil i quan vaig tornar a l’Argentina la veritat és que vaig trobar un lloc on em sentia molt còmode, Boca, on més enllà de poder ser un líder, sentia que podia seguir millorant. És fonamental poder estar en un lloc on et puguis desenvolupar. Aleshores no tenia la necessitat de tornar a Europa malgrat que et queda l’espina de pensar què podia haver passat si hagués anat millor el primer cop.

Sentia que aquest tren ja li havia passat?

No, això no. Les coses venen quan venen. No em va sorprendre la proposta del Bàsquet Girona. Sabia que hi havia interès, però també tenia la comoditat de saber que podia quedar-me perfectament a Boca, això em deixava molt tranquil. Al final vaig decidir sortir de la zona de confort. Va ser una decisió difícil i complicada. Al final representava deixar un lloc on havia aconseguit moltes coses, més enllà dels èxits esportius, també parlo del factor humà. Soc fan de Boca i jugar al meu club era el màxim. Va ser difícil. Però també és veritat que des de petit havia somiat jugar a l’ACB i si t’arriba l’oportunitat, l’havia d’aprofitar. Els últims dos anys no estava ansiós esperant això, però els anteriors, sí.

Què va acabar sent determinant per decidir venir a Girona?

Penso que va ser una decisió netament esportiva. El que va acabar d’inclinar la balança va ser que Maxi (Fjellerup) em va trucar i em va dir que vingués, que aquí es vivia bé, i que m’ajudaria a integrar-me. Fa molts anys que el conec, vaig jugar amb ell, i això va ajudar molt.

Deia que és fan de Boca. Li agrada el futbol?

Sí, sí, el segueixo. Soc fan de Boca Júniors de futbol i de bàsquet.

Quins eren els seus ídols de joventut?

Marcelo Milanesio. Manu Ginobili, Delfino...

Girona havia viscut una etapa anterior a l’ACB de 20 anys i per aquí havien passat d’altres argentins com Fede Kammerichs o Lucas Victoriano. Ho sabia?

Sí, sí, n’estava al cas. Però no he parlat amb cap d’ells.

A l’Argentina, on el futbol és una religió, com és que va triar el bàsquet?

Jo jugava a futbol de nen, a la plaça, com tots. Al costat de casa, a Córdoba, tenia un club de bàsquet, i un dia em van convidar a jugar. Tenia cinc anys. i des d’aleshores sempre he jugat a bàsquet.

Què n’espera d’aquesta temporada?

Espero que aviat comencem a guanyar partits, que ens sentim bé a la pista, i flueixi el que estem treballant als entrenaments. Treballem molt bé. No li diré que mereixem guanyar, perquè els rivals també treballen, però sí que estem en el camí correcte.