Les Fires són el bàlsam: el Bàsquet Girona derrota el Gran Canaria i suma la primera victòria del curs (85-81)

Potser s’ha encomanat de l’esperit de les Fires. O potser, per fi la sort li ha volgut somriure al Bàsquet Girona, acostumat a encadenar patacades en aquest erràtic inici de temporada. Ha necessitat quatre partits per, d’una vegada per totes, estrenar el comptador de victòries i ho ha fet en un duel de poder a poder contra el Dreamland Gran Canaria. Un matx amb alternances i que no s’ha decidit fins a un darrer quart d’infart. Els gironins, capaços de posar-se amb un còmode 83-75 a falta d’un minut, han vist com un triple quan mancaven 9 segons feia aparèixer tots els fantasmes (83-81). Però aquesta vegada, la desgràcia ha passat de llarg. Busquets ha anotat els dos últims tirs lliures; suficient per lligar el triomf (85-81). Una alegria que s’explica des de la paciència i la capacitat de picar pedra d’un equip, el de Moncho Fernández, encara massa irregular, però cada vegada més entonat. Livingston (14 punts) ha estat el màxim anotador dels de casa, mentre que Brussino (19) i Wong (16) han fet molt de mal, tot i que no han acabat de ser decisius. L'altra bona notícia ha estat el retorn de Fjellerup, ja recuperat; en canvi, Susinskas s'ha perdut el partit per un problema al turmell.

S’ha col·locat el Bàsquet Girona amb un prometedor 20-10 i ho ha fet gràcies a un encert immaculat des del triple. Entre Livingston i Hugues han anotat els tres tirs de llarga distància que ha intentat l’equip. L’encert anava de la mà d’una actitud en defensa intensa. Altes revolucions, per mossegar i impedir al rival pensar. Un Gran Canaria que ho fiava tot a la inspiració de Wong i que, d’entrada, s’ha vist superat per un huracà. Tanmateix, el temps mort que ha demanat Lakovic, quan el seu equip perdia per 10 punts, ha esdevingut un punt d’inflexió. A partir d’aleshores, un parcial de 3-13 ha servit per explicar als gironins que, si volien lligar la primera victòria de la temporada, necessitaven molt més que una breu dosi d’inspiració. S’ha anat embolicant la troca a mesura que els canaris trobaven cistella i, sobretot, amb l’acumulació exagerada de faltes. En un tres i no res, els comptadors s’han disparat. Fjellerup, que tornava després d’una lesió, ja en sumava 3 en els primers compassos del segon quart. Fontajau començava a perdre la paciència amb l’arbitratge i l’equip s’ha acabat encomanant d’un ambient enrarit. Amb tot ben equilibrat (29-30), Vildoza ha perdut la pilota de la manera més incomprensible possible; després, Sergi Martínez ha desaprofitat els seus tirs lliures (ho faria més tard també Maric), mentre que Brussino signava un 3+1 que feia molt de mal. Amb tot, 29-36; el màxim desavantatge fins aleshores. Temps encara per reaccionar, però molta feina per fer. Sobretot tenint en compte que la motxilla, a cada jornada (i derrota) acumulada, està cada vegada més plena. Però el Bàsquet Girona ha reaccionat. Ho ha fet a còpia de triples, l’argument que l’ha ajudat a capgirar l’escenari. Needham i Hugues n’han clavat un parell en un obrir i tancar d’ulls (39-39); després del temps mort de Lakovic, han estat Livingston i, de nou, Needham. Busquets ha fet content Moncho culminant una jugada de pissarra i s’ha arribat al descans amb el 47-43 que, de moment, arreglava les coses.

La societat argentina ha aparegut a escena per desencallar una igualtat màxima, amb alternances i cistelles a banda i banda. Juan Fernández no només ha trobat cistella, sinó que ha també ha posat un tap espectacular, abans que Vildoza demostrés la seva qualitat amb una safata marca de la casa i Fjellerup es retrobés amb els punts des de la línia dels tirs lliures. Si al primer temps el malson visitant ha anat a càrrec de Wong i Brussino, qui ha agafat el testimoni (almenys uns minuts) en el tercer acte ha estat Braian Angola, tot un corcó i decidit a impedir que els seus es rendissin massa aviat. Èric Vila, en el seu retorn a Fontajau, no se’n sortia i s’ha endut un bon tap de Maric, mentre que s’arribava als últims 10 minuts amb tot per decidir (64-59).

Faltava encara la traca final. Un desenllaç d’infart, no apte per a cardíacs. El darrer període ha tingut de tot. Llums i també ombres. Eufòria i alhora enuig, d’una afició que s’ha destapat i s’ha deixat l’ànima per ajudar els seus. Primer, per celebrar l’embranzida, quan Maric ha col·locat el 70-63 a manca de 6 minuts i escaig pel final. Tot seguit, per escridassar la tripleta arbitral amb una discutible falta de Livingston i la posterior tècnica per a Moncho. No hi ha ajudat el triple d’Albicy, que ha servit per minimitzar la diferència (70-69). A les pèrdues en atac, s’hi ha sumat les passes de Brussino i un seguit de males decisions dels de casa que han confluït en el 72-73. Les pulsacions anaven a mil i qui ha posat la calma ha estat Vildoza amb 5 punts consecutius; també un rebot majúscul de Juan Fernández i els triples de Busquets, primer, i després de Livingston. Estava tot dat i beneït amb el 83-75? Ni de bon tros. I això que faltava un minut i poc més. El triple posterior de Brussino ha fet mal; també els dos tirs lliures desaprofitats per Livingston i, sobretot, el triple de Pelos. 83-81 i només 9 segons de marge. A Pep Busquets no li ha tremolat el pols i ha transformat dos tirs lliures decisius, abans que Wong, a la desesperada, no trobés cistella en la darrera possessió.