«Tothom somia en jugar contra equips d’Eurolliga com el Barça»

Ha jugat a Lituània, Ucraïna, Alemanya, Itàlia, Montenegro, França, Turquia... Espanya era un dels països d’Europa que tenia pendent?

Sí, competir a l’ACB era i és un gran repte des de fa temps. Per mi, és la Lliga més dura que hi ha a Europa per la velocitat, els equips, els entrenadors... Era un test que volia fer.

Com li va arribar l’oferta del Bàsquet Girona?

Portava quatre anys a Turquia i sempre he tingut el desig de jugar a Espanya, era un dels meus objectius. Li vaig comentar al meu agent que mirés si hi havia clubs de l’ACB interessats en el meu fitxatge i va sortir la possibilitat del Bàsquet Girona. No m’ho vaig haver de pensar gens perquè m’encaixava molt el projecte. Estic molt content d’haver vingut.

L’inici de temporada està costant un xic més del compte. Està sent com s’esperava?

Sí i no. Pensava que tindríem un millor registre, però la veritat és que els finals dels partits estan sent decisius per nosaltres en forma de derrota. És una Lliga molt dura, però si continuem treballant com un equip segur que traurem bons resultats. Sabem què hem de fer. Estem units.

Què falta li falta al joc de l’equip per aguantar fins al final?

Sens dubte, els minuts més difícils per nosaltres són els últims. Si una cosa hem après fins ara és que hem de competir els 40 minuts. Hem d’estar concentrats durant tot el partit i jugar més dur.

S’està adaptant bé?

Sí, ho crec. Estic content. Soc el més gran de la plantilla (35 anys) i he viscut moltes situacions en el bàsquet al llarg de la meva carrera. A diferència d’altres companys, potser, per mi aquest inici no és nou i sé que ens en sortirem. Intento ajudar amb tot el que puc. Faig una mica de germà gran per a l’equip.

Li ha demanat alguna cosa en concret Moncho?

Vol lideratge, que sigui un jugador molt vocal i que ho demostri cada dia als entrenaments. He d’ensenyar als companys quin és el camí de la victòria i com de difícil és aconseguir-la. A vegades se’ns oblida que hi ha d’haver aquest esforç al darrere.

Està content amb aquest rol? Té un punt de responsabilitat.

I tant, sí. A mi em surt de forma natural. Tota la meva vida he sigut un líder, des de la pista, intentant ser un exemple, i des de fora, mesurant les paraules per tenir un bon discurs. Estic encantat de fer-ho.

També pel caràcter guanyador.

Per descomptat. Tinc un caràcter guanyador i energia positiva. Intento projectar-ho a l’equip. El llançament de triple també és una de les meves millors qualitats.

Llavors, el seu rol no ve marcat per ser el més veterà?

No. El meu rol sempre ha estat el mateix a tots els clubs on he jugat. Sé que ara soc el més gran, però continuo sent el mateix tot i l’edat (riu).

Tenint en compte la seva experiència, a quin objectiu pot aspirar el Bàsquet Girona aquesta temporada?

Doncs la veritat és que espero que trobem el camí de la victòria per poder entrar en la lluita pel play-off. Aquest és l’objectiu que va marcar el club, ja el sabia abans de venir, i s’està treballant bé. Sé que costa molt, però entre tots ho aconseguirem.

No és agosarat, per tant, parlar del play-off o la Copa?

No, no ho és. Crec que és bo marcar-se objectius, a curt termini i també a llarg. S’ha de ser ambiciós per poder créixer. Nosaltres sabem cada dia pel què treballem.

Sap que la temporada passada l’equip va patir per aconseguir la permanència, però.

Sí, és clar. No hem d’oblidar-ho, tot i que crec que el club s’ha encarregat de millorar l’equip per no haver-nos de trobar en aquesta lluita al final del curs.

Quin repte personal es marca vostè?

Vull guanyar, aquest és el meu objectiu aquí aGirona. Sobretot sabent que la temporada passada no va ser especialment bona. Vull ajudar que les coses vagin diferent.

Imagino que aquí ha començat l’etapa final de la seva carrera...

Hi penso a vegades perquè ja tinc una edat, però el meu cos està bé i no em sento gran. Procuro cuidar-me per mantenir-me en forma i continuar igual que quan era jove mentre pugui.

Els equips on ha estat quasi sempre jugaven en competicions europees i feia molt de temps que no tenia només una competició. Se li fa estrany tenir tants dies per preparar els partits?

Sí. És la gran diferència que noto aquesta temporada. Ara entreno molt! Però també està bé perquè m’ajuda a anar setmana a setmana i centrar-me al cent per cent en el partit en qüestió. Quan competeixes a Europa, és difícil millorar alguns aspectes del joc perquè quasi no hi ha temps per entrenar i posar el focus en el treball de l’equip. Tenim més calma per fer la feina.

Com afronta l’equip el partit d’aquest diumenge contra el Barça?

Hem d’estar molt concentrats, triar les millors jugades i tenir una bona mentalitat. Espero que puguem donar la victòria a l’afició.

El Barça és un rival que té pendent? Perquè no ha debutat mai a l’Eurolliga...

El Barça o el Reial Madrid són rivals que sempre motiven, però no me’ls havia trobat fins ara. És una de les coses bones de l’ACB. Conec uns quants jugadors del Barça i sé perfectament quin és el seu estil, però sempre són un test difícil. Són d’Eurolliga. Tothom somia jugar contra equips d’Eurolliga, la motivació per jugar aquest tipus de partits ve sola de forma natural.

Fontajau serà clau. Confia veure el pavelló ple?

Segur que sí. Quan t’enfrontes a equips d’Eurolliga necessites una bona energia, nosaltres només juguem un partit a la setmana i ells uns quants. L’energia que ens pugui transmetre l’afició serà important per treure la victòria.