Oriol Alsina: «Si hagués volgut entrenar abans, ho hauria pogut fer fa molt de temps»

-Ja ho diu el refrany: entrenador nou, victòria segura. L’etapa al Terrassa comença amb molt bon peu.

No es compleix pas sempre, la dita... Vam guanyar l’Andratx (2-1) en un partit complicat perquè se’ns van posar 0-1. Feia un any que el Terrassa no remuntava un partit. Estic content per la victòria, que dóna tranquil·litat a curt termini per treballar sense la pressió de veure’ns a baix. No puc demanar més.

-No entrenava des del final de la temporada 2022-23 amb l’antic Badalona Futur. Com li arriba l’opció del Terrassa?

El meu agent m’havia presentat diverses propostes tot aquest temps però no m’interessaven. Fins i tot estava empipat perquè no m’agradava res. Jo volia un projecte que complís un seguit de premisses i si no, m’estimava més no entrenar. L’any passat ja vaig estar a punt de venir al Terrassa, però al final no es va fer.

-Quines ofertes va refusar?

Unes quantes. De per aquí i de l’estranger. Del Japó, per exemple. Si no n’estava segur o no estava prou il·lusionat, no volia agafar-ho. No me’n penedeixo perquè no era el que volia. Si hagués volgut entrenar, ho hauria fet fa molt de temps, però no tenia la necessitat de fer-ho sense estar a gust o no sentir el projecte.

-Què té el Terrassa que no tinguin altres clubs?

No volia viure coses que he patit en altres llocs. Volia un club gran, amb història, una ciutat important, amb afició fidel i un projecte esportiu per poder aspirar a pujar i a no tenir problemes més endavant per aspirar a més ascensos. El Terrassa reuneix tots aquests factors i m’ha fet decidir per tornar amb les piles ben carregades.

-Tenia mono de futbol i de banqueta?

Tenia mono de competir i viure el dia a dia d’un equip professional, amb el meu cos tècnic i els jugadors. Em llevo ben aviat i a quarts de vuit ja sóc a l’estadi. Ho enyorava. És la meva vida.

-Va plantejar-se deixar córrer el futbol si no li sortia res interessant?

Mai. Sí que tenia clar que si calia esperar quatre anys ho faria. Últimament, ja tenia el cuc que em demanava entrenar i tenia ganes de competir i estar al camp.

-Durant aquests dos anys ha continuat fent la seva altra feina, els mercats.

Aquesta altra meva feina també m’agrada i la faig molt a gust. Tinc moltes amistats a molts pobles diferents de la gent del mercat. Molts em reconeixien i em saludaven. Ara s’han fet del Terrassa. (Riu). No necessito entrenar per viure, ho faig perquè m’encanta i és la meva vida, la meva passió.

-Ho compaginarà?

No. Impossible. L’Isabel (Tarragó) s’haurà de multiplicar com ha fet sempre. (Riu).

-A què ha d’aspirar el Terrassa?

L’objectiu no el puc fixar jo. El club en té uns, però no s’ha començat bé. Jo vinc a competir tots els partits independentment del rival. Som un club històric que sempre ha de sortir a guanyar. No em serveix l’empat. Som el Terrassa.

-Com jugarà el seu Terrassa. Recordarà l’antic Llagostera o per perfil de jugadors i de camp serà diferent?

Alguna gent potser es pensa que l’Oriol és un entrenador per camps petits. Cal adaptar-se sempre a les circumstàncies. El Llagostera que jugava al Municipal era un equip i el que jugava a Palamós, n’era un altre. El Llagostera de Palamós va quedar-se ben a prop d’un play-off d’ascens a Primera Divisió. Intentarem fer aquell futbol, de tenir molta possessió i ser molt verticals.

-Té previst reforçar-se amb jugadors de les comarques gironines?

Estic centrat a maximitzar el rendiment dels que tinc. El director esportiu és qui ho haurà de decidir. No descartem res. El que sí que m’és indiferent és d’on siguin els jugadors. Aquí tinc la sort de només haver de fer d’entrenador i no tenir altres obligacions.

-Els propietaris i el director esportiu són grecs. A més a més, té quatre holandesos a la plantilla. Com s’ho fa per entendre-s’hi?

(Riu). De vegades és complicat... He agafat alguns futbolistes que, per posició, juguin a prop de la dels holandesos i sàpiguen anglès perquè els facin com de padrins i els estiguin a sobre durant els entrenaments per traduir-los el que dic. Al cos tècnic hi tinc dos integrants que també tradueixen. És una experiència diferent, que no és fàcil, perquè un entrenador ha de comunicar. Tots hi posem de la nostra part.

-Com veu la categoria?

Hi ha molta igualtat amb equips molt forts i els filials. Nosaltres haurem d’estar com més a prop dels grans quan agafin velocitat de creuer, que no pas dels de baix, per poder mirar objectius ambiciosos. Hi ha clubs molt potents que poden ser més favorits com Sant Andreu, Atlètic Balears, Alcoià, Barça Atlètic, altres filials...

-Com a exdirector esportiu del Girona, com veu la situació del club i quina solució hi troba?

Ui! Fa molts d’anys d’això ja... Ara opino com a aficionat perquè aquest Girona no té res a veure amb aquell meu del 2014. Ha agafat una nova dimensió amb fites importants a Primera i la participació a la Champions. Jo donaria confiança total a Quique Cárcel, que ha fet una feina espectacular tots aquests anys i em fa l’efecte que la gent no valora prou la seva figura. Va agafar el Girona a Segona amb moltes dificultats i sempre l’ha tingut a dalt. Ara bé, en futbol, dos i dos no són quatre i ara les coses no surten tan bé. Pel que fa a Míchel, el seu primer any al Girona tampoc va començar bé i va acabar pujant. Trobo que el Girona està en les millors mans i sóc partidari d’abrigar-los i deixar-los treballar.

-Què li sembla la nova UE Llagostera? Hi té cap lligam?

Cap. Estic en un altre context. Són gent diferent i els desitjo el millor pel poble.