El Bàsquet Girona es permet somiar amb la gesta

Qui li diu al Bàsquet Girona que no pot somiar? Com se li explica a l’aficionat de Fontajau que no es faci gaires esperances? Sí, el conjunt de Moncho Fernández rep el Barça en un duel complicat (12.15 hores, TV3 i DAZN). Però ja sap què és guanyar-lo. S’han de donar una sèrie de factors? Possiblement. Els blaugranes, visquin el moment que visquin, tenen un potencial considerable i un fons d’armari pel que fa a talent que els fa ser molt perillosos. Però el Bàsquet Girona ja els va derrotar el curs passat. I ni de bon tros són invencibles. Els de Peñarroya són irregulars: capaços de sumar una victòria de prestigi a Belgrad, però també de desfer-se al Palau davant l’UCAM Múrcia. Mai no saps quina cara presentarà, ni com rendirà. Si el Bàsquet Girona juga bé les seves cartes, pot passar de tot. I aquest tot inclou una nova jornada màgica, amb triomf final.

La presència de Maxi Fjellerup és l’única peça que fa ballar el cap del tècnic gallec, que té a la resta de jugadors disponibles. Homes com Pep Busquets, una assegurança que ha caigut dempeus al club. Com si s’hi hagués criat, gairebé. També serà important el rol que adoptin els bases Otis Livingston, segon millor assistent de la competició -empatat amb noms de pes com Ricky Rubio (Joventut) o Facu Campazzo (Reial Madrid), i només superat per Marcelinho Huertas (Tenerife)-, amb 5,8 per partit, i Derek Needham, que presumiblement buscaran implantar un ritme de joc elevadíssim contra un rival que, segons com, podria acusar el cansament provocat pel fet d’haver disputat un clàssic d’Eurolliga amb el Madrid el divendres a la nit. Amb prou feines disposarà d’una mica més de 36 hores de descans, el conjunt blaugrana. Segurament, escasses. Faran bé d’aprofitar-ho, els locals.

Més factors poden desequilibrar el derbi català. El Bàsquet Girona és el tercer millor rebotador de la Lliga, amb 39,40, un percentatge lleugerament inferior al del Casademont Saragossa (42,20) i el València (40,60). Destaca especialment en defensa, on lidera aquest apartat amb 28,40. També és el quart millor equip en assistències, amb 19; i és el quart equip que més faltes rep (24,20), però el que més en fa (27,20). El risc que assumeix es tradueix en el quart amb més pèrdues (15,80). I el Barça? No apareix dins del top-cinc de cap llistat. Mal símptoma. Per a ells, esclar.

De Juani a Vildoza

Els blaugranes lamenten el calendari, les baixes i el fet de tenir una plantilla limitada que aquest estiu han reforçat amb Juani Marcos, un vell conegut de l’afició de Fontajau. Serà ben rebut, l’argentí, que ha cedit el testimoni a Pepe Vildoza, que continua el seu procés d’adaptació. Té bona pinta, però necessita temps. Peñarroya no tindrà a Juan Núñez, però ja va poder comptar amb Laprovittola i Shengelia per a enfrontar-se als blancs divendres. Els altres fars culers són Kevin Punter, Will Clyburn i Jan Vesely, malgrat que Tomas Satoransky acumula més minuts que mai en la direcció de joc. El vestidor, empipat pels mals resultats i la falta de títols, verbalitza que necessita recuperar les emocions de sentir-se campions. «No ens podem permetre un altre any en blanc i dir que no passa res», deia el txec fa uns dies. Moncho, en canvi, fa referència al fet que cal celebrar cada triomf com un títol. Com la victòria de l’any passat a Fontajau contra el Barça. «Podem tornar a guanyar, sí», assegura. I tant que poden.