Un parcial final de 15-6 resol un vespre complicat per a l'Spar Girona (85-76)

Nova victòria de l'Spar Girona, avui contra el Leganés (85-76), en un partit resolt als darrers minuts i amb Coulibaly (26 punts i 11 rebots) de figura. Si prenem aquesta primera aturada per les finestres FIBA com a símil d'una avaluació estudiantil no podem convenir res més que l'alumne, en aquest cas l'Spar Girona, no només progressa adequadament, sinó que ho fa en l'excel·lència. Deu partits i una única derrota, la de Saragossa en lliga, líders a Europa i colíders a la competició domèstica... per no dir que ja a la pretemporada no s'havia perdut cap partit i que després d'uns quants anys de sequera l'Uni va tornar a guanyar la Lliga Catalana.

No era fàcil el partit d'avui contra el Leganés després de les pulsacions al límit que s'havien viscut dimecres contra el Praga. No ha de ser senzill tornar a baixar al fang menys de 48 hores després d'un partit tan exigent com aquell. Però aquest Spar Girona pot amb tot, també amb els problemes físics que avui han fet caure Ainhoa López. Les gironines no s'han deixat sorprendre per l'equip madrileny, molt combatiu, i s'han plantat a l'aturada amb un balanç en lliga de 5-1 després de resoldre amb un 15-6 als darrers minuts (del 70-70, al 85-76). Més no es pot demanar, com deia Roberto Íñiguez dimecres, I ja no pels triomfs, que també, perquè això és esport professional i va de guanyar, com pel joc. Per un bàsquet que emociona, fins i tot quan costa com avui, per la fe que mai abandona les jugadores, i que hauria de ser prou argument com per, en les setmanes futures, dur molta més gent a Fontajau. L'ocasió s'ho mereix.

Al tècnic li incomodava el partit contra el Leganés "per acumulació" i certament l'Spar ha notat l'esforç de l'altre dia. De fet, se n'hauria pogut anar testimonialment perdent al descans si no hagués sigut per dos tirs lliures d'Amihere a dues dècimes (40-39) després que un triple d'Andelova hagués posat per primer cop el Leganés per davant. Era una mica un vull i no puc. La cosa havia començat bé, amb recuperacions, defenses i errors forçats del rival (7-2), i fins i tot gràcies a l'encert en el triple al primer quart les gironines havien arribat a guanyar de 10 (20-10) després d'un bàsquet de Lola Pendande. Però alguns problemes en el rebot i fins a 11 pilotes perdudes penalitzaven molt. El gran encert del Leganés ha sigut evitar que l'Spar Girona trenqués el partit. A 5.21 pel descans Íñiguez ja l'ha aturat amb el 30-28, i el temps mort li ha servit per obrir una escletxa de set punts (38-31). Ara bé, haver anotat només dos punts en els últims dos minuts de la primera part, els tirs lliures d'Amihere, han tornat a posar les madrilenyes allà, fins i tot, per un cop, per davant. Coulibaly, amb 14 punts (2 triples), ha sigut la millor de l'Spar en aquesta primera meitat.

No era un partit plàcid

Qui esperés un partit plàcid, haurà de tornar un altre dia. Fins ben entrat el tercer quart s'ha entrat en un intercanvi de cistelles gens bo per a les gironines, i fins i tot el Leganés ha arribat a guanyar de 4 després d'un triple de Herlihy (47-51). L'Uni no trobava la manera d'aplicar el seu llibre d'estil ni trobava, per exemple, socors, en la inspiració de Jocyte, només dos punts en els primers 26 minuts. S'ho creuria el Leganés que podria guanyar a Fontajau? Certament es trobava còmode, i havia trobat la inspiració en el triple que li havia faltat a la primera part (51-54, Espín) per seguir manant. Amb el 51-56, Roberto Íñiguez ha tornat a aturar el partit. El públic també ha despertat i, almenys, s'ha pogut tancar el parcial amb el partit empatat (60-60).

Tot s'hauria de decidir en els últims deu minuts. L'Spar s'havia quedat clavat en sis triples i el Leganés ja en duia set després del de Driessen que posava el 67-68 a sis minuts pel final. Apareixia aleshores Holm per tornar a posar el Girona per davant (70-68). Coulibaly també marcava diferències dins la zona i a fora i amb una entrada i un altre triple posava les locals +5 (75-70). A 4.05 pel final les locals dominaven de set (77-70) i la grada ho agraïa cantant allò de "ser de l'Uni és el millor que hi ha". Encara no ho havíem vist tot: els àrbitres també han volgut ser protagonistes amb un controvertit camp enrere de Holm i una falta (suposada) de Coulibaly que ha acabat d'encendre Fontajau. Herlihy ha errat els dos tirs lliures i aquí el Girona ha acabat d'aplanar la victòria. Quatre punts seguits d'Amihere han posat el 81-72 a 1.24 pel final i l'afició ha celebtrat, per fi, que podia respirar.