«El Girona m’ha donat l’oportunitat dos cops i els ho agrairé de per vida»

És el sisè jugador amb més minuts de la lliga (26,4), anota de mitjana 15,5 punts per partit i en les sis jornades disputades sempre ha estat en 10 o més punts. Què més es pot demanar?

La veritat és que jo estic molt còmode, però al final tot plegat també respon a la feina de tot l’equip i, a més, ara hem de tenir present que Maxi (Fjellerup) no hi és per lesió. Tan de bo pugui tornar aviat! Penso que a l’equip cada cop les coses ens estan sortint millor, ha costat engegar i agafar una dinàmica com la que portàvem en la pretemporada, però ara estic content perquè entre tots ho hem pogut capgirar.

Parla de la dinàmica de la pretemporada... aquells bons partits van fer pensar que s’havia fet un equip abans d’hora?

Jo crec que l’equip s’ha anat fent, tal i com es veia a la pretemporada, a dins sempre hem treballat bé. El problema és que l’ACB és una lliga molt complicada, on qualsevol pot guanyar tothom, encara que la gent es pensi que hi ha rivals fàcils. El Burgos, en la primera jornada, era un recent ascendit i podia semblar que seria senzill de guanyar, però aquí no hi ha ningú que regali res.

La regularitat és la seva millor virtut?

Jo crec que qualsevol jugador ha de ser regular. El dia que estàs malament també has de mirar de ser regular, liar-la el mínim possible i mínim possible. Aquesta temporada he tingut partits dolents en defensa i ho he de millorar i també ser més regular en aquest aspecte.

En quins altres aspectes necessita millorar?

Moncho segur li diria que en la concentració. i jo hi estic d’acord. Com a equip a vegades ens desconnectem si ens cau un parcial dolent en contra, i a mi personalment també em passa, puc fer dos o tres errors seguits i és per aquesta desconnexió. Ell m’ho fa treballar molt, això. Com es treballa? Venint cada dia als entrenaments concentrat, i si no hi estàs, posar-t’hi el més aviat possible. Si te’n vas d’un partit és molt difícil tornar-hi a entrar.

El seu pare el va animar a fitxar pel Girona dient-li que fos valent. Li va fer cas i ha tingut premi.

Va ser una decisió complicada marxar de casa, de la Penya, després d’una dècada, però les coses a vegades passen per alguna cosa. Estic contentíssim de com ha anat el canvi i aquí a Girona em sento com a casa. Els meus pares, que sempre em vénen a veure, també estan molt contents per veure’m feliç aquí.

Diumenge a Fontajau hi havia el seleccionador Chus Mateo a la llotja. Una possible crida a la selecció en la propera finestra FIBA de finals de mes també seria un premi a aquesta bona feina?

És clar, anar a la selecció és un premi al treball. Estaria molt content, allà sempre m’hi he trobat molt a gust. Però també li diré que tampoc hi penso massa, estic més concentrat en guanyar partits amb el Bàsquet Girona que amb si em convoquen amb la selecció. Si hi vaig, en tot cas, estaré contentíssim i agraït.

Se sent còmode amb l’estil de joc de Moncho Fernández, aquest bàsquet dinàmic, de córrer, i d’un equip que tira més de tres que de dos?

Sí, aquest és l’estil que Moncho ens vols imposar, ens dona moltes eines per acabar jugant d’aquesta manera. Si veiés els entrenaments, també són amb aquest estil. Tenim equip per tirar de tres i córrer molt. Als entrenaments correm, lluitem pel rebot i la consigna és provar tots els tirs alliberats que tinguem.

Després de guanyar al Barça el perill del partit contra el Granada és pensar que serà fàcil?

Si mira tots els partits del Granada veurà que ells han estat molt bé en la majoria, i han perdut per mala sort. Ara van guanyar el València el cap de setmana passat. És una final per a tots dos, vindran amb el ganivet a la boca i tenen jugadors amb experiència que ens ho complicaran molt. La victòria contra el Barça ja la podem oblidar. Tot just comença la temporada, com aquell que diu, i els partits a casa, que ens donen un plus, els hem d’aprofitar . Jugant només un partit per setmana hem d’afrontar-los tots com si fossin finals, sobretot a Fontajau. I a casa, contra rivals com el Granada, els hem de tirar endavant de la manera que sigui.

Qui ha donat més a qui, Pep Busquest al Bàsquet Girona, o el Bàsquet Girona a Pep Busquets?

Segur que el Girona m’ha donat més a mi, jo encara no he donat res. El Bàsquet Girona m’ha donat l’oportunitat dos cops i els ho agraeixo moltíssim, primer a LEB Or el 2020 i després ja a l’ACB la temporada passada. Aquí m’han donat confiança al 100% i els estaré agraït de per vida.

En sis partits ja s’ha destacat com un dels jugadors espanyols més valuosos de la lliga. Es veu a Girona fins el 2028?

A mi m’encanta Girona, el Bàsquet Girona i aquí hi soc molt feliç. Em trobo bé al club i a la ciutat, som sempre he dit.

Subscriu-te per seguir llegint