El regnat de l’Olot a la Superdivisió del tennis taula

«No som millor ni pitjor que ningú, però fa molts anys que vam fer una aposta per professionalitzar i organitzar el club. Li dediquem moltes hores, nosaltres», explica en Marc Costa, l’entrenador de l’Olot de tennis taula, l’inesperat líder de la Superdivisió, la màxima categoria estatal, amb un ple de quatre victòries. «Tenim un parell d’objectius, aquest curs. El primer, acabar la primera volta dins del top-quatre, perquè això ens permetrà ser caps de sèrie a la Copa del Rei i entrar directament als quarts de final. El segon, superar la nostra millor posició a la Lliga i quedar entre els sis primers. Significaria un pas més per a la nostra història». Els de la Garrotxa van ascendir a l’elit el 2023 i han acabat setens i amb els mateixos punts aquestes dues darreres temporades. També han disputat competició europea, l’Europe Trophy, la tercera en grau d’importància. Van guanyar la fase regional, celebrada a Olot, i van quedar sisens a Montenegro.

Costa fa molts anys que és a l’entitat. Des dels 11 anys, concretament, quan va començar a practicar aquest esport. Ara en té 44. «Recordo quan jo estudiava a finals dels noranta, a Barcelona, que només teníem un equip a Provincial. Havia de córrer a agafar el tren per poder-hi ser, perquè érem quatre gats. Veure on som ara, amb la perspectiva que ens dona el temps, ens fa pensar que potser no ho hem fet tan malament. És molt bonic veure la situació actual del club». L’Olot disposa de vuit equips: des de jugadors de sis-set anys a veterans que s’enfilen cap als 80. «En total, tenim unes 65 llicències de jugadors federats. I, tret del conjunt de Superdivisió, tot és cent per cent de la casa. La nostra idea sempre ha sigut la de cobrir tot el ventall. Volem donar continuïtat al projecte amb gent d’aquí», continua. Ell també és nascut i criat a Olot.

Un president des del principi

«Som un club fundat el 1983 on el president, l’Enric Llagostera, ho és des del primer dia. Som vuit els que portem el dia a dia, i ens l’estimem molt. Tots tenim la nostra feina, així que ens toca fer sacrificis. Fa quinze dies vam anar a Burgos, per exemple. Doncs em vaig demanar el dia de festa perquè els jugadors no haguessin de conduir tant», diu el garrotxí, que és enginyer. «La clau va ser estructurar la feina que ja estàvem fent, a principis del 2000. Perquè allò era xauxa, no hi havia un referent clar per a la mainada. Un dia em presentava jo a entrenar; un altre el meu company, l’Esteve... Tothom hi anava quan podia. Segons la disponibilitat. I esclar, els nens no veien a un mateix responsable. No tenien un mirall».

180.000 euros de pressupost

Costa descriu el club com a «molt familiar i proper. Prioritzem els valors als resultats i estem molt implicats en la vida i el teixit social d’Olot». Entre les nombroses activitats que defensen hi ha «la col·laboració en campanyes amb UNICEF o actes amb la comunitat ucraïnesa. També en escoles i instituts, o en el Joan XXIII, d’educació especial». El pressupost de l’entitat és d’uns «180.000 euros, i potser el 45% se l’endú el primer equip. Perquè la gent es faci una idea, el campió dels últims anys, el Priego de Còrdova, es mou en 350.000. Doblen al segon, de fet. Aquests lluiten per guanyar-ho tot».

El creixement del CTT Olot ha provocat un seguiment inaudit dels partits de l’equip de la Superdivisió. «Quan actuem com a locals, els divendres a les 18.30 hores, solem omplir amb un centenar de persones», presumeix el tècnic. «La setmana passada vam jugar a l’Escala, i van apropar-se 24 aficionats, en diferents cotxes. Els nanos de la base, en comptes de quedar amb els amics, anaven preguntant qui hi anava, per poder-se afegir. Semblava que jugàvem a casa». A la plantilla, com a representant del talent local, hi ha Arnau Pons, d’Esparreguera, però arribat en categoria juvenil. «És com si fos d’aquí». Com a figures estrangeres destaquen l’ucraïnès i olímpic Yaroslav Zhmudenko; o el francès Damien Roland Provost. L’any passat, a Europa, va debutar l’olotí del segon equip, Arnau Roca, que fins i tot va guanyar el seu partit. El futur, a Olot, il·lusiona tant com el present. «Ens omple d’orgull, ens omple d’orgull», finalitza Costa.

Subscriu-te per seguir llegint