Josep Massa: «Puc presumir d’haver practicat totes les modalitats de l’atletisme»

Josep Massa Roura (La Pera, 1959) ha dedicat, i dedica, gran part de la seva vida a l’atletisme. Les cames encara el segueixen als seus 66 anys, superant una carrera amb tota mena d’obstacles. Al llarg de la seva trajectòria ha competit en totes les modalitats possibles des de curses, salts, llançaments, marxa atlètica fins a proves combinades. El passat cap de setmana va participar en llançament de javelina a l’Encontre de l’Amistat a Itàlia. Està en forma.

«Els meus orígens a l’atletisme daten del 1971». Ho recorda com si fos ahir. S’acabava d’inaugurar l’Estadi Municipal de Palafrugell, que inicialment comptava amb una pista de terra i un camp de futbol, amb un Palafrugell-Barça al mes d’agost que «va ser un fiasco» perquè a l’alineació no hi havia ni un sol jugador del conjunt blaugrana. «Aleshores, jo jugava a futbol com ho fan tots els nens però no estava vinculat a cap equip -més tard va formar part dels alevins del Palafrugell-. D’atletisme no n’havia fet mai, però, aprofitant la nova pista, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) va posar un entrenador a Palafrugell (Antonio Ruiz Villar), ens van fer una xerrada al col·legi Prats de la Carrera i vaig anar a provar-ho. En el primer entrenament, a alguns, no tots, ens van garantir poder continuar entrenant i vaig tornar corrents a casa per explicar que m’havien acceptat. La cosa va començar així. En un moment donat, quan vaig haver de triar entre futbol i atletisme per mi no hi havia color», rememora. Més de 50 anys després segueix al Josep Pla i Arbonès amb el Club Atlètic Palafrugell, a part d’agafar el testimoni dels qui en l’època van introduir-lo en l’atletisme com a Delegat Territorial de Girona a la FCA. Recentment, Josep Massa va ser distingit amb la Medalla de l’Esport per la seva tasca, també al servei de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Palafrugell.

Massa va formar part del Club Atlètic Palafrugell des de la fundació l’any 1971 de manera innocent «com a practicant» i s’ha acabat convertint en un referent de l’entitat i de l’esport. «He sigut moltes coses a l’atletisme: practicant, entrenador nacional, organitzador (destaquen 30 edicions del Míting Internacional d’Atletisme), divulgador... Vaig fer un treball sobre quines són les motivacions de les persones que fan atletisme i és curiós perquè, tot i ser un esport individual, la màxima motivació és el grup, l’equip i l’ambient que s’hi respira», explica. És part del que el va atrapar: «En el meu cas, s’ajunta una mica tot. L’interès que vaig anar agafant per aquest esport on jo era el meu propi llistó. Algunes de les meves millors marques les tinc en pista de terra! No les vaig poder superar a la pista de tartan, quan va arribar, potser perquè ja era una mica gran...».

L’atleta baix-empordanès té un registre de tot el que ha fet i aconseguit. «Ho tinc tot apuntat i comptabilitzat! La meva primera cursa va ser la Jean Bouin de Barcelona el 12 de desembre de 1971. Es va córrer al Passeig de Colom», comenta. En Josep expressa que «jo com a atleta no he arribat a ser res de l’altre món perquè no he passat del nivell regional i la meva millor disciplina van ser els 3.000 m obstacles, on vaig assolir un temps de 9 minuts i 25 segons. -Escolta, ja m’agradaria que els atletes del club d’avui en dia ho fessin!-». Sí que «puc presumir», però, de «poder dir que he practicat totes les modalitats des dels 60 m fins a la marató. Totes les que hi ha entremig, ja siguin obstacles, tanques, de relleus... He fet tots els salts (alçada, llargada, perxa i triple), tots els llançaments (pes, disc, martell, javelina i ara que soc gran el martell pesat i el pentatló), les proves combinades (decatló o octatló en pista coberta). L’única prova que se’m resistia era la marxa atlètica, però vaig acabar-la fent en un campionat de veterans a Lleida perquè no tenia cap marxador disponible. Va ser l’última prova on debutava amb més de 50 anys. No conec a ningú més que ho hagi fet tot...».

En surten pocs, d’atletes com Josep Massa. «Ara, la gent es queixa que una prova no li agrada o no li va bé perquè quedarà últim... Potser fa una mica més de cosa participar a les proves. Abans, no teníem la pell tan fina i no ens importava participar en la majoria de proves malgrat saber que moltes no s’ajustaven a les nostres característiques i potser no ens aniria tan bé. Era igual. Ho provàvem», reflexiona.

En l’actualitat, Massa manté la llicència esportiva. «Aquest any, per exemple, he participat al Campionat de Catalunya Màster de pentatló de llançaments i he quedat segon, entre cinc participants. Els llançaments mai han sigut la meva prova, però físicament encara estic bé», celebra. A més a més, tot i que no s’hi dedica, continua fent tasques d’entrenador amb «plans personalitzats per correspondència». «Ja no entreno, però sí que estic disposat a donar consells a qui me’n demani. La meva filla viu als EUA i li he fet una planificació perquè està preparant una mitja marató», comenta orgullós. Intenta alliberar-se de coses, però li resulta difícil. «Estic a la FCA i continuo vinculat al Club Atlètic Palafrugell, on enguany hem muntat un Campionat d’Espanya d’Autonomies sub-18... Segueixo coordinant i organitzant activitats», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint