«La meva cistella més especial amb el Girona és la del triomf amb l’Obradoiro»

Diumenge torna a Fontajau, on havia jugat les últimes dues temporades. En té ganes?

Sí, moltes. Fontajau és un lloc on vaig gaudir molt durant dues temporades, tinc molta estima a Girona, i em fa molta il·lusió tornar.

No es va poder acomiadar de l’afició. Què els diria?

És veritat, jo tenia contracte però al final a l’estiu va sorgir l’oferta del Barça i me’n vaig anar. Només puc tenir paraules d’agraïment pel que vaig viure a Girona, no només per l’afició, si no per l’staff, els dirigents del club i tots els treballadors. Tothom em va ajudar molt a créixer. No puc dir res més que mostrar-los agraïment.

El primer any estava cedit pel Barça, el segon, havia fitxat en propietat pel Girona. Havia donat per perdut el tren de jugar de blaugrana?

Jo mai havia tancat les portes del Barça, sempre m’havia quedat una petita il·lusió. Me’n vaig desvincular, cert, però m’havia quedat l’espineta i pensava que algun dia podria pensar en jugar al primer equip del Barça. No m’esperava que fos tan aviat. Em va alegrar molt rebre l’oferta. Vaig haver de prendre una decisió ràpida i fer-me el càrrec que tornava allà dues temporades després.

«Pensava que algun dia podria tornar al Barça, però no tan aviat. Vaig haver de decidir molt ràpid»

Com li va arribar l’oferta? Si no hagués vingut el Barça, hauria seguit a Girona?

Jo tenia contracte amb el Bàsquet Girona i una clàusula que si no es feia efectiva a finals de juny, era jugador de l’equip. Per això li deia que vaig haver de prendre una decisió ràpida.

Com és això de combinar lliga ACB amb Eurolliga?

Són molts partits, i molts canvis de mentalitat. No tens massa temps per pensar en el partit anterior, sempre ho has de fer en el següent. Amb prou feines pots descansar i has d’estar preparar mentalment i física, més que a nivell tàctic. Entrenem poc, sobretot quan hi ha doble jornada d’Eurolliga, i amb prou feines tens temps de preparar els partits. Jugues dimecres, divendres i diumenge, i l’únic que pots fer és encarar el primer partit de la setmana de bona manera perquè això t’ajudi a créixer en els que vindran després.

Arribaran a Fontajau després de jugar avui contra el Madrid a l’Eurolliga. Això li pot anar bé al Girona, en el sentit que tots els focus el Barça els té posats en el clàssic?

No ho sé, al final no hi ha doble jornada d’Eurolliga, i això sí que pesa molt més. Seran dos partits aquesta setmana i esperem arribar-hi més frescos i treure’n dues victòries.

Quin és el seu partit més especial dels que va jugar amb el Bàsquet Girona?

El primer oficial que jugo a Fontajau, contra Gran Canària, amb Salva Camps d’entrenador. Vam guanyar molt bé (88-64), veníem de fer-ho també a València. Ens hi vam lluir, vaig gaudir molt, tan a la pista com veient els meus companys, i l’afició també s’ho va passar molt bé. Em va quedar marcat. Però òbviament també em va quedar molt marcada la victòria contra l’Obradoiro de Moncho Fernández aquell mateix curs (78-77) gràcies a una cistella meva al darrer segon. Aquella és la meva cistella més especial, però si m’he de quedar amb un partit, li diria el del Gran Canària perquè em va obrir la porta a seguir creixent, era el dia del meu debut a Fontajau.

El Bàsquet Girona és un club seriós, està presidit per Marc Gasol, però en les tres temporades anteriors, des del seu debut a l’ACB, sempre ha patit per salvar-se. Què li falta per mirar amunt?

Aquestes coses passen. Tu potser creus que pots competir més amunt però al final, la lliga és molt dura. Tu creixes, però els rivals també ho fan. És la lliga més competitiva d’Europa, tothom pot guanyar a tothom. Fixi’s amb nosaltres, hem perdut a casa contra el Lleida i l’UCAM Múrcia. Són rivals que ara estan a dalt i han crescut molt els últims anys. Temporada a temporada la lliga cada cop és més dura i igualada.

Imagino que manté el contacte amb Maxi Fjellerup, Juan Fernández, i ara, Pepe Vildoza, els argentins del Bàsquet Girona.

Sí, sí, l’altre dia vaig parlar amb Maxi i jugo habitualment a la play amb José i Juan. Mantinc el contacte amb ells perquè havíem format un grup molt maco, i no només amb ells, amb en Sergi (Martínez) i d’altres. Els estimo molt, són grans amics meus. Aquesta setmana hem parlat però potser hem evitat parlar del partit de diumenge.

Va recomanar a José Vildoza que vingués a Girona quan li va arribar l’oferta?

Sí, però hi vaig parlar poc, perquè no em volia posar en una decisió molt personal seva. Només li podia dir coses positives. Que qualsevol cosa que pogués necessitar, buscarien la manera de resoldre-la. Són un club que sempre vol ajudar i créixer amb els jugadors, sempre t’estan acompanyant. Des del principi li vaig dir que si venia a Girona, jugaria, perquè conec a Moncho i el seu estil de joc. Li vaig comentar que tindria un rol de responsabilitat i que ho gaudiria, perquè és un bon lloc, Girona.

Com veu el Bàsquet Girona d’aquesta temporada?

He vist alguns partits. El d’Andorra va ser autèntica mala sort. Són coses que passen. El Girona juga intens, manté ferm el seu estil. Té una idea clara de joc i mai la deixen anar. Poc a poc aniran creixent, hi ha jugadors nous, i s’han d’anar adaptant.

Quin rol té al Barça?

És una mica més discret del que tenia a Girona, on gaudia de més protagonisme. Quan surto tracto d’aportar més intensitat a l’equip, córrer en atac, pressionar als atacants rivals, millorar la defensa... he d’estar sempre al 100% els minuts que tingui.

Quin partit espera a Girona?

El partit de pretemporada no ens diu massa res. Serà un duel competit. El Girona, a casa, es fa fort, i nosaltres hem de sortir a guanyar perquè necessitem la victòria. El Barça ja sap el que és perdre a Fontajau, ho va fer l’any passat.

Subscriu-te per seguir llegint